Xavier Trias va aconseguir ser el candidat a alcalde més votat a Barcelona a les eleccions del passat 28 de maig gràcies al vot dels barris més rics de la ciutat. Va obtenir el 40% dels vots a Tres Torres, Sant Gervasi, Sarrià i Pedralbes. Només en aquests barris va obtenir més suports que la suma dels del PSC, els comuns i ERC.
Si aquest dissabte Trias és investit alcalde de Barcelona caldrà atribuir-li el mèrit als quasi 150.000 barcelonins que van dipositar a l’urna el vot amb la seva candidatura. Les que encapçalaven Collboni, Colau i Maragall van comptabilitzar uns 330.000 vots, més del doble.
Mirem-ho d’una altra manera. La dreta, representada per Junts, PP i Vox al consistori, va sumar uns 250.000 vots, 80.000 menys que l’esquerra. Si sumem al bàndol de l’esquerra els 25.000 vots que va obtenir la CUP i al de la dreta els 22.000 que van aconseguir Valents i Ciutadans, la comparació esquerra-dreta queda pràcticament igual.
Comparem les paperetes independentistes dipositades a les urnes barcelonines i les que no ho eren. Els grups independentistes van obtenir uns 250.000 vots: Junts (150.000), ERC (75.000) i CUP (25.000). Els no independentistes, 380.000 vots: PSC (130.000), Comuns (130.000), PP (60.000), Vox (38.000), Valents (15.000) i Ciutadans (7.500). Els no independentistes van superar en 130.000 els vots dels que treballen perquè Catalunya es separi d’Espanya.
Resumint, que si Trias es elegit alcalde ho serà malgrat que la seva ideologia està en minoria al nou consistori. La dreta i la independència són dues opcions derrotades a les eleccions del 28 de maig a Barcelona. Si el proper dia 17 de juny, el Ple de l’Ajuntament permet que el candidat de Junts assumeixi l’alcaldia anirà contra els interessos de la majoria dels barcelonins i barcelonines.
Si és així, ens quedarà el consol que, més aviat o més tard, els regidors que entreguin la vara d’alcalde a Trias s’ho repensin ràpid i li prenguin amb una moció de censura. El primer mandat de Trias com alcalde no va deixar cap empremta a la ciutat. El segon, si s’arriba a produir, pot ser el més efímer de la història de Barcelona i mira que n’hi ha hagut de curts!
