L’esquema dels comptes de Joan Laporta dibuixa un dels pitjors escenaris possibles que confirmen aquelles previsions pessimistes i insuperables com a resultat d’aquesta activació de palanques de manera compulsiva i desesperada. La primera conclusió és que el 57,8% dels ingressos extraordinaris obtinguts han estat destinats exclusivament a intentar posar a zero el comptador patrimonial negatiu sense que, després de tot aquest esforç, aquest primer objectiu hagi estat possible. Només s’ha utilitzat un 42,2%, una proporció insuficient, per netejar un balanç comptable al qual s’han aplicat mesures pal·liatives.
L’única i breu declaració de Laporta sobre el resultat econòmic es va produir la nit del dilluns passat després de la reunió anterior a la convocatòria de l’Assemblea Ordinària, finalment establerta en format telemàtic per al pròxim 9 d’octubre. És a dir, sobre el límit del reglament i evitant aquesta promesa de transparència incomplida sistemàticament:
“La Junta Directiva ha aprovat el pressupost per a la temporada 2022/23 que inclou un pressupost d’ingressos d’explotació de 1.255 milions d’euros, amb una previsió de beneficis de 274 milions d’euros. Després de la temporada anterior, la Junta de Barça ha tancat el 2021/22 de l’any amb una facturació de 1.017 milions d’euros i un benefici de 98 milions d’euros”.
La suma dels dos beneficis (98 + 274), de 372 milions, és inferior al valor net negatiu de 451 milions, aprovat a l’última assemblea. Un saldo vermell de 70 milions que probablement té a veure amb algun tipus de maniobra comptable relacionada amb l’eliminació d’algun aprovisionament o la possibilitat de diferir en diversos anys les pèrdues atribuïbles a la covid que ofereix Laliga.
En qualsevol cas, la insuficiència de la informació, amb comptagotes i manipulada, s’ha instal·lat definitivament en el nou ordre d’un club sota la tirania de Laporta, i aquella sensació consolidada d’haver enganyat els socis des del primer dia de tornada a Camp Nou, aquesta vegada, però, amb les idees molt més clares sobre com dominar completament l’entorn mitjançant el control absolut del missatge i dels mitjans de comunicació.
Amb aquest avançament succint, en qualsevol cas, a més de no cobrir el vermell dels seus fons propis, la directiva s’obligarà el pagament de 72 milions de l’impost de societats, ja que ha d’acreditar davant els auditors la gesta de presentar aquest superàvit net i polit de 372 milions.
El problema -o el drama, segons es consideri- és que per obtenir aquest benefici les vendes en actius comercials i patrimonials han arribat fins a 885 milions un cop sumades les palanques i els 148 milions d’una plusvàlua fantasma que, de moment, s’ha amagat al balanç, obtinguda mitjançant un autopréstec.
Vol dir que, de mitjana per temporada, Laporta haurà assignat un 57,8%, 442 milions, per compensar la mala gestió i el tancament incontrolat de l’exercici 2020-21 i el dèficit d’ingressos ordinari de les dues temporades, 2021-22 i el 2022-23, superior als 100 milions per curs.
També, de mitjana, aquest benefici de 186 milions és exageradament inferior a la mitjana dels ingressos extraordinaris (palanques) de 442,5 milions.
En absència dels detalls sobre com s’han distribuït a cada exercici, cal dir, però, que no soluciona els dos problemes estructurals tan clarament identificats: la insolvència patida pels 451 milions de fons negatius, el llast que va constrènyer el marge salarial negatiu de -144 milions, i la perillosa evidència d’un dèficit ordinari de més de 100 milions anuals.
Amb l’aparent festival d’ingressos d’aquest estiu, a cavall d’ambdós exercicis, aquesta segona incidència ha estat maquillada i enterrada sota l’eufòria dels fitxatges i l’actuació de Lewandowski.
Una puntada cap endavant, temerària, agreujada per la no menys important disminució mínima de 60 milions anuals a causa de l’impacte de les palanques, una reducció que augmentarà cada temporada inversament proporcional a l’increment del valor dels drets de televisió de la Lliga i el negoci dels actius digitals a Socios.com. El puntilló li ho pot donar al Barça Jaume Roures quan se sàpiguen exactament la dimensió o les conseqüències d’aquest salvavides que li va llançar a les darreres hores del mercat, ja que es considera la seva adquisició del 25,5% de Barça Studios -per 100 milions- com un pagament a compte de futurs negocis, fàcils i rendibles per a Mediapro. En ambdós casos, a canvi de cessió d’actius sense dret a recompra, si més no fixat en l’acord.
Laliga de Javier Tebas s’ha mostrat contundent: el Barça necessita equilibrar la seva estructura econòmica i financera a còpia de rebaixar 200 milions la temporada que ve. La palanca final sembla la més complicada de totes.
