A Laporta li costa acabar amb la llarga quarantena democràtica del Barça

Joan Laporta

Fa molt pocs dies, el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, ha manifestat que “mai no s’ha estat en una millor posició” per posar fi a la pandèmia del coronavirus. Segons les seves xifres, la segona setmana de setembre hi havia el nombre “més baix” de morts des del març del 2020, de manera que “ja es pot veure la llum al final del túnel. El final és a prop”.

Una solemne i transcendental declaració que ha vingut a ratificar la plena recuperació de la normalitat a tot el planeta menys al Barça de Joan Laporta, on aquesta suposada desescalada de la pandèmia s’ha desenvolupat en la direcció oposada com si, a mesura que la resta de la humanitat deixava enrere els horrors, els confinaments, les quarantenes i les mesures de seguretat, al club blaugrana augmentessin extremadament les precaucions, exactament al revés que arreu del món. Els fets demostren aquesta singularitat.

Al juny i octubre del 2021, així que es van poder començar a celebrar actes multitudinaris com ho és una assemblea de socis del Barça, el president Joan Laporta, elegit per una majoria indiscutible dels socis el 7 març d’aquell mateix any, va convocar a corre-cuita l’òrgan sobirà del club amb el doble motiu de recuperar el contacte personal i humà, tan necessari, i també de reanimar la dinàmica democràtica de l’entitat, en part ajornada a causa de la pandèmia.

A partir d’ara ens veurem molt perquè hi ha moltes coses de què parlar i també molt a decidir entre tots”, va ser la gens premonitòria sentència del president en aquesta primera cita de juny del 2021 on, principalment, es van haver d’aprovar els últims comptes de Josep Maria Bartomeu, els primers d’un dels exercicis afectats per l’impacte del coronavirus (2019-20). Una àmplia majoria va donar suport a la liquidació presentada entre crits i continuats i interminables afalacs al nou president.

La següent assemblea, el 17 d’octubre del 2021, seria la darrera d’aquest curt període de retrobament amb el format secular i tradicional de la reunió anual amb els socis, sempre presencial i dominada històricament per l’ús lliure de la paraula entre els socis i la seva junta directiva, així com pel vot de braç alçat, dos dels trets més representatius -juntament amb l’obertura de les urnes quan hi ha eleccions- de l’arrelat sentiment de copropietat i d’aquell esperit democràtic blaugrana que ha estat senyal d’identitat des de la seva fundació, el 1899.

Potser, amb el pas del temps, aquest breu lapse de normalitat social es recordi amargament com l’últim dels 123 anys d’història del club, si el mateix Laporta no hi posa remei i recupera el tipus d’assemblea, oberta, interactiva i plenament participativa, com contemplen i exigeixen els estatuts després d’haver convocat les dues darreres, la de Spotify i la de les palanques, sota arrest telemàtic, invocant el terror de la pandèmia quan ja no hi havia cap classe d’alarma social.

Resulta evident, encara que la premsa segueixi tapant aquest tipus de malifetes de la junta de Laporta, que si el juny i l’octubre del 2021 les assemblees presencials eren possibles i saludables per a la transparència i la llibertat d’opinió i d’expressió, res no justificava amagar-se darrere del format telemàtic els mesos d’abril i juny de 2022 per no donar explicacions, manipular completament el seu desenvolupament, limitar les intervencions i anul·lar qualsevol conat de crítica, encara que sigui constructiva. Laporta ja no estava per aguantar cap mena de situacions susceptibles de ser adverses, com les patides a l’última assemblea oberta, l’octubre passat, quan gairebé es torça la votació per endeutar-se fins a 1.500 milions amb l’Espai Barça i, a més, no va tirar endavant la seva proposta d’extermini i liquidació de les penyes.

El cabreig històric per aquest revés al seu totalitarisme, per sortir derrotat pels socis aquella nit, ho va pagar el referèndum de l’Espai Barça, que ja va ser telemàtic i sense cap garantia quant a credibilitat, control ni escrutini, el 19 de desembre del 2021.

Aquell va ser el principi de la fi, l’origen d’aquesta contradicció denunciable entre la reducció dràstica dels obstacles sanitaris per a la recuperació de l’associacionisme, aquesta llibertat i ànsia que reclamava la societat catalana després de gairebé dos anys d’aïllament, de viure sense poder anar al Camp Nou, entre altres coses, i el sever mandat de Laporta de condemnar el barcelonisme a la privació dels seus drets democràtics més elementals amb assemblees a distància, fredes i sota el seu absolut control, impermeables a la vida social del club.

El calendari i els estatuts, que exigeixen celebrar l’assemblea ordinària abans del 31 d’octubre i en un dia de partit, posen Laporta davant de la tessitura de celebrar-la en un format tancat o obert, d’apostar pels avantatges de la seguretat telemàtica -si més no, per als interessos de la junta- o d’enfrontar-se cara a cara a aquells socis incòmodes que li demanin explicacions sobre les bogeries econòmiques i financeres d’aquest estiu.

Res no justifica, excepte un decret de la Generalitat -que, amb caràcter d’urgència, va habilitar les assemblees, el vot telemàtic i el vot electrònic per eludir la rigidesa de les prohibicions sanitàries durant la pandèmia-, que aquesta vegada l’assemblea del Barça no recuperi la seva naturalesa i essència democràtica.

Aferrar-se a aquesta porta legal per negar als socis la possibilitat d’exercir els seus plens drets seria una altra demostració de la deriva absolutista de Laporta i del seu desacreditat tarannà democràtic. Vindria a reproduir un escenari de pandèmia no creïble i pervers, per por d’enfrontar-se als socis, a les preguntes i a l’exercici de la plena llibertat d’expressió.

Si Laporta no convoca una assemblea com les de tota la vida significarà que ni vol ni pot donar explicacions, sobretot aquelles que segueixen pendents sobre l’acord amb Spotify, que es va votar sotmès a un acord de confidencialitat, i sobre les condicions de les palanques activades, plantejades a l’última assemblea com un acte de fe del qual respondria i aclariria amb tot luxe de detalls, va dir, arribat el moment.

(Visited 167 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari