Joel Díaz i la llibertat d’expressió

Des que va començar les seves emissions a TV3, el 18 d’octubre passat, el programa Zona Franca –que obria amb la proclama “Puta nit i bona Espanya!”- ha estat motiu de polèmica. D’entrada, perquè el seu presentador, Joel Díaz, va aclarir als televidents que s’havia equivocat i que, en realitat, volia dir “Bona nit i puta Espanya!”.

Després, perquè en un altre programa, Joel Díaz va fer broma dels catalans que van patir i van morir al camp de concentració nazi de Mauthausen, durant la II Guerra Mundial. No només no va demanar perdó per aquesta aberrant falta d’empatia amb les víctimes del nazisme, sinó que un convidat del programa va titllar de “fills de puta” els membres de l’Amical de Mauthausen, l’entitat que honora la memòria dels deportats catalans en aquest camp del terror.

La cirereta d’aquest pastís infecte la va posar Manel Vidal, membre del col·lectiu La Sotana –del qual també forma part Joel Díaz-, col·laborador habitual de Zona Franca, que va il·lustrar una referència al PSC amb l’esvàstica nazi. A causa d’aquesta animalada, Manel Vidal va ser cessat de manera fulminant d’aquest “late night show” de TV3. 

EL TRIANGLE ha estat molt bel·ligerant amb els excessos i les agressions gratuïtes del programa Zona Franca. Per exemple, també vam denunciar que els membres de La Sotana que hi participen aprofitaven el ressò que dona la seva presència a TV3 per promocionar, des de la televisió pública, els seus negocis particulars (anunci de les pròximes actuacions en directe, venda de merchandising…), cosa que està totalment prohibida pel codi que regula la publicitat del canal.

La presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Romà, i el director de TV3, Sigfrid Gras, han acabat prenent consciència de les gravíssimes infraccions i ofenses que cometien Joel Díaz i el seu equip i han decidit, amb bon criteri, deixar les coses clares i posar-hi fre. 

Contrasta aquesta actitud de fermesa amb la insòlita resposta de Xevi Xirgo, el biògraf de Carles Puigdemont que ara ostenta -per imposició de Waterloo- la presidència del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), l’organisme que s’encarrega de vetllar per les bones pràctiques de les emissions de ràdio i TV: per ell, els exabruptes de Zona Franca entren dins dels límits tolerables de la llibertat d’expressió.

Llibertat d’expressió, la sagrada coartada per emparar que des de TV3 s’insulti els gitanos (com feia el programa Bricoheroes, passat a millor vida) o els deportats catalans a Mauthausen, com ha fet Zona Franca. És, precisament, en nom de la llibertat d’expressió que Joel Díaz, Manel Vidal i companyia han rebut la solidaritat de destacades llumeneres independentistes per la censura i la repressió que pateixen de la direcció de la CCMA i de TV3.

En tota aquesta polèmica, hi ha un fet essencial que s’oblida: la diferència entre els mitjans de comunicació de titularitat pública, com és el cas de TV3, i els de titularitat privada. Els mitjans públics, des del moment que viuen dels pressupostos de la Generalitat, tenen unes obligacions ètiques i deontològiques molt estrictes que estan obligats a respectar.

El pluralisme polític, l’objectivitat escrupolosa i l’alta qualitat dels continguts són inherents a la prestació d’aquest servei públic i és el deure dels directius i professionals que hi treballen de complir-ho. També hi ha un codi de bones pràctiques que obliga a ser respectuós amb tothom i a ser especialment curós amb les minories, prohibint que se’n faci escarni.

Després, com en el cas de Zona Franca, hi ha el sempitern debat sobre els límits de l’humor i on són les línies vermelles que no es poden traspassar. En el cas de TV3 són molt clares. Tots assumim que la BBC és el paradigma de l’excel·lència de la televisió pública en el món occidental en el qual vivim.

Només cal fer-nos una pregunta: seria admissible a la BBC que un programa fes befa de les víctimes del nazisme o equiparés el Partit Laborista amb l’esvàstica nazi perquè s’oposa a la independència d’Escòcia? La resposta és òbvia i cau pel seu propi pes.

Des de la seva fundació, els directius i els professionals de TV3 sempre han manifestat la seva admiració per la BBC i la seva voluntat d’assemblar-s’hi. Amb les poca-soltades feridores de Zona Franca val a dir que és als antípodes. 

Els mitjans de comunicació públics han d’adreçar-se al conjunt de la societat, respectant educadament la pluralitat d’idees i de sentiments. Poden tenir un important valor formatiu i cohesionador en els valors de la tolerància i de la democràcia, a més d’ajudar a elevar el nivell cultural de la població. En el seu cas,  TV3, és un factor fonamental per a la difusió de la llengua catalana.

En els últims 10 anys, TV3 ha estat un instrument al servei de la crispació sectària processista, donant un pèssim exemple d’allò que ha de ser una televisió pública. Però aquesta “pàgina negra” de la història dels estudis de Sant Joan Despí  ja s’ha acabat, segons proclamen amb convicció Rosa Romà i Sigfrid Gras.

Entenguem-nos: em facin més o menys gràcia, jo no tinc cap problema amb què Joel Díaz i Manel Vidal puguin expressar-se lliurement. Al contrari, com a defensor acèrrim de la llibertat d’expressió que soc, els animo que perseverin en la seva línia provocativa. 

Això sí, que es busquin plataformes privades –tenen l’opció de 8TV, una munió d’emissores de ràdio, un canal de YouTube, Tik-Tok, els podcasts, un “talk show” en teatres…- per fer-ho, però lluny de Sant Joan Despí. Si hi ha qui se sent ferit i indignat per les coses que diguin Joel Díaz i La Sotana des d’un mitjà privat, pot denunciar-los al CAC o, directament, als jutjats.

Encara que hi ha independentistes malacostumats que s’ho creguin, TV3 no és “seva”: TV3 és de tots, perquè la paguem entre tots, i tenen tot el dret a veure-la i a gaudir-ne, sense sentir-se agredits o incomodats, tots els catalans, pensin com pensin, votin el que votin.