L’Enquesta de convivència i relacions veïnals 2024 (ECAMB 2024) revela una realitat metropolitana on predomina el respecte i la convivència pacífica, tot i que els vincles entre els residents són majoritàriament de baixa intensitat. Segons l’estudi elaborat per l’Institut Metròpoli amb el finançament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), les relacions en els blocs de pisos són principalment funcionals i de cortesia.
Les dades indiquen que el 63,8% dels ciutadans es limita a saludar els seus veïns i el 42,6% manté converses breus, mentre que les pràctiques que impliquen una confiança més gran, com fer-se favors o compartir problemes personals, se situen en el 16,1% i el 8,4% respectivament. Les relacions més estretes són residuals, ja que només un 4,3% es fa visites a l’habitatge i un 2,4% comparteix activitats de lleure.
El soroll, principal focus de conflicte
Aquesta quarta edició de l’enquesta, que ha comptat amb la participació de 3.183 persones entre l’octubre i el novembre del 2024, destaca que el perfil de la persona amb relacions veïnals més intenses correspon a propietaris, gent que fa molt de temps que resideix al barri i majors de 45 anys. En contraposició, el jovent i la població nascuda a l’estranger presenten un menor grau d’interacció amb el seu entorn immediat.
Malgrat aquest distanciament relatiu, el clima de convivència és positiu, ja que només un 9,6% de la població declara haver patit algun conflicte veïnal durant l’últim any. El soroll n’és la causa estrella en el 46,1% dels casos, seguida de lluny per les discussions i la brutícia o el mal manteniment de les zones comunes.
La conflictivitat veïnal és més elevada en edificis amb un estat de conservació deficient.
L’estudi subratlla que la resolució d’aquestes friccions es produeix de forma majoritària, concretament en un 72,11% de les ocasions, mitjançant el diàleg informal entre els mateixos implicats, sense necessitat de recórrer a mecanismes institucionals. Així mateix, s’ha identificat que les condicions materials de l’habitatge juguen un paper clau en la pau veïnal: la conflictivitat tendeix a ser més elevada en edificis amb un estat de conservació deficient o en pisos de dimensions reduïdes, on la falta d’espai pot tensionar la convivència.
La percepció de l’entorn urbà
Pel que fa a l’entorn urbà, la percepció és notablement satisfactòria. Un 91,9% dels enquestats opina que el seu barri està ben comunicat i un 86,2% valora positivament la presència de parcs i zones verdes. Els barris metropolitans es veuen com a llocs adequats per a la criança d’infants i compten amb una bona oferta d’equipaments, acompanyada d’una elevada sensació de seguretat per part del 71,4% de la població.
No obstant això, apareixen elements de preocupació com la brutícia, que és vista com un problema pel 44,5% dels ciutadans, o la circulació excessiva de vehicles, que preocupa un 33,3% de la mostra. A nivell social, l’activitat associativa es percep com el punt més feble del barri, amb una valoració que cau fins al 55,7%.
Diferències en l’ús social del barri
L’ús que es fa de l’espai públic també revela diferències significatives segons el context socioeconòmic i el gènere. Malgrat l’ús habitual per part de la població de carrers i places, el temps de lleure sol traslladar-se fora del barri, especialment en les ciutats més grans com Barcelona. En canvi, les persones que viuen en barris de renda elevada hi passen més temps lliure, però utilitzen menys els equipaments públics. Són les dones qui fan un ús més intensiu dels serveis del barri i participen més en el teixit associatiu.
L’enquesta també evidencia que les ciutats grans i els entorns amb més diversitat d’orígens presenten més dificultats per establir vincles sòlids, i que el grau de coneixença entre veïns és superior en barris més homogenis, arribant al 83,3% davant del 64,4 % dels entorns més diversos.
Segons l’enquesta, les dones participen més en el teixit associatiu dels barris.
Davant d’aquest escenari, l’informe conclou amb una reflexió estratègica: “El reforç de la convivència no passa únicament per intervenir en les relacions interpersonals, sinó també per millorar l’habitabilitat, reduir les desigualtats urbanes i potenciar la dinamització comunitària, per tal de transformar vincles febles en oportunitats de cohesió social més robusta”.
Aquesta necessitat de cohesió es fa palesa en observar que només un 21% de la població s’ha mobilitzat els últims cinc anys per resoldre problemes col·lectius del barri i només un 15,6% ha participat en accions de millora d’espais autogestionats.
El repte de la soledat no desitjada
Finalment, l’ECAMB 2024 posa el focus en una problemàtica emergent: la soledat no desitjada. Un 9,8% de la població metropolitana s’ha sentit sola o exclosa en el darrer mes, una sensació que s’accentua en les dones (12,3%) respecte als homes (6,9%) i, sorprenentment, en la població jove. De fet, “l’11,7% dels joves metropolitans sovint s’ha sentit sol o exclòs”, una dada que supera fins i tot la de les persones de més de 75 anys, que se situa en l’11,5%.
Aquesta realitat es veu agreujada pel fet que un 40% dels ciutadans de l’àrea metropolitana declara tenir una xarxa relacional limitada, amb una falta de persones de confiança a qui recórrer en cas de necessitat, mentre que un 2,8% afirma sentir-se sol i no disposar de cap amic ni familiar que visqui a prop.
