Un dels mites, del tot fals, del relat de Joan Laporta sobre l’herència i la presumptament destructiva i ruïnosa gestió de l’anterior junta de Josep Maria Bartomeu es basa en el concepte del deute, que ell mateix es va encarregar de difondre de manera reiterada i mentidera a partir de l’estiu del 2021, xifrant-lo en 1.500 milions d’euros.
Aquesta verbalització de Laporta, en unes declaracions molt calculades poques setmanes abans de l’assemblea general de l’exercici 2020-21, van provocar que els seus altaveus mediàtics multipliquessin exponencialment l’ombra d’aquesta dada com un dels principals retrets als resultats econòmics del passat. Va ser una maniobra despitada i agra de Laporta, després que Bartomeu, en una carta personal adreçada al nou president, l’acusés amb molt sòlids arguments que havia adoptat una actitud passiva, imprudent i d’absoluta deixadesa de les seves funcions a partir de la data de la presa de possessió, el 17 de març d’aquell any.
Com que Bartomeu el va posar contra les cordes, un Laporta visiblement irritat va respondre amb una roda de premsa explosiva on va centrar el seu contraatac en el deute del club, deixant anar aquesta xifra de 1.500 milions, sense matisos ni les degudes precisions, però concentrant i coordinant un ampli efecte social mitjançant el seu extraordinari aparell mediàtic.
Quan la mateixa junta de Laporta va donar a conèixer els números reals del deute net del FC Barcelona aquesta xifra es va reduir màgicament a 558 milions d’acord amb l’apunt signat pels auditors Ernst & Young: “El deute net el 30 de juny del 2021 és de 680 milions d’euros. Tenint en compte que el total de les inversions realitzades en el desenvolupament de l’Espai Barca és de 122 milions d’euros, el deute ajustat és de 558 milions d’euros, situant-se la ràtio estatutària marcada a l’article 67è dels Estatuts del Club, de Deute / EBITDA, a -9,26, clarament per sobre en aquesta ocasió del límit màxim marcat de 2”.
En realitat, no va ser una rebaixa ni una minoració succeïda per sorpresa. Simplement, va ser la confirmació que, una vegada més, Laporta havia orquestrat una d’aquelles mentides mastodòntiques de les seves, carn per a les feres de la premsa que es van quedar amb el titular i el van viralitzar sense consultar les seves fonts i sense preguntar si es referia al deute net, que és precisament la referència que LaLiga fixa principalment per al control financer dels clubs des de ja fa alguns anys.
Ara que, amb el tancament de l’exercici, tornen les comparacions i la revisió obligada dels indicadors financers, a Laporta no se li acut proclamar als quatre vents periodístics, ni de bon tros convocar una roda de premsa amb aquest motiu, que el deute brut sota el mandat segueix rondant els 1.500 milions igual que després del tancament de la temporada 2020-21. A més, en puresa comptable i també legalment, els resultats d’aquest exercici no eren responsabilitat de Josep Maria Bartomeu, que havia dimitit a finals d’octubre del 2020, sinó exclusivament de qui les va formular, que no va ser ningú més que la directiva de Joan Laporta, justificadament acusada per Bartomeu de gronxar-se en plena pandèmia, amb l’estadi tancat i tallades totes les fonts d’ingrés, mentre l’estructura econòmica s’enfonsava pels més de 300 milions que el Barça va deixar d’ingressar.
Al seu món fantasiós i premeditadament desenfocat de cara a l’afició, Laporta va negar al món que la covid hagués colpejat els comptes del club d’una manera implacable. Es va limitar a considerar en no més de 90 milions l’abast total pel tancament sencer del negoci del matchday, el Museu i el Megastore quan els exercicis anteriors, funcionant a plena normalitat, aquestes activitats generaven el triple de guanys.
L’última temporada tancada sota el govern de Bartomeu sense afectació per la covid, la 2018-19, va registrar un deute net de 217 milions i de 488 milions el 2019-20, el primer copejat per la paralització sobtada de l’activitat. En termes d’entrades pels recursos d’abonats i taquilles, audiovisual i comercial, el curs 2018-19 es van registrar 835 milions, per 708 milions (127 menys) el 2019-20 i 575 milions (260 menys) el 2020-21.
El deute net de l’exercici parcialment pandèmic 2019-20 es va elevar a 488 milions i a 682 el següent 2020-21, una xifra que, ajustada per la part corresponent a l’Espai Barça, es queda en 558 milions. La corresponent a la 2021-22, l’auditor l’ha establert en 608 milions, 476 milions sense l’Espai Barça.
No obstant això, l’evidència d’aquest petit pessic de 82 milions, ha de fer considerar mínima, per no dir decebedora i amenaçadora, la incidència en aquesta ràtio dels 870 milions de guanys, que amb prou feines han servit per posar al seu lloc aquest indicador.
La junta de Laporta segueix tenint 1.500 milions de passius financers, és a dir de deute brut, la mateixa amb què acusava Bartomeu d’aquesta apocalipsi barcelonista tan obertament convertit en el seu primer actiu de cara a l’opinió pública.
Reprenent el deute net, Laporta presenta als comptes l’agreujant que, sobre la facturació, els 488 milions de l’últim any de Bartomeu representava el 57% mentre que el primer de Laporta pujava al 108%.
Se suposa que, afavorida per les palanques, aquesta proporció podria haver millorat fins a un 85%, encara que per descomptat no és la quantitat desitjable, molt menys si la meitat d’aquesta partida extraordinària s’hagués destinat a atacar el deute i no a cobrir, prioritàriament, el desequilibri entre l’augment de despeses descontrolades de la darrera temporada i l’absència d’ingressos previstos a causa de la pèssima temporada del primer equip i la feble gestió econòmica i comercial.
A Laporta li convé parlar de palanques i fitxatges perquè, 870 milions de beneficis i 18 mesos després durant el seu mandat, la radiografia econòmica i financera és la d’un malalt terminal. Ni està a planta ni ha sortit de l’UCI, ja li han donat l’extremunció.
