Laporta ja té venut el 10% dels drets de TV per poder salvar l’exercici

Joan Laporta
Joan Laporta

Una altra assemblea-ficció i manipulada, sense participació, va encobrir la necessitat d’ingressar 200 milions abans del 30 de juny per a tapar noves pèrdues. N’hi havia prou amb no provocar-les absurdament l’any passat.

No existeixen massa dubtes respecte del tarannà cada vegada més totalitari i cabdillista del president Joan Laporta després de l’assemblea-ficció d’aquest dijous en la qual no es va registrar ni una sola intervenció contrària o crítica a la gestió més escandalosament ruïnosa del FC Barcelona. Una bassa d’oli gràcies als filtres, les limitacions i els foscos tripijocs del seu equip de comunicació i dels qui, començant pel president, necessitaven tirar endavant els dos punts de l’ordre del dia per a afegir un altre pegat al caos econòmic i financer actual.

Va ser una gran paròdia, absurda i incomprensible, consistent a convocar als socis urgentment a 14 dies del tancament de l’exercici 2021-22 amb la finalitat d’intentar donar-li la volta a les pèrdues de l’anterior, de 481 milions. I fer-ho a força de vendre els actius del club valuosos i més complicats de recuperar, com són el seu negoci més rendible aliè a la competició, BLM, i part dels drets de TV, que aquesta mateixa temporada representen el 27,5% dels ingressos del club.

Quina necessitat hi havia d’acabar demanant almoina als propis socis i de malvendre aquest tresor, probablement les últimes joies de la corona, quan les pèrdues que asfixien avui a l’entitat van ser voluntàries i promogudes per la mateixa junta de Joan Laporta, que va poder evitar-les?

Una situació tant delirant com indecent que, certament, ja costa atribuir a una incapacitat i negligència manifestes o a algun fi o interès personal pervers. En qualsevol cas, tant Laporta com Juli Guiu i Eduard Romeu, els directius que van defensar els dos punts de l’ordre del dia, van haver de recórrer a tot el seu catàleg de mentides i de falsedats per a donar-li una aparença d’habilitat i encert a dues propostes que suposen un altre saqueig dels recursos del club i un cop baix mortal a les seves estructures econòmiques i financeres.

Per a evitar aquest atzucac, només hauria calgut, en el tancament de l’anterior exercici, aplicar el sentit comú, evitar els 283 milions de perdudes atípiques i innecessàries, una reducció de la massa salarial del 20%, és a dir de 123 milions, i simplement reconèixer que realment i demostradament el FC Barcelona va ingressar 300 milions menys la temporada 2020-21.

D’haver estat així, gràcies al fet que LaLiga permet reflectir en el balanç aquestes pèrdues covid en blocs del 25% al llarg de les pròximes quatre temporades, la situació estaria del tot equilibrada, el club tindria fair play financer per a fitxar i hauria pogut celebrar l’obtenció de beneficis amb qualsevol operació, només una, de les quatre opcions sobre la taula: venda de Barça Studios, de BLM, de jugadors o de drets de TV, sigui en el format CVC o pel seu compte i risc, com ja ha decidit fer.

En realitat, Laporta ja té tancat un acord per a la venda d’un 10% dels drets de TV per als pròxims 25 anys, que farà públic en breu, per 200 milions. Això suposa que, amb el valor actual d’aquests drets, només els de LaLiga, calculant una pujada mínima anual al mateix ritme que fins ara, el Barça renuncia a uns 700 milions d’ingressos durant aquest període.

Es tractaria, per tant, de tapar el forat d’aquest exercici que, segons algunes fonts, podria arribar a aquesta mateixa xifra de pèrdues de gairebé 200 milions. Aclaparada i pressionada per aquesta situació, la junta de Laporta no tenia una altra sortida que tancar a la carrera un acord i aprovar-lo per assemblea abans del 30 de juny.

Mentre se celebrava aquesta assemblea, més teatral que una altra cosa, es va confirmar la ruptura de les negociacions amb els més ferms candidats a la venda del 49% de BLM degut a que les expectatives d’aquest negoci, encara que òptimes, continuen subjectes parcialment al contracte amb Nike. Aquest ha estat un fre amb el qual els interessats s’han trobat de sobte.

L’explicació més plausible, no obstant això, passaria per la necessitat mediàtica de l’aparell laportista de filtrar i donar veracitat a les notícies sobre una venda imminent de BLM de cara a la galeria i de cara a l’assemblea, perquè en el fons no deixa de ser una renúncia a futurs ingressos que el club necessita.

