Els efectes del canvi climàtic, la pèrdua de terres conreables i el creixement demogràfic, entre altres factors, comencen a generar tensions en els sistemes alimentaris globalitzats, fet que ha dut l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a articular polítiques públiques per garantir un abastiment assequible i just d’aliments, mantenint criteris sostenibles amb el medi ambient. “La societat ha pres consciència que l’alimentació té molt a veure amb la salut de les persones” i està interessada en saber “com contribuir positivament a l’espai agrari”, assenyala el director de les àrees de Planificació Estratègica i Presidència de l’AMB, Salvador Milà.
Per això, l’ens metropolità ha desenvolupat un pla d’acció a partir del qual col·labora i subvenciona diversos projectes relacionats amb l’alimentació sostenible. Per exemple, com explica el tècnic de l’àrea de Planificació Estratègica de l’AMB David Balbàs, l’ens metropolità ha participat en un projecte anomenat Espai Test Agrari a Sant Vicenç dels Horts, que consisteix a posar terres a disposició de gent que vulgui començar una explotació agrària i subvencionar part de les despeses que implica la seva posada en marxa.
Un altre exemple de col·laboració de l’AMB és La Botiga, al Prat de Llobregat, un projecte de garantia alimentària que es basa en una mena de supermercat on les persones vulnerables poden escollir els aliments que necessiten, en comptes de rebre una cistella amb productes predeterminats. És un “model més digne” per a aquest col·lectiu que també permet proveir “aliments més diversos”, detalla Balbàs.
L’AMB té el compromís de conscienciar la ciutadania sobre la importància d’una dieta equilibrada, saludable i sostenible, que sigui econòmicament accessible per a tothom, i, com assenyala Balbàs, ha fet un important avenç en les polítiques públiques per millorar l’alimentació de la ciutadania. De fet, mitjançant el pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2020-2023, l’AMB té l’objectiu d’abordar conjuntament tots els vessants de l’alimentació sostenible, que ha de ser “bona i assequible per a les persones, bona per a l’economia i el territori i bona per al planeta”, explica Balbàs, a més de tenir en compte l’economia circular en l’àmbit metropolità.
El pla, que identifica 32 accions, es divideix en set eixos principals. D’una banda, hi ha la governança transversal i la coordinació amb els diversos agents; el coneixement, per tal d’obtenir dades sobre la producció i el consum i fixar estratègies a mitjà i llarg termini per a l’alimentació sostenible; i l’ordenació territorial i les infraestructures agrícoles, d’aigua o de gestió de residus.
Altres eixos són la incentivació dels productors; la facilitació de la distribució i comercialització d’aliments sostenibles i de proximitat; la promoció de dietes saludables, sostenibles i accessibles per a tota la ciutadania; i el desenvolupament de diverses activitats vinculades a la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible de Barcelona, el passat 2021.
L’objectiu de l’AMB és caracteritzar el sistema alimentari com un altre vector que garanteix la funcionalitat i resiliència de les ciutats metropolitanes, així com incorporar la perspectiva d’un sistema alimentari sostenible en el conjunt dels seus serveis i polítiques.
Subvenció d’activitats
A banda del pla d’acció per a l’alimentació sostenible, l’ens metropolità atorga subvencions als municipis de l’àrea metropolitana per donar suport a activitats econòmiques vinculades a l’alimentació sostenible. Com explica Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, es tracta d’una innovació, ja que “per primer cop hem fet una convocatòria d’ajudes per a l’activitat econòmica relacionada amb l’alimentació per tal que els ajuntaments, juntament amb empreses o productors, puguin fer polítiques potents i innovadores al servei de l’alimentació sostenible”.
La convocatòria del passat 2022 tenia una dotació total de 150.000 euros, mentre que per a aquest any és de 200.000 euros, i, segons Milà, és una iniciativa que els consistoris “han agraït perquè s’han adonat que pot contribuir a millorar la seva economia local i la imatge de qualitat dels municipis”. Les subvencions busquen impulsar i consolidar els projectes de polítiques alimentàries dels diversos territoris metropolitans des de la perspectiva econòmica, social i ambiental; així com afavorir les polítiques de desenvolupament local que fomenten la producció, distribució i consum de productes agroalimentaris de proximitat, sostenibles i agroecològics per promoure la venda directa i els circuits curts de comercialització.
