A Joan Laporta el destí li ha ofert un regal inesperat i enverinat en el segon aniversari de la seva victòria electoral del 2021. Una querella contra el FC Barcelona, com a persona jurídica, i contra l’expresident Josep Maria Bartomeu, per un delicte de corrupció en els negocis, una infracció inclosa en la reforma penal del 2010 que contempla, a més, el frau en l’àmbit esportiu. En aquest cas, segons apunten fonts de la Fiscalia, en una modalitat continuada, cosa que suposaria una major gravetat de les penes pel cas Negreira.
El soroll mediàtic a Madrid serà ensordidor així que la Fiscalia faci públiques les seves conclusions, gairebé segur que aquest mateix dimecres, finalment abreujades i anticipades a causa de la presentació, del tot imprevista i sospitosa, d’una querella contra José María Enríquez Negreira per part d’un col·legiat català, Xavier Estrada, impedint que la Fiscalia pogués continuar investigant pel seu compte com fins ara.
Alguns juristes consideren, en qualsevol cas, que serà molt complicat demostrar que, mitjançant aquests pagaments, el FC Barcelona va poder influir en decisions arbitrals a favor seu. A menys, és clar, que algú de l’estament col·legiat surti a admetre que hi va haver oferta de diners a canvi d’aquests favors, que Enríquez Negreira havia admès a les seves declaracions davant del fiscal. Altres consideren, en canvi, molt probable la possibilitat que s’acabi condemnant el club o l’expresident Josep Maria Bartomeu, l’únic encausat per la prescripció dels fets anteriors al 2016. La paradoxa rau en el que fet que el president que va tallar l’aixeta, oberta per Gaspart el 2001, pogués ser l’únic declarat culpable, evitant així que tant Joan Gaspart com Joan Laporta i Sandro Rosell es vegin esquitxats per l’opac i fosc tràfec de pagaments.
Laporta, per la seva banda, segueix callat, esperant un informe amb què no sap què fer ni com justificar que a partir del 2005, segons els papers de Football Leaks, multipliqués gairebé per quatre el primer pagament de Gaspart a la societat controlada per Enriquez Negreira. Hauria d’explicar dos qüestions del tot intrigants. La primera, sobre la recuperació d’una retribució que Gaspart havia fet una sola vegada, el 2001, sense que fins al 2005 es registrés un nou estipendi amb un augment generós i amb la calendaritització d’uns pagaments fixos anuals. I la segona, sobre la base de quins arguments va suggerir al seu successor, Sandro Rosell, que no alterés aquest magnànim gest a favor del col·legiat català, aleshores ja retirat com a àrbitre de camp i membre del Comitè Tècnic.
Laporta ha passat aquesta setmana pel Círculo Ecuestre per deixar dit que el Barça no ha comprat mai àrbitres i per reiterar aquesta promesa d’oferir una roda de premsa més endavant com si l’assumpte no hagués d’ocupar més rellevància en els mesos vinents o anys.
És evident, però, que el silenci del president respon a la seva voluntat de no reactivar les reflexions de la premsa catalana i de no encendre les de Madrid, on la pressió va en augment per part del mateix govern de Pedro Sánchez, el Consell Superior d’Esports i LaLiga, el president de la qual, Javier Tebas, també ha estat explícit i contundent, més enllà de si Laporta queda fora de l’àmbit penal de la causa. “Si no ho explica bé, Laporta hauria de dimitir”, va dir Tebas.
D’una manera o altra, el que es cou a la capital és la necessitat ineludible d’un escarment al FC Barcelona, sigui per la via penal o, finalment, provinent de la UEFA, si des de LaLiga i des de la Federació Espanyola es remet l’expedient i l’organisme determina que hi ha d’haver algun tipus de sanció, com una exclusió temporal de les competicions europees. Els indicis són més evidents i molt més demostrats que les proves susceptibles d’incriminar el club o Bartomeu en la voluntat d’alterar la competició. Una altra cosa, però, és que la UEFA pugui actuar tenint en compte que el mateix Joan Laporta no ha sortit, ni ho podrà fer, a desmentir aquestes factures tramitades, acceptades i pagades des del club a una empresa d’un exàrbitre amb un càrrec en actiu.
La querella interposada per Xavier Estrada està pendent d’admissió al Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, on també podria anar a parar la querella de la Fiscalia que ampliaria la denúncia al FC Barcelona i un expresident, ja que la del col·legiat se centrava únicament a la figura del seu company i del seu fill, Josep Maria Enríquez i Javier Enríquez.
El gran misteri que, per altra banda, també alimenten el recel i les sospites de la Fiscalia, com les de la resta dels aficionats, rau en el fet de resoldre on van anar a parar els més de 7 milions pagats pel FC Barcelona al llarg de tants anys, ja que les diligències han apuntat que Enríquez Negreira retirava tots els mesos importants sumes de diners en efectiu via el caixer automàtic.
També s’ha d’aclarir l’assumpte, no menys lleig, de les retribucions, pels mateixos conceptes que al pare, al seu fill Javier Negreira, un cop tots dos van tallar la relació. El Barça facturava a la societat Tresep 2014, controlada per un membre de la comissió esportiva del Barça Atletic, Josep Contreras, que alhora es quedava amb el 50% dels ingressos i només liquidava la meitat a Javier Enríquez a través de Soccercam SL. La Fiscalia sosté, en aquest cas, amb independència del motiu pel qual es duplicava el servei dels informes arbitrals i els pagaments, que el traspassat Josep Contreras es va aprofitar de la seva amistat amb Ángel María Villar per entabanar el club i beneficiar-se personalment d’aquesta situació concreta.
Per a la Fiscalia la investigació se centra en només 1,4 milions dels 7 milions abonats pel club blaugrana a la societat Dasnil 95 SL, propietat de Negreira, per la mateixa causa de la prescripció anterior al 2016. Els pagaments concrets són de 532.728,02 euros l’any 2016, 541.752 euros el 2017 i 318.200 euros l’any 2018, que el Barcelona va ingressar a la societat de Negreira.
La reacció afegida de Víctor Font en aquesta cruïlla no ha pogut tornar a ser més freda i distant. “Sempre he defensat la necessitat d’una gestió professional, moderna i transparent. Aquí ens queda molt camí per recórrer, i aquest ho hem de fer tots junts. Amb visió, transparència i honestedat per transformar el club i allunyar-lo dels riscos existents”, ha dit, com Laporta, prometent comparèixer més endavant perquè, com és habitual en ell, el domina a la desorientació i la por que el seu president el pugui esbroncar en públic.
Per contra, molt més interessant són les declaracions de l’exdona d’Enríquez Negreira. “Si cobrava el que diuen, a mi no m’arribava res (…) Si no tingués un as a la màniga, no envia un burofax amenaçant”, ha comentat alhora que ha transcendit que Enríquez Negreira no té, sorprenentment, propietats al seu nom, segons consta al Registre Mercantil. Només un vehicle Peugeot 208 que està embargat malgrat haver cobrat set milions del Barça entre els anys 2001 i 2018.