Laporta va xifrar aquesta operació en un mínim de 200 milions, amb la possibilitat d’arribar a 300 milions, de la mateixa manera que, va afirmar, els drets de TV no es poden vendre per sota dels 200 milions cada 10%.

De moment, salvarà les pèrdues d’enguany i res més. Era una altra falsedat assegurar que el Barça necessitava 600 milions per a eixugar el patrimoni net negatiu de 450 milions que llastra el seu fair play financer i li impedeix fitxar, perquè l’únic propòsit a molt curt termini era el de no augmentar-lo amb el dèficit previst. Per a equilibrar-lo, el primer era no provocar-lo voluntàriament i per descomptat només farien falta 450 milions en vendes per a reduir-lo.

Aquesta pressió afegida pot afavorir, per la pròpia desesperació de la junta, la venda de la resta i de més actius, com a jugadors, per sota del seu millor preu. Per exemple, si Laporta acaba col·locant la resta del 15%, fins al 25% dels drets de TV com pretén, el Barça deixarà d’ingressar mínim 41 milions per temporada en els pròxims anys, és a dir el 7% dels ingressos actuals. “Els podem compensar fàcilment -va dir Laporta- amb una altra tipologia d’ingressos”, al·ludint subtilment a aquest contracte de Spotify del qual només se sap que ja està desfasat i depreciat respecte del mercat actual.

Clar que les promeses, però sobretot els càlculs i els comptes de Laporta sempre cal qüestionar-los i posar-los en dubte, tant com les seves afirmacions.

Eduard Romeu, per part seva, va tornar a mentir sense el menor rubor quan va afirmar que “ens vam trobar amb 450 milions de fons propis negatius”, perquè l’últim balanç de Bartomeu, aprovat en una assemblea convocada per la junta de Laporta fa un any, llançava un saldo positiu de 30 milions, que va passar a ser de 450 milions vermells en els comptes formulats pel trident Laporta, Romeu i Reverter a l’assemblea d’octubre passat, dels quals gairebé un 60% van ser irracionalment i compulsivament generats per la seva pertorbadora imaginació i total imperícia.

Algun directiu va culpant a Reverter de voler forçar la màquina per a fer el salt a un model mixt SA i social com el del Bayern, una possibilitat en la qual, no obstant això, va estar d’acord la resta de la junta, especialment els pesos pesants.

A la farsa d’una assemblea sense una sola intervenció en contra, completament manipulada i sense cap garantia sobre el control d’assistència, participació, que va ser escandalosament baixa, i sobre el resultat de les votacions, s’hi va afegir que el secretari de la junta, Josep Cubells, només va extreure paràgrafs esbiaixats i parcials de l’informe de la Comissió Econòmica en els quals s’alimentava la necessitat de millorar les actuacions econòmiques.

Podia deduir-se d’aquesta censura que hi havia alguna recomanació o reflexió que no interessava reproduir. És el que també volia el seu president Jaume Guardiola, candidat a la presidència del Cercle d’Economia, passar desapercebut i que el seu nom no fos ni esmentat a l’assemblea, atès que avui s’avergonyeix d’haver-li donat ales a Laporta per portar a la fallida el club l’any passat amb la seva anuència i aprovació.

Un altre que ha corregut a amagar-se és el responsable de l’Espai Barça, l’executiu Ramon Ramírez. La versió de la seva sortida més creïble l’ha explicat el periodista Jordi Bosch al diari Mundo Deportivo: “Hi ha una explicació personal i una professional. Les raons familiars indiquen que deixa el Barça per a donar suport al nou i estimulant repte professional de la seva dona en el món de l’alimentació. D’altra banda, el nou organigrama dissenyat per Laporta ha creat algunes incomoditats en les oficines de l’Espai Barça. Després de ser, al costat de Maribel Meléndez, l’artífex del rotund èxit del referèndum del finançament de l’Espai Barça, Ramírez va veure com el president nomenava a Joan Sentelles, exconseller del Reus, com a responsable en “l’àmbit tècnic i de contractació” i a Àlex Barbany com a responsable comercial del projecte. En aquestes dates, 19 de març, TV3 va anunciar la dimissió de Ramírez. Llavors no va ser així. Però ja hi havia mar de fons”.

Amagar-se del món i de l’entorn de Laporta és una reacció lògica i freqüent entre els executius més professionals i seriosos.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.