Havia pensat escriure de foteses, com ara l’estèril defensa de l’amnistia que Pere Aragonès va fer dijous al Senat contra uns hooligans del PP ofesos perquè el president va decidir deixar-los amb l’insult a la boca. Aragonès va voler ser reina per un dia, en un intent desesperat per robar protagonisme a la vedette real del procés d’investidura de Pedro Sánchez, Carles Puigdemont. La part de l’independentisme que ha criticat la mala pensada d’Aragonès, l’hagués elogiat si el protagonista hagués estat Puigdemont, és allò de les dues catalunyes independentistes. Havia pensat escriure d’altres foteses també, com ara la imputació del president del Barça Joan Laporta, que com més diu que no passa res, més coses semblen passar. O foteses com la de l’embolic de l’arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella, a qui la bancada més hiperventilada de l’independentisme ha ‘excomunicat’ per fer beneir la Moreneta de Girona en castellà al papa Francesc.
Però, al final tot em sembla insignificant davant la barbàrie que viu l’Orient Mitjà i la impotència i incompetència amb la qual contempla el desastre el món sencer. Vagi per endavant, per no enganyar-nos, que sempre m’he sentit més proper al poble palestí, i especialment després de visitar la zona fa una vintena llarga d’anys. Això no obstant, quan Hamàs -acrònim de Moviment de Resistència Islàmica- va atacar Israel vaig pensar que, volent o sense, li havia assestat un cop baix i mortal a la legítima causa del poble palestí, i encara ho penso. Tanmateix, vista la inhumana reacció d’Israel, atacant sense pietat una població, Hamàs al marge, indefensa, ja no sé què pensar. Defensa la comunitat internacional la legitimitat d’Israel a defensar-se de l’atac, com si el conflicte hagués nascut ahir… Caldria discernir quan la defensa esdevé un atac, i furibund. Crida l’atenció la incapacitat de tots plegats de posar fi a la barbàrie que, insisteixo, ve de lluny, i les diferents vares de mesurar que tenen els conflictes, en funció de les conveniències; perquè va d’això, oi? Com també crida l’atenció l’arrossegar de peus del president dels Estats Units, Joe Biden, que va visitar la zona i va marxar amb la cua entre les cames, després de l’ataca a un hospital de Gaza. Tant de bo hagués pogut escriure de foteses…
