La guerra amb Tebas només és un altre muntatge mediàtic per continuar gastant

Laporta alimenta un conflicte i un complot de LaLiga que ell mateix ha provocat amb l'incompliment sistemàtic de les normes arriscant el futur de Gavi, Araujo, Balde i el mateix Barça

Javier Tebas, president de La Liga
Javier Tebas, president de La Liga.

Sembla una broma de mal gust que el Barça de Joan Laporta, després d’ingressar 870 milions d’euros de les seves palanques en quatre mesos, no pugui inscriure una de les seves promeses més ben valorades i apreciades pel mercat internacional, com és Gavi, que no podrà tenir fitxa del primer equip fins a la temporada vinent. Això, sempre que abans no decideixi anar-se’n, fart d’esperar, acceptant qualsevol de les ofertes que tripliquen les condicions acordades amb el club blaugrana des que va fer els 18 anys i va ser presentat al Camp Nou com un futbolista amb una clàusula de 1.000 milions.

El seu cas, com ara Araujo, Iñaki Peña o Balde, amb qui es negocia un augment de fitxa i una clàusula que també li impedeixi ser objecte d’un atac massiu d’altres clubs, revelen la negligència o la irresponsabilitat -o totes dues coses alhora- d’una junta que, certament, va pel món amb una actitud de risc tan excedida com aquest marge salarial que LaLiga el força a adequar als seus ingressos. Contra aquestes mesures, que per a Laporta formen part d’una conspiració i maquinació de la resta dels clubs en contra del Barça, ara s’ha inventat, com a escut mediàtic, l’existència d’un estat de guerra amb Javier Tebas que justifiquen aquest tipus de situacions d’assetjament i enderrocament financer. Per exemple, Laporta es queixa del marge que CVC els ha donat als altres per fitxar, un 15% de les vendes del 10% dels drets de televisió, que ell diu que no té, o la recent i traïdora mesura de limitar l’ús de les palanques a un 5% dels beneficis anuals.

Si aquestes mesures haguessin entrat en vigor el juny del 2022, certament, Laporta només hauria pogut utilitzar contra el seu marge salarial negatiu 130 milions com a màxim en lloc dels 870 milions disponibles i utilitzats per contrarestar els 451 milions de saldo patrimonial negatiu provocat per la seva gestió absurda i frívola des que va assumir el poder el 17 març del 2021. Sobre qui va començar el conflicte, Javier Tebas considera que, precisament, va ser Laporta el responsable d’iniciar les hostilitats o qui, si més no, es va desmarcar del col·lectiu el dia que va rebutjar anar acompanyat de LaLiga i de CVC amb un pla de negoci que li garantia la continuïtat de Messi en les condicions acordades amb el jugador.

És un punt d’inflexió que, això no obstant, va permetre Laporta anar per lliure, buscar la seva pròpia fórmula per endeutar-se amb els drets de TV amb una altra financera, i activar desesperadament les palanques. El problema radicava en el fet que el punt de partida de Laporta, el llast que ja arrossegava, era insuperable a conseqüència de tres de les seves decisions més desafinades; la primera, prescindir de Messi, cosa que va suposar l’enfonsament futbolístic de l’equip, la caiguda de patrocinis i un impacte a les vendes extraordinàriament negatiu. En paral·lel, va dissenyar i presentar els seus comptes amb dos errors de càlcul més: un, negar-li a la covid la incidència real -per l’obsessió de donar-li la culpa de tot només a Josep Maria Bartomeu-; i dos, ampliar les pèrdues amb 300 milions de forma voluntària i injustificable.

L’atzucac en què es va ficar, en efecte, ja no tenia sortida quan va voler anar en la direcció contrària malgrat els avisos i advertiments previs del mateix Javier Tebas, que, a més, va irritar terriblement el president blaugrana quan va deixar dit, en veu alta que, avui dia (finals de juny 2022) el Barça no podia fitxar Lewandowski.

La furibunda reacció des del Camp Nou va donar per fitxar Lewandowski i sis més gràcies a 870 milions que, malgrat l’aparença d’abundància i de prosperitat, no han fet més que aguditzar i accelerar la crisi galopant blaugrana a causa de la feble estructura econòmica i financera a què Javier Tebas es referia quan parlava dels límits raonables i de la responsabilitat en la gestió que Laporta s’ha passat pel folre.

De sobte, l’empobriment agut, les contraprestacions excessives, la despesa exagerada i l’increment de la massa salarial a un límit inassolible de 656 milions sí que van conduir Javier Tebas a emprendre reformes que, a més d’evitar el col·lapse del FC Barcelona, no convidessin la resta a imitar el mal exemple de Laporta al Barça, a repetir la mateixa temptació d’estirar molt més el braç que la màniga. El mateix error que, en el seu dia, al principi dels anys 90, va obligar el govern a decretar la conversió de la majoria dels clubs en SAD.

Com a resultat d’aquesta conjunció, avui el Barça està obligat per la normativa a adequar -o sigui, a retallar dràsticament- la despesa salarial en la proporció força més baixa dels seus ingressos -una mesura d’un sentit comú indiscutible-, i a evitar l’abús imprudent i negligent de la venda d’actius i de patrimoni per compensar pèrdues que no són només producte del caprici de fitxar més enllà de les seves possibilitats, sinó, el que és molt més greu, que respon a una fallada estructural, ordinària i consolidada.

A qui assenyalar com a culpable del conflicte? Tot i que la propaganda laportista domina el relat i acusa Tebas de tallar-li les ales, d’impedir-lo fitxar en igualtat de condicions i no de poder exercir lliurement el seu mandat, invocant la voluntat dels socis, la realitat és que qui ara mateix exerceix millor la defensa dels drets més elementals de la propietat dels socis del Barça i del seu patrimoni, almenys el que en queda, no és altre que el president de LaLiga.

En definitiva, Gavi no pot ser inscrit perquè hi ha dos articles de la normativa de LaLiga que ho eviten. En primer lloc, si un club vol renovar un jugador, ha de tenir assignat el límit de la plantilla de la temporada que ve, cosa que el Barça ara no té perquè ha de retallar 200 milions de massa salarial.

D’altra banda, els clubs que han utilitzat palanques com les del Barça han de demostrar que tenen un pla per sostenir la massa salarial la temporada que han utilitzat aquest mecanisme generador d’ingressos i les dues següents. Quan LaLiga demana a Laporta aquest pla, el president del Barça no li contesta, només gruny i es radicalitza, contagiant del seu mal humor la seva junta i el seu entorn, i malparlant als seus amics periodistes de Javier Tebas perquè el considera únic responsable de no poder seguir alimentant aquest nucli d’intermediaris, uns més joves que altres, tots ells amics i col·laboradors del president, que ronden com voltors per l’Spotify a la caça d’una presa fàcil.

La mala notícia és que avui no existeix cap pas del nord-oest per a Laporta que no impliqui a la força assumir solucions realment dràstiques, com traspassar futbolistes de pes, retallar enormement les seves fitxes i deixar subscrit un pla de viabilitat sostenible per a aquesta plantilla. El que sembla un acudit ha esdevingut, veritablement, un drama.

(Visited 158 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari