‘Quatre filles’ mereix més que un Òscar

El 16 de març s’entreguen els Òscars a les millors pel·lícules i documentals estrenats l’any 2023. “Quatre filles” ha estat nominada com a millor pel·lícula documental i m’agradaria que la guardonessin com a reconeixement de l’esforç i el missatge que comporta. És una pel·lícula i un documental al mateix temps. Reconstrueix amb actors i personatges reals la vida d’una mare tunisiana, Olfa Hamroui, i les seves quatre filles –Eya, Tayssir, Ghofrane i Rama– sota la direcció de Kaouther Ben Hania.

El 2016, Olfa va veure com dues de les seves quatre filles marxaven de casa per incorporar-se al grup de fanàtics de l’Estat Islàmic (ISIS). En va parlar als mitjans de comunicació i la directora de cinema Kaouther Ben Hania explica així perquè va decidir convertir la seva vivència en una pel·lícula documental: “En una emissora de ràdio vaig escoltar Olfa explicar la tràgica història de les seves filles. Allò em va intrigar i em va commoure. Un cop més, era la història d’una mare i de les seves quatre filles adolescents. Olfa em va fascinar des del principi. Hi vaig veure un personatge molt potent per al cinema. Era l’encarnació d’una mare amb totes les contradiccions, les ambigüitats, les zones problemàtiques. La seva història, complexa i aterridora, em perseguia i estava molt interessada a explorar-la i comprendre-la”.

Des del començament de la pel·lícula em vaig quedar enganxat a la història d’Olfa i les seves quatre filles. Té raó Ben Hania quan diu que les vivències de les protagonistes ens permeten entendre les contradiccions i les zones obscures i confuses en què es mouen societats com la tunisiana: una barreja de generacions que conviuen, xoquen i alhora es necessiten. Una manera conservadora i tradicional veu com les seves filles en un context relativament obert però no lliure del tot. Pot castigar la filla que es vesteix i maquilla com una membre de la comunitat heavy metal o punk però alhora no pot pair que dues altres optin per posar-se el burka i marxar de casa per incorporar-se a l’ISIS casant-se amb milicians d’aquest grup.

“Quatre filles” comença amb la mare trista dient que ha perdut dues filles. Qui no està al cas de la història creurà que són mortes. Mortes no ho estan, però estan condemnades a 16 anys de presó. Una d’elles ha fet àvia a Olfa. La càmera busca la cara d’aquesta nena per posar punt i final a la pel·lícula. Què serà d’ella? Quin futur li espera?

Si premien amb un Òscar aquesta pel·lícula documental el tindrà ben merescut. Però Kouther Ben Hania ens demana alguna cosa més que aplaudir aquest possible guardó. “Quatre filles” ens apropa una realitat que ignorem i que ens reclama més atenció i implicació en combatre el dolor i les contradiccions injustes i absurdes que ens exposa.

(Visited 111 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari