La presó i l’exili. Segons posa Nació en boca de Dolors Feliu: “El meu límit per fer la independència? No vull anar a la presó ni a l’exili”. Aquesta declaració amb la qual titulava el digital una entrevista a la presidenta de l’ANC, ha alçat polseguera. Tant Feliu, com la seva predecessora en el càrrec, Elisenda Paluzie, s’han indignat amb el titular. Un clàssic del periodisme… està tret de context, vénen a dir.
La pregunta que li formula el periodista és aquesta: “Clara Ponsatí va dir que no estava disposada a anar a la presó. Quin és el seu límit per aconseguir la independència?”. I la resposta de Feliu aquesta: “No tinc ganes d’anar a la presó, ni d’anar a l’exili, ni de morir-me, evidentment. Jo vull fer la independència. Hi ha un punt de risc que s’ha de passar per fer la independència. Si et quedes a mitges, que la fas però no la fas, et quedes sota la repressió de l’Estat, que encara et domina. Cal trencar aquest estadi i accedir a la independència i mantenir-la. No quedar-te a mitges i anar a la presó. Fem la independència per així no estar sotmès als tribunals espanyols o al 155 del Senat. La mateixa sentència del procés diu que el Parlament va tancar amb un paper del Senat. Cal pensar que hi ha un moment que s’ha de trencar, i mantenir-ho”.
Feliu respon amb una piulada on indica que el titular “no s’ajusta al sentit de les meves paraules”, i afegeix ara: “El meu únic límit per aconseguir la independència és fer la independència. I assumeixo els riscos que faci falta; per això soc presidenta de l’Assemblea”. Paluzie va més enllà. Després d’afirmar que “posar entre cometes com a titular una frase que Dolors Feliu no ha dit és una mala praxi periodística”, i de jutjar que “s’ha fet amb tota la mala intenció”, anuncia que renuncia a la seva col·laboració amb el mitjà. “No vull ser còmplice d’aquestes pràctiques per interessos polítics”, remata. Cosa que Feliu li agraeix: “Moltes gràcies pel teu suport i honestedat”.
