En un estrany gir de guió, l’expresidenta de Junts, Laura Borràs, ha tornat a iniciar una campanya sobre el seu procés judicial (en què va ser condemnada per corrupció) i que continua qualificant de lawfare.
Ella mateixa assegura que els jutges van impedir que es prengués en consideració una pericial sobre la falsificació dels seus correus “perquè hauria fet saltar pels aires una condemna que segurament tenien escrita des de molt abans del judici. Però ja saben que la policia patriòtica fa la seva feina al servei del lawfare, com ho fan determinades connivències mediàtiques”, ha dit.
En realitat, van ser els Mossos els que van descobrir i investigar la seva corrupció, no la “policia patriòtica”. L’expresidenta de Junts i del Parlament disposa d’un nucli dur que ara afirma que els correus intervinguts podrien haver estat escrits des d’un compte que qualsevol hauria pogut obrir a nom de Laura Borràs. I amb aquesta teoria han desfermat una autèntica campanya mediàtica que fins i tot molesta alguns independentistes que ja es van enrojolar de vergonya després de descobrir-se el pastís que Borràs havia muntat des de la Generalitat.
Però la veritat no amarga el discurs independentista: Borràs és secundada en aquesta croada per la plana major del seu partit, que distribueix els seus missatges digitals. El sociòleg Salvador Cardús, molt vinculat a Convergència, és un dels seus principals suports. També Aleix Sarri, un dels homes de confiança de Carles Puigdemont i responsable de relacions internacionals i Països Catalans de Junts, ha retuitejat missatges de dubtosa legalitat, on s’acusa que les proves sota custòdia judicial van ser manipulades i tornen a acusar la “policia patriòtica” de falsejar documents.
Una autèntica campanya amb vergonyoses sospites que “algú està manipulant alguna cosa” i que deixa constància que persones presumptament honestes es permeten dubtar de les autèntiques proves pericials que es van mostrar en un procés judicial que va ser impol·lut.
Condemna per adjudicar contractes a un amic
La causa contra Borràs es remunta a la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre els anys 2013 i 2018. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va concloure que va fraccionar contractes públics per adjudicar-los directament al seu amic Isaías Herrero, evitant així els procediments de concurrència previstos per la legislació de contractació pública.
Durant el judici van declarar diversos testimonis i pèrits i es van analitzar correus electrònics, pressupostos i documentació administrativa que, segons la sentència, acreditaven l’existència d’un acord previ per beneficiar Herrero. El tribunal va considerar provats els delictes de prevaricació administrativa i falsedat documental, i va condemnar Borràs a quatre anys i mig de presó i tretze anys d’inhabilitació. Tot i això, els magistrats van proposar parcialment el seu indult pel que fa a la pena de presó en considerar-la desproporcionada.
Des de l’inici del procediment, Borràs ha sostingut que va ser víctima d’una persecució política i ha denunciat l’existència de lawfare contra l’independentisme. Aquesta tesi, però, no va ser assumida pels tribunals que han examinat el cas, que van atribuir la condemna a irregularitats en la contractació pública i no a la seva activitat política.
