Joan Laporta busca desesperadament eludir el paper d’acusador contra José Manuel Villarejo per les declaracions assenyalant el seu entorn executiu del Barça com a responsable d’haver fet circular informació a la policia o la justícia per incriminar el seu successor, Sandro Rosell. Tem, específicament, que aquest procés iniciat, el d’una querella contra l’excomissari de la Policia Nacional, acabi en una vista davant el jutge en què Villarejo està disposat a demostrar documentalment que el seu cap de seguretat de l’època, Xavier Martorell, i dos dels detectius estrella de l’agència Método 3 van recopilar i van transmetre a la policia patriòtica material suficient per convertir Rosell en un dels objectius d’alguna de les trames d’espionatge parapolicial contra el moviment sobiranista a Catalunya.
Per aquest motiu principal, perquè finalment no calgui destapar davant d’un tribunal si els noms assenyalats per Villarejo van protagonitzar aquest acte de col·laboracionisme fosc contra el llavors dimitit vicepresident de Laporta i probable candidat a les eleccions al FC Barcelona del 2010, Sandro Rosell, els advocats del club han volgut interpretar, perversament i equivocadament, com una refracció i rectificació de les seves acusacions el fons de la declaració de Villarejo a l’acte previ de conciliació, celebrat la setmana anterior al jutjat de pau de Boadilla del Monte (Madrid), on, a més, va aportar un escrit precisant algun matís, aportant més noms i ampliant l’abast de les seves afirmacions.
O sigui, tot al contrari del que pretén la seva defensa, bàsicament afanyar-se a donar-se per satisfet amb la presumpta esmena de Villarejo i així retirar la querella. Per calibrar quin impacte tindria aquest moviment, l’aparell de comunicació de Laporta va filtrar l’agència EFE una interpretació manipulada del contingut de la conciliació i també d’aquest document de Villarejo amb aclariments.
“L’excomissari José Manuel Villarejo ha negat ara davant del jutjat que el president del FC Barcelona, Joan Laporta, lliurés informació a la policia o la justícia per incriminar el seu successor Sandro Rosell, arran de les accions legals empreses pel club blaugrana per obligar-lo a rectificar. La conciliació, en què Laporta apel·lava al seu dret de rectificació, va acabar sense acord entre les parts, encara que Villarejo ha aportat al jutjat un escrit, al qual ha tingut accés EFE, en què acaba negant qualsevol insinuació que l’actual president del Barça facilités informació per incriminar Rosell, cosa que el club interpreta com una retractació”, afegeix la mateixa nota sense atrevir-se del tot a afirmar que Laporta té la intenció de retirar o no la querella.
Aquest pas seria lògic si realment s’hagués produït una correcció evident respecte a les seves declaracions al cara a cara radiofònic patrocinat per RAC1 entre José Manuel Villarejo i l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, en què va admetre l’existència d’aquesta operació extrapolicial des de les denominades clavegueres de l’Estat amb la finalitat de desacreditar els líders socials, polítics i ciutadans catalans de més rellevància dins de l’independentisme.
Rosell, com va explicar Villarejo, era un dels blancs d’aquesta trama, un nom suggerit per membres del Partit Popular de Catalunya cridats a informar la policia patriòtica, que va accedir, segons la seva versió, a un dossier sobre l’expresident del Barça entre el 2010 i 2014, facilitat per membres destacats de l’estructura de seguretat del FC Barcelona entre el 2008 i el 2010, entre ells el seu primer responsable, Xavier Martorell.
A l’escrit nou de Villarejo llisquen els noms d’Antonio Tamarit i Julián Peribáñez com a còmplices necessaris per a l’obtenció d’informació, dos noms coneguts per la seva participació en el cas de La Camarga i altres polèmics episodis que van involucrar l’agència d’investigació Método 3, la que utilitzava Laporta per espiar els seus propis directius, socis del club discrepants amb la seva gestió, entre ells el mateix Rosell i el seu cercle, Oriol Giralt per impulsar un vot de censura, polítics per preparar el salt després del pas per la presidència, els seus amics i, fins i tot, jutges o qualsevol que, de sobte, li semblés sospitós.
Però el més destacat és que Villarejo, contra la mala intencionalitat d’aquest despatx d’EFE, d’on prové directament l’actual dircom de Laporta, Àlex Santos, que ha demostrat continuar mantenint cert control sobre la redacció d’esports a Barcelona, es va ratificar dins i fora de sala sobre l’origen laportista d’aquest flux d’informació sobre Rosell a la policia des de l’entorn de la seguretat personal del també president Laporta, que havia acabat enfrontat amb Sandro i al qual va intentar desqualificar per terra, mar i aire perquè els socis del Barça no el votessin el 2010.
L’única precisió de Villarejo va ser negar que aquesta informació o la seva participació en la trama hagués estat la causa directa de la pena de dos anys de presó preventiva patida per Rosell a les mans de la jutgessa Carmen Lamela, abusant del seu càrrec i autoritat des de l’Audiència Nacional. De tota la resta, més enllà de ratificar-se, Villarejo va desafiar Laporta a passar la prova del polígraf i, fins i tot, un test de drogues, deixant entreveure els seus dubtes sobre si l’altra part o altres parts farien el mateix.
Costa pensar que Laporta s’atreveixi a donar per corregida la intenció i el sentit de l’afirmació original de Villarejo i retiri la querella presentada després d’un acte de conciliació que totes les parts, inclòs el jutge, van donar per fallit a la vista del testimoni inequívoc de l’acusat.
El pobre i patètic intent de l’agència EFE de tergiversar-lo no ha colat, no ha servit per provocar editorials ni debats que apreciïn, enlloc, el menor signe de capitulació de Villarejo. Ningú, ni un sol barcelonista, s’ha cregut aquests titulars mentiders d’un mitjà tristament al servei de la junta de Laporta en un cas que si avança, com no pot ser altrament si Laporta vol desmentir que el dossier de Rosell no en va sortir d’un altre pastís macabre al voltant de la figura de Xavier Martorell, reobrirà una de les etapes més fosques i vergonyoses del seu primer mandat.
Les ganes de donar-li carpetada i de voler veure rectificació en una ratificació amb un desafiament afegit són, si més no, tan sospitoses com el silenci de Xavier Martorell. El veritable problema de Laporta és que finalment el seu excap de seguretat sigui citat com a testimoni i, per tant, obligat a dir la veritat.
I tot això, sens perjudici de la infracció greu i injustificada que suposa fer servir recursos de l’àrea legal del club i els diners dels socis per a una querella que no implica en cap cas el FC Barcelona sinó l’àmbit privat de Joan Laporta.
