La negociació de la mesa i la presidència del Congrés dels Diputats, i l’inici de les converses per a una possible investidura espanyola han deixat entreveure algunes de les estratègies dels partits involucrats en les operacions. Les intencions dels partits progressistes, catalans i espanyols, estaven molt clares. Poques sorpreses, doncs, per als votants i les militàncies del PSOE, Sumar, Esquerra, EH Bildu, Compromís o el BNG, per exemple. Tampoc ha estat sobtada la posició del PNB, que s’ha apropat molt als socialistes els darrers anys i s’ha allunyat del PP. Els que realment han fet girs inesperats han estat partits com Coalició Canària o, especialment, Junts per Catalunya.
I és que els de Laura Borràs, Jordi Turull i Carles Puigdemont han passat de demonitzar qualsevol partit espanyol, criticar durament la negociació d’ERC i qualificar-la de traïció col·laboracionista, a pactar amb el PSOE i acceptar reunir-se amb el PP. Més enllà de si el gir els beneficia o no, el primer efecte que ha tingut és “descol·locar com mai” les seves bases, en paraules d’un alt dirigent de Junts. Tant és així, que internament han hagut de començar a fer moviments per calmar les aigües i construir un relat per vendre a la militància.
