Ens estem aproximant a la nova Cimera de Canvi Climàtic, la COP 28 en aquest cas, el mes vinent a Dubai, i no és que el més calent estigui a l’aigüera, és que en aquesta ocasió el nivell de descrèdit i frustració pot ser descomunal. Si a més hi afegim la convulsió que pot provocar la invasió i setge d’Israel al poc que queda de Palestina (Gaza, en aquest cas) i l’efecte desestabilitzador que pot provocar a tot l’Orient Mitjà, i més enllà, podem tenir una cimera, no passada per aigua, si no per sang.
Però tornem al clima. No deixa de ser sorprenent, que hagi de ser el Papa de Roma, Francesc, qui hagi cridat l’atenció internacional fa unes setmanes, que no podem seguir per la via lenta de la transició energètica i la més lenta encara de les polítiques d’adaptació i prevenció de riscos.
El Papa Francesc ha fet un crit d’alerta a la comunitat internacional, per les societats que ja pateixen l’emergència climàtica, publicant fa poc una Exhortació apostòlica nomenada “Laudate Deum”, que de fet és una continuació de l’Encíclica “Laudato sí”. Si aquesta Encíclica ja era un autèntic tractat ambiental i d’alt nivell sobre la cura del medi ambient i el planeta -res a envejar als informes de Nacions Unides- en aquest cas ens trobem amb un autèntic tractat sobre el clima i l’emergència climàtica, on la profunditat de l’anàlisi, la crida a la responsabilitat i el detall concret dels problemes, hauria de posar en evidència moltes declaracions, conferències sobre el clima, manifestos, etc. El famós bla, bla, bla.
Que la propera cimera de canvi climàtic es celebri a Dubai, un país emblemàticament símbol dels països productors de petroli, i que la organització recaigui sobre una persona vinculada als lobbies del petroli, es un escàndol, que com sempre, per allò del pragmatisme, no poques organitzacions i mitjans voldran relativitzar, per allò també tan pragmàtic d’intentar aprofitar l’ocasió. Però el missatge que ja s’envia abans de començar la cimera, em perdonareu, ja es de per sí decebedor, vergonyant i tots els adjectius que li vulgueu posar. De fet, en la meva opinió es quasi l’estocada final que li faltava a l’opinió pública internacional, i nostrada també, per acabar d’enfonsar el poc crèdit que els queda a les organitzacions que participen d’aquestes cimeres, i munició indirecta pel negacionisme.
Vuit anys després de “Laudato sí”, que em va sorprendre insisteixo per l’alt nivell de la concreció, per més assessors científics que tingui el Papa, i per l’orientació que li donava i li dona, posant al centre de la problemàtica dos conceptes que mai tindrien que anar separats com són els drets humans i el medi ambient, Francesc ens alerta que no podem continuar com si no passés res i ens exhorta a reaccionar. No ja per les generacions futures, argument molt instrumentalitzat els darrers temps, si no per les generacions actuals i per les milers de vides que ja s’emporta el canvi climàtic actualment, sumades a les de la contaminació del que deriva després l’escalfament.
Fa esment als negacionistes, cert, però també, i això sembla que molts mitjans no ho han sabut interpretar o recollir, als retardistes, o sigui, als que minimitzen o retarden mesures a prendre. I en aquest sentit coincideix amb els que creiem que avui són molt més perillosos els retardistes, que els que neguen el canvi climàtic, ja que aquests òbviament no tenen altes responsabilitats institucionals. Sí en tenen i molta els que estan al capdavant de les institucions, governs, conselleries, alcaldies, universitats i mitjans de comunicació.
El Papa, per cert, no ens alerta en primer lloc de la desaparició d’espècies o paisatges, que òbviament ja és un fet amb el canvi climàtic, ens exhorta en concret a posar al centre les persones (això que esta tan de moda en els discursos polítics i que després, a nivell ambiental i climàtic, queda en paper mullat, quan no rebregat, sobretot a Catalunya). Ens recorda que els impactes del canvi climàtic avui delmen ja vides i famílies, afecten la salut, les morts prematures, els llocs de treball, l’accés als recursos, especialment l’alimentació (un exemple ben actual el tindríem en l’aigua i l’oli d’oliva, per la destrucció de collites i l’extrema sequera), l’habitatge, etc.
