No em toquis la llengua, pallasso

Els estudiants, professors i administratius que han arribat aquests dies a la Universitat Autònoma de Barcelona o han entrat al seu web s’han topat amb una lamentable campanya publicitària. L’eslogan principial és “no em toquis la llengua”. I va acompanyada d’insults com “borinot”, “torracollons” o “bandarra”. També de la paraula “dempeus”.

L’expressió “no em toquis” és la que s’escolta gairebé sempre quan es produeix una baralla per qualsevol qüestió. Sol precedir l’intercanvi d’empentes i agressions físiques. Tots n’hem viscut alguna. Sobretot en discussions de trànsit o en discoteques o festes populars. Normalment els insults que acompanyen al “no em toquis” no solen ser les que han pensat els publicistes de la UAB, sinó més aviat s’utilitza la paraula “pallasso” o d’altres més gruixudes.

El lema que identifica la UAB aquest inici de curs apareix en un marxandatge molt variat que inclou samarretes, tasses, xapes, adhesius i, fins i tot, tatuatges. Algú ha decidit que a l’Autònoma s’ha de formar estudiants agressius, amenaçadors, xulos o violents.

Fa uns dies, al davant de casa, un ciclista que anava de sobrat circulava lentament per l’esquerra entorpint la circulació. El conductor del cotxe que anava darrere d’ell li anava fent llums perquè s’apartés però el ciclista no li feia ni cas. El xofer va perdre els nervis i va fer una accelerada en sec i va quedar a un pam de la roda del darrere de la bicicleta. El ciclista es va girar, li va ensenyar un dit amenaçador, va insultar el xofer però va continuar a la seva, anant parsimoniosament pel carril de l’esquerre. “No em toquis, no em toquis”, el va advertir. La cosa no va arribar a les mans perquè el conductor del vehicle va optar per girar a la dreta i allunyar-se del conflicte que es veia a venir.

A les manifestacions i concentracions contra la violència de gènere es crida “si ens toquen a una ens toquen a totes”. Aquest sí que és un bon lema. Demostra solidaritat i sororitat. Tot al contrari de l’expressió “no em toquis la llengua”, que fa imaginar una continuació del tipus “… o et trenco la cara”.

Les llengües no haurien de ser element de confrontació. Poden ser tot el contrari, una riquesa cultural, amable i constructiva. Ho vam veure en la inauguració del Festival de Cinema de Sant Sebastià. La van conduir l’actriu Loreto Mauleón, de Burgos, i l’actor Paco León, de Sevilla. Ella va parlar tota l’estona en euskera i ell en castellà. Tot va anar com la seda. Fins i tot, ells i els assistents van cantar en basc “Zorionak” (“Cumpleaños feliz”) pel setantè aniversari del Festival.

Capitostos de la UAB, no ens toqueu la moral, feu un altre ‘brain storming’ i penseu una campanya més entenimentada, que per alguna cosa esteu a la universitat i no en una baralla de carrer.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides