De les recents i abundants al·lusions a la reforma de l’Spotify Camp Nou per part de Joan Laporta, i des dels canals oficials de la junta directiva, resulta extremadament confús determinar si les referències, les dades, els projectes de finançament, l’avaluació de les obres i les xifres de costos de la licitació de les obres es refereixen a l’Espai Barça o la gran reforma de l’estadi blaugrana, joia de la corona constructivament assignada a la constructora Limak per 900 milions amb el compromís de poder habilitar la tornada del primer equip a les Corts el novembre del 2024.
Al marge que les despeses s’incrementaran i que, segons les primeres dades, l’obra tindrà un cost financer de 1.500 milions fins a la devolució del préstec, la voluntat d’aquesta delimitació borrosa entre la reforma de l’Spotify i l’execució de l’Espai Barça és del tot deliberada per part de Joan Laporta. “El nou Camp Nou, que és l’Espai Barça en definitiva, s’acabarà el 2026”, va afirmar Laporta genèricament sense esmentar el Palau Blaugrana ni una sola vegada al llarg de més de dues hores de roda de premsa, en principi oberta a l’abordatge de tots els temes d’actualitat.
La raó és senzilla: el nou Palau Blaugrana no hi figura, ni està previst que ho estigui, als plans de Laporta en el marc d’una reestructuració de l’estadi i de la seva zona d’influència al barri de les Corts, que sí que està estimada i és d’obligat compliment d’acord amb el MGPM aprovat al seu dia.
La realitat és que no s’ha avançat ni un sol centímetre en la possibilitat de trobar els fons ni la inversió necessària per afrontar aquesta construcció que, com pinten les coses en aquest moment, irremeiablement deixarà un solar buit on un dia hi va haver el Miniestadi, avui sense la menor possibilitat de complir amb la promesa d’un nou Palau.
No hi és a l’agenda ni tampoc no apareix citat en cap de les filtracions sobre el finançament de l’obra adjudicada a Limak, estrictament limitada al nou estadi del primer equip. A la darrera memòria lliurada als socis del FC Barcelona, el detall de la junta sobre l’Espai Barça, compromís adquirit per la junta i ratificat per una votació assembleària i un referèndum telemàtic, englobava l’Espai Barça com un projecte que requeria 1.500 milions d’inversió amb aquest repartiment de costos: 900 milions per al futur Camp Nou, 420 milions per al nou Palau Blaugrana, 100 milions destinats a la urbanització de l’entorn i el Campus, 60 milions a inversions al MGPM i 20 milions del Johan Cruyff de Sant Joan Despí. Com a addenda, la junta de Laporta incloïa en aquell pressupost del nou Palau, el Petit Palau amb cabuda per a 2.000 localitats, la Pista de Gel desapareguda i el pàrquing d’autobusos.
La perspectiva que el nou Palau formi part de l’actual empenta a l’Espai Barça, que bàsicamen, s’ha centrat a aparentar l’inici de les obres amb una mossegada a la tercera graderia del gol sud, el soroll de fons del trasllat del primer equip a Montjuïc i la sonada adjudicació de les obres a Limak, sembla descartada fins i tot a llarg termini.
La principal raó, al marge del rebuig natural i la intolerància que sent Joan Laporta per l’univers de les seccions i l’atmosfera del Palau, irrespirable per a ell, rau ara en el fet que la inversió prevista per a l’estadi i el compliment dels compromisos pertinents del MGPM ja s’eleva a aquests 1.500 milions de límit de crèdit aprovats al seu dia per l’assemblea. Impossible anar més enllà sense una autorització específica que permeti un endeutament més gran, mínim de 400 milions més.
No sembla, a més, que Laporta ni el seu entorn no sentin tampoc la menor preocupació pel que pugui passar si, per pur desistiment de funcions i menfotisme, arriba un moment en què sigui necessària la demolició d’aquesta part dels equipaments. La solució fàcil serà buscar-los acomodament als equips professionals de bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins en altres pavellons, obligant a la migració, divisió i dispersió d’aquesta comunitat del Palau que tan poc entusiasma el president.
El primer pas, després del definitiu descart del nou Palau Blaugrana en la urgència d’arrencar com sigui la reforma de l’Spotify, serà aplicar a partir de la temporada que ve una reducció fortíssima de la inversió en aquestes seccions, de tal magnitud que ja es pot assegurar que algunes deixaran de ser competitives al primer nivell europeu com ho són ara.
Tampoc es pot descartar que unes rebin un tracte pitjor que les altres, ja que Enric Masip, assessor esportiu i guardaespatlles de Laporta, defensarà el control i la puixança del xiringuito que tant li ha costat tornar a controlar a la parcel·la de l’handbol. En definitiva, per més que Laporta s’ompli la boca de parlar de l’Espai Barça, la veritat és que està focalitzat i obsessionat exclusivament al gran volum de negoci que s’està forjant darrere de la reforma del Camp Nou, sobretot ara que s’ha fixat resoldre el seu finançament abans del 31 de març vinent.
Quan això passi, el projecte d’un nou Palau, i qui sap si la resta de l’Espai Barça, s’hauran esvaït gairebé per sempre.