En aquest sentit, cal destacar que el territori metropolità disposa de tots els elements necessaris per aconseguir una organització alimentària potent, sostenible i justa. De fet, els 636 km2 que formen l’àrea metropolitana de Barcelona compten amb sòl agrícola per conrear, com el Parc Agrari del Baix Llobregat o Collserola; infraestructures per captar aigua i abastir els conreus, com per exemple la conca del riu Llobregat o l’aqüífer del Besòs; una important indústria agroalimentària; infraestructures per gestionar els residus; projectes d’horts en parcs metropolitans i línies de suport al comerç de proximitat.
“L’AMB i els ajuntaments metropolitans treballem per aconseguir que aquesta indústria agroalimentària sigui veritablement potent i incorpori elements de la seguretat i la sostenibilitat alimentària, així com preus assequibles”, assenyala Ballarín, que també posa èmfasi en la importància d’articular “polítiques públiques sobre l’alimentació que garanteixin que el conjunt de la ciutadania s’alimenti de manera saludable, sostenible i justa”.
Collserola i el Parc Agrari, clau per a la política alimentària metropolitana
El Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat són dos elements clau per a l’organització alimentària de l’àrea metropolitana de Barcelona. Tenen sòl agrícola per conrear i, en el cas del Parc Agrari, hi passa el riu Llobregat, que compta amb infraestructures per captar aigua i abastir els conreus. Per tal d’impulsar l’activitat agrària i ramadera de la zona, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola ha començat a desenvolupar diversos projectes que oferiran a pagesos i ramaders assessorament, subvencions i altres facilitats. En total, les iniciatives compten amb una dotació de gairebé 200.000 euros anuals i, actualment, el Consorci de Collserola té en marxa prop d’una desena de programes.
Per exemple, hi ha el programa Alimentem Collserola, amb un pressupost anual de 45.000 euros per al període 2021-2024, que afavoreix la dinamització per a la transició agroecològica; també està vigent el Contracte Agrari de Collserola (CAC), dotat amb 75.000 euros anuals, que consisteix en el pagament de subvencions vinculades a l’activitat agropecuària; i el programa Arrela’t, amb un pressupost de 5.000 euros a l’any des del 2018 es destina a l’assessorament i l’acompanyament a la pagesia.
També es duen a terme accions per millorar i diversificar els conreus, dotades amb 7.000 euros anuals; un programa que consisteix en la cessió gratuïta de maquinària als productors, i un servei de silvopastura per al manteniment de les franges de prevenció d’incendis, dotat amb 12.584 euros fins al 2022 i amb 21.562 euros a partir del 2023. A més, s’està redactant el Pla de pastura de Collserola, pressupostat amb 40.000 euros i previst per al 2023-2024.
Amb relació al Parc Agrari, la seva situació estratègica dins de l’àrea metropolitana fa que sigui de vital importància per a l’abastiment d’aliments a les ciutats que l’envolten. Ofereix productes d’origen proper i permet reduir la petjada ecològica, i és un dels sòls agronòmicament més fèrtils de Catalunya: possibilita la producció d’una gran varietat de conreus.
Recerca i innovació: el projecte Foodclic
L’AMB participa des del darrer mes de setembre en el projecte europeu Foodclic, el qual té l’objectiu de desenvolupar estratègies per enfortir les xarxes d’actors que poden afavorir les polítiques alimentàries locals i regionals. El projecte planteja, fins al febrer del 2027, una cooperació entre agents europeus públics, científics i privats per afavorir les polítiques públiques alimentàries i desplegar mecanismes que facilitin l’adopció d’actuacions integrades. Juntament amb l’AMB, participen en el projecte set regions europees més: Berlín (Alemanya), Lisboa (Portugal), Amsterdam (Països Baixos), Budapest (Hongria), Brasov (Romania), Aarhus (Dinamarca) i la Plana de Lucca (Itàlia). La iniciativa compta amb el finançament integral de la UE i té un cost total d’11.182.035 euros. D’aquests, 739.125 euros corresponen a l’AMB per tot el període de durada del projecte.
Redacció d’El Triangle – Amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
