Inversió metropolitana contra la vulnerabilitat urbana

L’AMB destina 10 milions al Pla de Barris per minvar els desequilibris i l’exclusió social

L'Hospitalet de Llobregat (Jorge Franganillo, Flickr)

Foto: Jorge Franganillo (Flickr)

La vulnerabilitat urbana és una de les expressions de la des­igualtat existent als territoris metropolitans i, en el cas de la metròpolis de Barcelona, es manifesta de manera intensa als eixos del Besòs i del Llobregat. Per tal de combatre aquest fenomen, que es produeix quan conflueixen processos d’exclusió social en determinades àrees urbanes, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa el Programa integral de barris per a la millora de rendes, també conegut com a Pla de barris, dotat amb gairebé 10 milions d’euros.

Aquesta millora, com matisa el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, consistirà a facilitar “que les persones que no tenen suficients recursos econòmics tinguin la possibilitat d’accedir a ofertes, espais i activitats per millorar la seva cultura, educació i integració”. Com explica el coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, Antoni Farrero, el programa es dirigeix principalment a barris amb problemes de pobresa i de cohesió social, i busca reduir la desigualtat i l’exclusió.

Les àrees vulnerables estan afectades estructuralment per la desigualtat i molt exposades a crisis de naturalesa diversa (econòmiques, socials, sanitàries, climàtiques…) i, amb el Pla de barris, l’AMB busca incrementar l’equitat territorial, combatre situacions de pobresa extrema i atendre els col·lectius més vulnerables dels barris metropolitans, així com millorar les seves rendes. De fet, “el programa identifica barris on es dona una vulnerabilitat social aguda i busca revertir algunes condicions que la provoquen i l’enquisten”, explica el gerent de l’AMB, Ramon Torra.

Les àrees vulnerables de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Foto: AMB)

El Pla de Barris té una dotació de 9,8 milions d’euros per al període 2022 – 2024, i permetrà finançar fins al 80% del cost dels projectes que han presentat diversos ajuntaments metropolitans, projectes que han de tenir una continuïtat i durada en el temps més enllà del 2024. Les subvencions s’han adjudicat a 20 iniciatives aprovades de 14 municipis diferents i, en total, tenint en compte l’aportació dels ajuntaments implicats i l’import subvencionat per l’Administració metropolitana, els projectes assoleixen un volum d’inversió de més de 14 milions d’euros.

Concretament, els municipis que rebran finançament en els pròxims dos anys en el marc del Programa integral de barris per a la millora de les rendes de l’Administració metropolitana són: Badalona, Barberà del Vallès, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de ­­Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Gra­menet.

Les actuacions del Pla de Barris, a banda d’avançar en l’eliminació dels desequilibris socials i econòmics de les àrees més vulnerables, pretenen afavorir les capacitats personals dels residents d’aquestes zones, coordinar actors econòmics i socials per possibilitar un nivell de vida digna als habitants i garantir unes condicions de seguretat als espais públics per poder desenvolupar activitats socials i econòmiques amb normalitat. De fet, el programa es divideix en quatre eixos estratègics d’actuació a partir dels quals els ajuntaments han redactat els projectes.

Per una banda, hi ha iniciatives relacionades amb l’educació, la fractura social, la bretxa digital i l’adaptació social; d’altres que incideixen en les necessitats de formació amb relació a la demanda i l’oferta de treball; projectes que es basen en mesures de cohesió social i també hi ha actuacions vinculades a l’habitatge i la rehabilitació d’espais. En termes generals, la finalitat del Programa integral de barris per a la millora de rendes de l’AMB “és treballar per a la superació de les desigualtats socials i la dicotomia centre-perifèria al territori metropolità”, assenyala el gerent de l’AMB.

El pla suposa un important pas per a la lluita contra l’exclusió social, ja que, com explica Farrero, a diferència d’altres iniciatives similars que ha dut a terme l’Administració metropolitana, aquest programa parteix d’un estudi que indica quines són les àrees més vulnerables de la metròpolis de Barcelona, i se centra en projectes concrets que, per primera vegada, proposen i desenvolupen els mateixos ajuntaments. De fet, la majoria d’accions que es duran a terme en el marc del Pla de Barris estan relacionades amb altres plans locals que els consistoris metropolitans han posat en marxa, i van en línia amb els objectius de l’Agenda 2030.

