Un dels signes d’identitat de Catalunya són els puticlubs. Ho saben molt bé els turistes, els homes de negocis i els camioners que arriben a casa nostra. Aquesta és una xacra infame, sense parió a la Unió Europea, que s’eternitza sense que els grans partits polítics espanyols amb responsabilitats de govern hagin gosat, fins ara, erradicar-la.
El paradigma d’aquesta vergonya col·lectiva és el club Paradise de la Jonquera, considerat el prostíbul més gran d’Europa, que continua funcionant malgrat les greus irregularitats que s’hi han denunciat i les actuacions de la policia i d’Hisenda contra el seu propietari, José Moreno. El visitant que arriba de França per l’autopista, el primer que veu en passar la frontera és la “zona vermella” de la Jonquera, per a escarni de tots els catalans. És així com volem que se’ns identifiqui?
Les diferents percepcions que hi ha sobre la pràctica de la prostitució entre les forces d’esquerra i dins del moviment feminista –dividit entre les abolicionistes i les que ho consideren una opció personal de la dona, sempre que ho decideixi lliurement– fan que, a la pràctica, les màfies internacionals de proxenetes trobin aquí un territori propici per a les seves activitats criminals. Ara, la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, ha anunciat una pròxima modificació del Codi Penal per començar a esmenar aquest lamentable atemptat contra la dignitat de les dones que es veuen forçades a vendre el seu cos, bé sigui per obligació o per necessitat.
Sense entrar en el fons de la qüestió –com ja han fet alguns països europeus (Suècia, França, Irlanda…), que han optat per l’abolició i el càstig dels usuaris de la prostitució–, la mesura legislativa que impulsa el PSOE és la persecució, amb penes de presó i multes, dels propietaris dels locals on s’exerceix aquesta activitat. És conegut que molts prostíbuls funcionen amb l’excusa formal que les dones que hi treballen són simples llogateres de les habitacions i que, per tant, no tenen una relació laboral amb el titular del negoci, que és qui guanya diners a cabassos amb aquesta farsa.
Cal esperar que, en aquesta ocasió, els partits d’esquerres i els diversos col·lectius feministes es posin d’acord amb aquesta mesura que proposa la ministra Ana Redondo. Si prospera la proposició de llei socialista, s’acabarà, com a mínim, amb la ignominiosa presència dels puticlubs que proliferen en les grans ciutats i a peu de carretera.
