Un representant de l’ambaixada espanyola a Andorra va advertir a la Banca Popular d’Andorra (BPA) que el Banc d’Espanya donaria la “destralada” i la intervindria, i que les seves restes serien venudes als Estats Units, nou mesos abans que finalment succeís. Els representants de l'”Estat espanyol” van oferir paralitzar l’operatiu si facilitaven dades d’Artur Mas, Oriol Junqueras i Jordi Pujol.
El sumari íntegre de la causa que se segueix a Andorra contra l’expresident Mariano Rajoy i diversos ministres, imputats per les presumptes pressions il·lícites i el xantatge per a la intervenció de la BPA i la seva filial a Espanya, el Banc de Madrid, amb el supòsit objectiu d’obtenir els comptes dels líders independentistes, al contingut dels quals ha accedit la Cadena SER, revela l’existència d’indicis sòlids de la participació d’altes institucions de l’Estat espanyol en l’operatiu.
La unitat de la policia patriòtica al servei del Govern de Rajoy coneixia decisions com les intervencions dels bancs o vendes a empreses específiques, mesos abans que fossin adoptades per la cúpula de l’Executiu, única autoritat que podia dur-les a terme.
“Sóc el portador d’un missatge de Madrid”
El sumari inclou declaracions i enregistraments com l’efectuada pel conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, a un representant diplomàtic espanyol el 3 de juny de 2014, nou mesos abans de la intervenció del banc. Miquel rep a Celestino Barroso, inspector cap de la Policia Nacional i agregat d’Interior en l’ambaixada d’Espanya a Andorra, qui li comunica que és el “portador d’un missatge de Madrid”.
A continuació, Barroso afegeix que “m’han dit que li comuniqui el següent: El Banc d’Espanya farà una inspecció al Banc de Madrid, i li ho carregaran. I hi ha una empresa americana disposada a comprar el banc quan el Banc d’Espanya es carregui al Banc de Madrid. Però ells em transmeten que depèn de vostès que això es quedi en res, que es pari la inspecció i que tot segueixi com està en l’actualitat. Sempre que vostès accedeixin a alguna cosa que jo no sé”.
La “destralada” del Banc d’Espanya que només el Govern podia saber
Davant la sorpresa de Miquel, que defensa l’honestedat del banc, el representant diplomàtic espanyol insisteix que “el Banc d’Espanya es carregarà Banc Madrid i hi ha americans disposats a fer-se càrrec una vegada que el Banc d’Espanya doni la destralada, i que tot això es pot paralitzar sempre que vostès accedeixin…, que és a la seva mà parar-ho. A la seva mà. Què se’ls demanarà, no ho sé”.
L’agregat d’Interior en l’ambaixada espanyola commina al CEO de la BPA a entrevistar-se a Madrid amb “Félix Rodríguez com a representant de l’Estat espanyol” perquè li detallés com podrien detenir la intervenció, i es compromet a facilitar la trobada, segons l’SMS que consta en el sumari.
Martín Blas: “L’Estat espanyol està en guerra contra el nacionalisme català”
Félix Rodríguez no és un altre que el sobrenóm utilitzat pel comissari cap de la Unitat d’Assumptes Interns i un dels principals responsables de la policia patriòtica, l’imputat en Kitchen i aquesta causa, Marcelino Martín Blas, amb qui segons declara a la jutge el CEO de la BPA, es reuneix a l’Hotel Villamagna de Madrid el 6 de juny de 2014 i que li etziba que “l’Estat espanyol està en guerra contra el nacionalisme català” i que volia informació sobre “Artur Mas, Oriol Junqueras i Jordi Pujol”.
Sempre segons Joan Pau Miquel, Martín Blas li manifestava “contínuament” que “s’anaven a carregar el banc”, que els “americans estaven esperant”, que “estava tot fet i que es tractava de desfer”, per a evitar la intervenció, facilitant les dades dels líders independentistes que la BPA no podia traslladar perquè ni Mas ni Junqueras tenien comptes en aquesta entitat.
Les controvertides i inèdites compareixences de Martín Blas
Marcelino Martín Blas ha declarat en dues ocasions a Andorra. Ha negat que sabés “res de la Banca Andorrana”, que hagués “investigat als Pujol” o que utilitzés mai el sobrenom de “Félix“. Però el responsable de la policia política va mentir segons els àudios de l’excomissari José Manuel Villarejo.
En una conversa de març de 2014, tres mesos abans que es reunís amb el responsable de la BPA, Martín Blas admet davant el DAO Eugenio Pino i el comissari Villarejo que disposa d’informació del Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals sobre la BPA, parla de “filtrar” informació sobre els governs de Pujol, o del “calent” que estava el “tema d’Andorra”.
A més, Martín Blas, en contra del que va afirmar tant al Parlament de Catalunya en una comissió de recerca, com a la jutge d’Andorra, va admetre de manera espontània i en to jocós en aquella conversa que ell emprava la “identitat de Félix” en operacions encobertes. Com “el gat”, li respon Villarejo entre riallades.
Sospites de manipulació a les autoritats nord-americanes
Els investigadors apunten també que el Financial Crimes Enforcement Network (FINCEN), institució nord-americana contra el blanqueig l’informe del qual sobre la BPA va ser decisiu per a la intervenció d’aquest banc i la seva filial el març de 2015, va ser manipulat per l’estat espanyol amb dades falses sobre operacions de blanqueig dels casos Emperador, Petrov i Petroli.
Les successives recerques van demostrar que ni un només dels investigats en aquests operatius va blanquejar diners en les entitats sota sospita, però Luis de Guindos, ministre d’Economia, ja havia donat l’ordre d’intervenció i el banc va fer fallida. Les restes de l’entitat van ser venuts a un fons voltor nord-americà, JC Flowes, tal com havia vaticinat gairebé un any abans al CEO de la BPA l’agregat de l’ambaixada espanyola.
El 19 de febrer de 2016, una vegada executada l’operació, la institució estatunidenca contra el blanqueig, el FINCEN, va retirar la seva acusació de blanqueig contra la BPA i el Banc de Madrid.
BPA i Banc de Madrid guanyen en els tribunals
Per justificar la intervenció, les autoritats espanyoles van acusar el Banc de Madrid d’estar dedicat al blanqueig. Dels seus 9.300 clients, els procediments judicials posteriors només han pogut demostrar un cas de blanqueig de capitals, han arxivat les causes contra l’entitat i sentenciat que disposava de metodologia i estructura en la lluita contra el blanqueig de diners d’acord amb les exigències internacionals.
A més de l’acusació contra l’expresident Mariano Rajoy o els ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, els perjudicats reclamen a Andorra que Espanya sigui considerada responsable civil subsidiària pel tancament de les entitats i aboni 141 milions d’euros.
