Una de les sorpreses de la precampanya electoral del 23-J està sent l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Mentre Felipe González és missing o orquestrant en l’obscuritat, ZP ha decidit arremangar-se i donar-li un cop de mà a Pedro Sánchez que, segons les enquestes, no guanyaria les eleccions. Conscient d’això, Zapatero no escatima esforços i desplega la seva millor versió per ajudar a un Sánchez que, com clamava Inés Arrimadas a la desesperada, “huele” a remuntada; en el cas de la política andalusa, l’olor va ser una falsa alarma, en el cas que ens ocupa, veurem.
Inesperadament, la gira de Zapatero desperta passions; fins a l’extrem d’haver-se convertit en el polític revelació de la campanya. Desacomplexat, el polític del talante està tancant més d’una ultradretana boca. A Zapatero sempre li ha provat el càrrec d’expresident. Com ja vaig escriure en el seu dia i es confirma ara, Zapatero desdiu la teoria de González dels gerros xinesos, segons la qual els expresidents “som com grans gerros xinesos en apartaments petits; no es retiren del mobiliari perquè se suposa que són valuosos, però estan tota l’estona destorbant“. Zapatero, lluny destorbar, ajuda, i si no que li ho preguntin a Sánchez que, quan més ho necessitava, li ha sortit un teloner de luxe. Al món hi ha expresidents que saben triomfar en el seu nou rol, fins i tot es dona el cas de polítics que són millors expresidents que presidents. l’estatunidenc Jimmy Carter n’és un bon exemple.
En aquesta renyida campanya electoral, Zapatero està matant dos ocells d’un tret. D’una banda, ajuda Sánchez a remuntar, i de l’altra, reivindica el seu llegat. Vist amb perspectiva, el govern del lleonès llueix més que abans; amb el pas del temps, l’herència s’ha revalorat. I és que té raó l’expresident quan diu que molts dels avenços socials assolits pel govern de coalició d’esquerres d’avui no haguessin estat possibles sense la sembra del seu govern. A part de complir la promesa de retirar les tropes espanyoles de l’Iraq, que no és poc, el de Zapatero és el govern que va acabar amb ETA, fet, no menor, que reivindicava l’altre dia a camp contrari: “Va ser el meu govern. Sí, ho reivindico i estic extraordinàriament orgullós. No va ser amb el de José María Aznar ni amb el de Felipe González. Crec que tinc la informació més gran sobre això. Sí, va passar amb el meu govern, amb una doble estratègia d’autoritat democràtica i acció política”. D’altra banda, un dels actius més importants del govern de Zapatero és, sens dubte, l’aprovació de la llei que permetia al matrimoni entre persones del mateix sexe, sent Espanya el tercer país que ho feia, després dels Països Baixos i de Bèlgica.
Així, ja va sent hora que se li reconeguin a Zapatero i als seus governs alguns mèrits.