L’estudi de vulnerabilitat

Els destinataris prioritaris del programa que ha posat en marxa l’Administració metropolitana són els ajuntaments d’aquells municipis on hi ha zones amb problemàtiques socials, els quals s’han identificat a partir d’un estudi sobre la vulnerabilitat urbana a la metròpolis de Barcelona, elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Segons la investigació, “l’eix Besòs i l’eix Llobregat són els àmbits metropolitans que concentren més barris amb una elevada vulnerabilitat urbana”. Concretament, són entorns especialment sensibles els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona -a l’eix nord- i l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat -al sud-.

L’estudi analitza també les característiques d’aquest fenomen a l’àrea metropolitana de Barcelona, i assenyala que tendeix a perpetuar-se en determinats àmbits de l’àrea metropolitana, de manera que pràcticament no hi ha variacions en les zones vulnerables: l’eix Besòs i l’eix Llobregat han sigut els territoris amb major concentració de vulnerabilitat urbana durant les últimes dècades. De fet, un altre dels trets de la vulnerabilitat urbana és, precisament, l’elevada concentració territorial.

La investigació explica que els barris de màxima vulnerabilitat es localitzen exclusivament en deu municipis dels 36 que formen la metròpoli de Barcelona, i assenyala que, d’aquesta desena, “és als municipis de l’eix Besòs on hi ha un major nombre d’àrees molt vulnerables”: Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Ripollet acaparen el 74% d’aquests àmbits.
A l’eix Llobregat, en canvi, tot i que també hi ha diverses unitats territorials amb nivells elevats de vulnerabilitat urbana, estan més disperses pel territori i, en aquest cas, destaca especialment el municipi de l’Hospitalet de Llobregat, que concentra gairebé una cinquena part de tots els barris en vulnerabilitat extrema d’aquest eix.

La darrera característica de la vulnerabilitat urbana a l’àrea metropolitana que exposa l’estudi és que es tracta d’un fenomen complex en el qual intervenen múltiples factors de diverses dimensions: la social, associada al percentatge de rendes baixes, a la gent gran que viu sola i als migrants provinents de països en desenvolupament; i la residencial, vinculada a la densitat de població, la quantitat d’habitatges molt antics i el nombre d’edificis en mal estat o ruïnosos.

Finançament per a 20 projectes contra la pobresa urbana

L’AMB ha adjudicat la primera convocatòria de subvencions del Pla de Barris a una vintena de projectes de 14 municipis diferents que s’adrecen a col·lectius de màxima vulnerabilitat. Les activitats que contemplen són diverses, i hi ha des d’accions educatives- formació digital, prevenció de l’abandonament escolar, accés a estudis o feina…- fins a iniciatives contra la solitud i el sensellarisme, de prevenció de la salut i projectes relacionats amb la creació de xarxes comunitàries amb la implicació d’agents públics i privats.

Alguns ajuntaments com Barberà del Vallès, Cornellà de Llobregat, Gavà i Sant Adrià de Besòs han presentat més d’un projecte i, per exemple, en el darrer municipi les accions es duran a terme en barris diferents: a la Mina es posarà en marxa una iniciativa per atendre joves que han abandonat l’itinerari formatiu o laboral o que estan a punt de fer-ho, i als barris de Sant Joan Baptista i Sant Adrià Nord es contractaran agents cívics nocturns per a la detecció del sensellarisme. L’Administració metropolitana ha finançat una mitjana de gairebé el 70% del cost total de tots els projectes aprovats.

Altres plans de l’AMB per reduir la desigualtat social

El Pla de Barris no és l’únic programa que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa per lluitar contra la desigualtat social. De fet, hi ha en funcionament diversos plans de suport a les polítiques municipals que busquen afavorir el desenvolupament econòmic inclusiu. D’una banda, està el Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals, dotat amb 15 milions d’euros distribuïts al 50% entre els anys 2022 i 2023. El seu objectiu és millorar les condicions i la qualitat de vida de la ciutadania de la metròpolis de Barcelona mitjançant el reforç de la cohesió social i la convivència i facilitant l’accés a un lloc de treball digne, i prioritza les persones més vulnerables amb dificultats personals i econòmiques: joves, dones, aturats de llarga durada, famílies amb tots els membres a l’atur i persones amb discapacitat.

D’altra banda, hi ha el Pla metropolità de suport a la cohesió social, l’economia de proximitat i la coproducció de serveis per als municipis de l’AMB, anomenat ApropAMB, amb una dotació econòmica de 4.150.000 euros que ha subvencionat els projectes que s’han executat al llarg del 2022. Aquest pla posa el focus en l’impuls del reforç educatiu i la cura de persones de col·lectius vulnerables, així com en la potenciació del talent femení i la dinamització del comerç local i dels autònoms.

(Visited 110 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari