Quan els Mossos d’Esquadra van començar, a principis d’aquest any, a prendre declaracions a diverses persones del sector de les ambulàncies de Catalunya, totes les llums d’alarma es van encendre: havia saltat el nom de David Madí, el que havia estat l’home fort de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i mà dreta d’Artur Mas. David Madí havia abandonat la política el 2011 i havia creat un petit pool societari destinat a realitzar negocis amb importants empreses de l’Ibex-35 que li suposaven ingressos de centenars de milers d’euros anuals.
Els agents sospiten que la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Lafuente Serveis Sanitaris, per Grup Lafuente i per Ivemon Ambulancias Egara podia estar en mans d’un home a l’ombra que podria ser David Madí. Aquesta UTE va aconseguir tres dels 13 lots del transport sanitari català: els corresponents a les demarcacions de Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre. El concurs va tenir lloc el 2015, i la durada de la concessió és de 10 anys ampliables i suposa per a aquesta UTE uns ingressos anuals d’entre 45 i 50 milions d’euros.
En alguns cercles polítics i empresarials s’afirma que l’Audiència Nacional té un testimoni secret que ha explicat al jutge Santiago Pedraz tots els detalls de la història de l’adjudicació. S’apunta, fins i tot, que podria ser algú proper a Óscar Simón, fundador d’Ambulancias Egara, companyia de la qual avui és soci minoritari, qui va posar els investigadors sobre la pista política del tema.
La veritat, no obstant això, és que fins ara encara no hi ha cap prova sòlida sobre irregularitats en l’adjudicació ni sobre la manipulació de la gestió des de l’ombra. És més: en cercles judicials es deixa caure que “no s’ha trobat el que es volia trobar”. Ni en els assentaments comptables de les empreses ni en els comptes corrents dels imputats ni en els correus electrònics s’han trobat, fins al moment, rastres de relacions dels principals implicats amb polítics.
Donatiu a la Fundació CatDem
El testimoni protegit va afirmar als Mossos que Madí tenia dos homes de confiança que movien els fils de l’empresa: Fermí Ferran i Álex García-Cascón, una afirmació que encara no ha estat provada. Però el fil per estirar és aquí, i tant el jutge com els agents dels Mossos i de la Guàrdia Civil, que també ha intervingut en el cas, s’han posat a treballar per dilucidar si hi ha part de veritat en aquestes sospites. Un dels arguments que es tenen en compte és que el concurs es va fer quan era president Artur Mas i, donada la seva relació d’estreta amistat amb David Madí, s’ha de verificar que no hi hagués hagut cap interferència en el procés d’adjudicació. A més, Ambulancias Egara havia fet almenys una donació de 30.000 euros a la Fundació CatDem, la mateixa a través de la qual Convergència desviava els diners del Palau de la Música.
Els motius de les sospites polítiques, doncs, estaven ben enllaçats, encara que fins al moment no s’han trobat proves suficients de manipulació política. No obstant això, hi ha dos detalls més que han cridat l’atenció dels investigadors. Es tracta de dues persones amb fortes connexions amb Convergència que apareixen en la investigació, i respecte a les quals encara no està del tot verificat el seu grau de participació en l’operació.
Óscar Simón, un dels propietaris d’Ambulancias Egara, va declarar el dijous 27 d’abril davant el jutge Santiago Pedraz, titular del jutjat central número 5. Va reconèixer que va mantenir contactes amb David Madí, però va negar qualsevol irregularitat en l’adjudicació dels tres lots. Simón va admetre davant el magistrat que, el 2011, va contactar amb l’home que fins feia poc havia portat les regnes de la comunicació i la imatge de Convergència perquè necessitava un soci que injectés liquiditat a la seva empresa.
Un empresari proper a CDC
La primera sorpresa va saltar quan l’empresari de les ambulàncies va desvelar que l’enllaç entre ell i David Madí va ser l’empresari Joan Dídac Gallardo, director del circuit Can Padró, a Castellbell i el Vilar, on s’entrenen els escortes i que ha acollit en les seves instal·lacions no només les elits dels vigilants de seguretat, sinó fins i tot agents de la policia, la Guàrdia Civil o el CNI. Can Padró sempre ha estat objecte de devoció per part de les forces i cossos de seguretat per les seves instal·lacions d’alt nivell. Però també per part d’empreses relacionades amb les emergències, ja que a les seves instal·lacions s’hi pot simular pràcticament qualsevol accident o situació de conflicte.
Gallardo era llavors administrador d’empreses com ara Gestión Integral de Servicios de Emergencia, Emergencias Plus Agrupación de Interés Económico i Ambulancias Barcelona. Era, així mateix, soci únic de Security & Safety Sistems Can Padró, administrador únic de Global Formación Plus (l’empresa que explotava el circuit) i administrador també d’Intelligence Dossier Partners. Però era, sobretot, un empresari molt vinculat a la política i amb excel·lents relacions en el món convergent.
