Una operació conjunta entre la Policia Nacional i l’Agència Tributària ha permès desarticular una organització criminal dedicada a la importació i venda de productes falsificats a través del top manta i ha intervingut gairebé 250.000 articles. Els agents han fet 39 detinguts, la majoria (15) a Lloret de Mar , i s’han arrestat 14 persones a Madrid, quatre a Sevilla, tres a Màlaga i tres més a Tenerife. Alhora, s’han intervingut 86.255 euros en efectiu, dispositius electrònics com mòbils, tauletes i portàtils i una gran quantitat de documentació relacionada amb la xarxa.
La investigació va començar quan la policia va saber que hi havia una organització criminal “jerarquitzada”, integrada per ciutadans senegalesos, assentada a Espanya i perfectament estructurada. La xarxa es dedicava presumptament a importar i vendre productes falsificats, i emmascarava l’origen il·legal dels beneficis per integrar-los als sistemes econòmics i financers legals tant d’Espanya com d’altres països. Les falsificacions es feien mitjançant la mateixa creació i importació dels productes –peces de roba, calçat, joies o articles de marroquineria-. En altres ocasions, en canvi, unien a l’article una etiqueta, adhesiu o serigrafia distintiva de determinades marques, vulnerant els drets de la propietat industrial.
Els agents van descobrir que la xarxa operava des, d’almenys, el 2016, i comptava amb una estructura piramidal i “dinàmica” amb un clar repartiment de les tasques. A la cúspide de l’entramat, hi havia una dona que feia les funcions de direcció i gestió, que rebia la major part dels beneficis i es desplaçava amb terceres persones a països proveïdors per importar els productes falsos.
Un cop aquí, els productes es distribuïen per tota la geografia espanyola, utilitzant punts logístics o empreses de paqueteria, una feina que duien a terme els denominats “venedors rellevants” o “bústies”. Finalment, l’últim esglaó eren els venedors de “base”, els destinataris finals dels productes. La majoria eren ciutadans africans en situació irregular i amb escassos recursos econòmics, que es dedicaven a comercialitzar els productes a través del top manta.
Els mètodes emprats eren les transferències bancàries o l’ingrés de diners directament als seus comptes i els enviaments a través d’empreses de paqueteria o correspondència postal als domicilis dels caps de la banda. Per blanquejar els guanys, creaven negocis amb aparença legal, com restaurants, i l’enviament de diners al seu país d’origen (Senegal) a través de mules o paqueteria. Per evitar ser descoberts, la xarxa modificava constantment el seu modus operandi i les formes de pagament, les vies d’entrada de la mercaderia i la distribució per evitar ser descoberts.
L’operació s’ha centrat en els membres que ocupaven nivells més alts a l’organització. Els agents van detectar que la capacitat econòmica dels investigats no es corresponia amb les rendes declarades ni amb els informes de vida laboral, perquè pràcticament cap tenia nòmina i els que en tenien no era proporcional a les entrades de diners que rebien als seus comptes.
