La Tatyana és una dona afortunada donades les circumstàncies. La seva família és originària de Romania, així que disposa d’un passaport de la Unió Europea que li va permetre sortir sense gaires problemes d’Ucraïna poc abans que l’exèrcit rus arribés a Mariúpol, durant els primers compassos de la invasió, per instal·lar-se a casa de la seva filla que ja fa uns quants anys que viu a Barcelona. Al darrere va quedar la seva vida, el seu pis i el despatx on exercia com a notària en aquesta ciutat que abans del conflicte tenia prop de 450.000 habitants i de la que ara queden poc més que ruïnes, el 90% dels seus edificis han estat arrasats, i prop de 100.000 persones que sobreviuen com poden entre la destrucció.
Una propietat arrela la gent a un territori. Arrasats o no per la barbàrie putinista, un pis i un despatx tenen el seu valor i, a més, simbolitzen l’esperança de tornar algun dia a casa. Ara la Tatyana veu com està a punt de perdre fins i tot això.
A primers de juny, l’alcalde prorús de Mariúpol, Oleg Morgun, antic cap de la policia local que a l’inici de la revolta del Donbass, l’any 2014, va desertar per unir-se a les forces separatistes, va signar una ordre que declara 1.234 béns abandonats i exigeix els seus propietaris que es dirigeixin al Departament de Comerç i Serveis de la ciutat per dur els documents que acreditin els drets sobre els immobles en un termini de tres mesos, en cas contrari la propietat passarà a mans de les autoritats ocupants.
Es tracta en la seva immensa majoria de petits començos, com perruqueries, botigues o oficines, de vegades petits centres de negocis, on treballaven moltes de les persones que van fugir de l’agressió russa per preservar les seves vides i que ara es quedaran sense res. Com és lògic, ningú que hagi buscat refugi a Occident s’arriscarà a tornar a Ucraïna així que, de fet, es tracta d’una expropiació que es fa extensiva també a aquells que no han fugit de la ciutat. Poc després d’emetre aquesta ordre, les autoritats ocupants van dictar una altra que obligava els residents a demostrar que les cases on viuen són seves per evitar ser expulsats d’aquestes.
El que les autoritats russes busquen amb el robatori d’aquests edificis és accelerar un procés de reconstrucció de la ciutat que, de passada, també servirà com a exercici propagandístic i per ocultar una diversitat de crims de guerra que van des del bombardeig del teatre de Mariúpol, on van ser assassinades 600 persones, fins a la deportació forçada de milers de ciutadans a l’Extrem Orient rus i la sospita de fosses comunes on podrien trobar-se milers de cadàvers.
Segons les autoritats russes al març d’aquest any ja s’havien restaurat 1.829 edificis de la ciutat, 36 blocs residencials havien estat reconstruïts i 321 propietats declarades en ruïna demolides.
Els destinataris d’aquests habitatges no són els habitants originaris de la ciutat, sinó ciutadans russos. Segons explica el diari Meduza, dissident respecte l’actual govern del Kremlin, la pàgina web VKontate -el Facebook rus- té prop d’un centenar de grups que contenen anuncis de compra, venda i lloguer d’immobles a la Mariúpol ocupada. I troben compradors fins i tot per les cases que cal reparar per haver-se vist afectades pels bombardejos.
Es tracta, segons el mateix mitjà, de persones com l’Olesya o l’Eldar, que creuen que es tracta d’una gran oportunitat d’inversió en una ciutat que en un futur serà un centre turístic de primer ordre pels russos assedegats de mar i platja i que estan segurs que el pitjor de la guerra ja ha passat i no tornarà mai. Altres motivacions són les de la Irina, que a més de la possibilitat de viure prop del mar, se sent atreta per les bones condicions econòmiques ofertes als treballadors que decideixen traslladar-se a la ciutat, els preus baixíssims de les propietats i una qualitat ambiental que, encara avui, segueix sent molt millor que a les grans ciutats de Rússia.
L’objectiu no declarat és el de russificar Mariúpol, colonitzar-la amb ciutadans russos, tal com el Kremlin ja va fer el 2014 amb Crimea, només ocupar-la, amb els mateixos arguments: les inversions a bon preu en un lloc privilegiat per la natura i ple d’oportunitats, especialment en el sector turístic.