Gallardo va arribar a Madí perquè sabia que era un home molt ben informat i relacionat. La seva trucada a l’exresponsable de comunicació de CDC perquè s’interessés pel tema no va ser fruit de l’atzar. “Sabia que, amb les seves relacions polítiques i econòmiques, Madí era l’home idoni per presentar un partner capitalista a Simón. Acabava de deixar la política i el seu nom estava en boca de tots quan es produïa qualsevol moviment financer d’envergadura a Catalunya. Tothom sabia que Madí era l’home amb influències i amb contactes per saber a qui li podia interessar una gran operació econòmica”, explica un important empresari que coneix Madí.
L’antic alt càrrec de Convergència acabava de crear l’empresa ICAT Desenvolupament amb Joan Albert Arqués, CEO de la constructora lleidatana Benito Arnó & Hijos. Arqués, a més, era molt amic d’Artur Mas, igual que Madí. Per tant, no hi havia cap impediment per part del poder polític perquè es pogués dissenyar una operació de gestió d’una part de l’important pastís del transport sanitari urgent i no urgent dels següents 10 anys, l’import del qual pujava a 2.556 milions d’euros. Les identitats de les persones que van participar en un primer moment en l’operació, doncs, van provocar encara més sospites de connotacions polítiques sobre el concurs de les ambulàncies.
Simón, no obstant això, va dir al jutge Pedraz que no hi va haver interferències en les adjudicacions. I va aportar com a argument el fet que, en aquest cas, si ell hagués pogut influir en les decisions, hauria tingut el contracte de la comarca del Vallès, en el qual ja tenia la infraestructura del transport muntada i que havia gestionat fins a aquell moment. I va afegir una altra dada que reforçava la seva afirmació: el 2012, a l’inici de les negociacions perquè el grup inversor fiqués diners a Egara, Arqués va sortir d’ICAT Desenvolupament, i ell va trencar les converses amb David Madí per falta de química personal, malgrat que ICAT tenia una opció de compra de la seva empresa. Joan Albert Arqués va confirmar davant Pedraz la seva sortida de l’empresa de Madí argumentant que no veia clar el negoci.
La retirada de Madí
La veritat és que poc després de trencar la societat amb Arqués, David Madí també es va retirar d’Ambulancias Egara i Simón va arribar a un acord amb Fermí Ferran i amb Álex García-Cascón per a la venda d’un paquet accionarial de la seva empresa. La retirada de Madí, s’afirma en el sector del transport sanitari, va provocar també que es resolgués l’especulació sobre presumptes interessos polítics en l’operació. De fet, Ambulancias Egara va emetre un comunicat negant que els seus directius tinguessin vincles amb cap partit polític, “ni amb persones involucrades en casos de presumpta corrupció política”, i assegurant que totes les adjudicacions de contractes van ser realitzades de forma transparent i d’acord amb el dret.
Malgrat tot, els investigadors tenen el punt de mira posat en l’operació d’adjudicació dels contractes de transport sanitari com a tema prioritari. Però, en segon pla, també examinen amb lupa els moviments societaris pels quals la família Simón va ser relegada de l’empresa i va acabar sent accionista minoritària quan poc abans tenia un hòlding amb 1.200 treballadors a les seves mans. Fonts vinculades al cas resten importància a aquest segon assumpte, i assenyalen que “la sortida de Madí i d’Arqués de l’operació de compravenda d’accions almenys dos o tres anys abans del concurs resta força a la teoria de la manipulació política”.
Els primers testimonis que han acudit a l’Audiència Nacional com a investigats van desmentir qualsevol connotació política, contràriament al que hauria declarat davant els Mossos el testimoni secret. Fermí Ferran, Álex García-Cascón, David Madí i l’empresària María José Cordovilla hauran de declarar com a imputats després de les eleccions municipals. Els dos primers, el 31 de maig, i els dos últims, el 8 de juny. Pel jutjat han passat també els germans José Ramón i Manuel Castarlenas, propietaris d’RCM Auditores, la companyia que auditava els balanços d’Ambulancias Egara.
Concurs de creditors
De l’antiga UTE ja no en queda gairebé res. El grup Lafuente va sortir del negoci, pressionat pels deutes, i el principal accionista d’Egara, Óscar Simón, que havia heretat l’empresa del seu pare, va acabar venent als seus socis la major part del capital de la companyia el 2016.
Però sí que queda el dubte de si tot va ser una mesurada operació financera per utilitzar uns socis que no sabien que se’ls estava utilitzant per aconseguir el control d’una part del pastís del transport sanitari. Encara que en alguns àmbits sanitaris es parla que el grup Lafuente va ser gairebé boicotejat pels seus socis a l’UTE, l’única cosa objectivament certa és que el 2017 va presentar concurs voluntari de creditors, i per això va haver d’abandonar l’associació empresarial.
Aquest concurs voluntari es va produir a causa d’activitats al marge de la gestió a l’UTE de les ambulàncies, cosa que tampoc ajuda a aclarir la situació.
