Laporta torna a perdre els nervis i ataca a l’equip i a LaLiga

Acorralat per la falta de recursos i la urgent necessitat de fitxar, acusa Javier Tebas d'assetjament financer i dispara contra les 'vaques sagrades' de l'equip pel mal final de temporada

Joan Laporta

No està sent una setmana de bones notícies per a Joan Laporta, que sembla portar malament, amb el seu habitual desconcert i actitud compulsiva, el compte enrere del tancament de l’exercici econòmic, amb un panorama de palanques econòmiques i financeres sense resoldre, amb moltes indecisions i, en algun cas, fins i tot amb un evident mal humor perquè els seus comptes i les seves propostes xoquen permanentment amb la normativa i la regulació de la pròpia patronal a la qual pertany, LaLiga.

Els seus comptes no quadren amb els de Javier Tebas i, com passa cada dia, les informacions són contradictòries i confuses en relació amb aquests diners fàcils que podrien arribar per la via de LaLiga Impulso, promoguda pel fons CVC. Uns mitjans publiquen el plantejament del Barça, és a dir la forma en la qual al club li agradaria rebre aquests 270 milions, com gastar-los i com comptabilitzar-los. I altres mitjans recullen el cabreig de Laporta per les respostes negatives de LaLiga a aquestes propostes des del Camp Nou, algunes indecents i impossibles.

“Ni ingressant 600 milions podríem tenir marge salarial, segons LaLiga. L’operació, per a CVC i LaLiga, és magnífica, però al Barça, si no li dona prou fairplay, tampoc li surt a compte. Ara estem bloquejats. Potser hem d’acudir a una via més dràstica i conflictiva per a tenir fairplay financer”, va dir ahir una agra entrevista concedida a L’Esportiu, en la qual va destil·lar malestar i indignació com a reacció a aquestes portes que se li van tancant, impedint gestionar si més no els pocs ingressos dels quals disposa en aquest moment per a atendre les moltes necessitats de Xavi.

El missatge conté dues afirmacions transcendents. La primera, de rebuig frontal a les condicions en les quals finalment al Barça se li permet l’accés a LaLiga Impulso, és a dir la via CVC, obligatòriament mitjançant la cessió del 10% dels drets de TV a futur. Traduït en ingressos, aquesta operació suposa 270 milions, dels quals només un petit percentatge del 15% pot destinar-se a fitxatges, un altre 15% a refinançar deute i la resta a infraestructura.

A Laporta no li soluciona el problema de més de 400 milions que ara mateix té per a equilibrar els fons negatius del club, principalment a causa de la seva desconcertant decisió d’inflar les pèrdues de l’any passat sense cap sentit. A conseqüència d’aquesta absurda i negligent mesura, la qüestió és que, com ha reconegut el president, encara que entrin els diners de CVC, LaLiga no li millora el marge salarial negatiu que és de 144 milions, no almenys de manera que li permeti gastar tots els diners que pretén.

Després està la perillosa amenaça que ha deixat anar quan afirma que, si no li deixen fer les coses a la seva manera, és a dir saltant-se les normes i les regles com sol fer, emprendrà altres camins, buscarà una altra font d’ingressos, que ha qualificat de “dràstica i conflictiva”.

Coneixent al personatge, pot ser que es refereixi a una venda d’actius del club sense precedents, de forma i manera que presenti una entrada d’ingressos descomunal, això sí a canvi d’hipotecar greument la solvència del club dels pròxims anys i de transferir la responsabilitat de determinades decisions executives que avui li corresponen a la junta directiva.

L’altra possibilitat és que Laporta s’emboliqui la manta al cap, es posi a fitxar, presenti futbolistes i que sigui LaLiga, és a dir Javier Tebas, qui li denegui la inscripció, amb el consegüent escàndol mediàtic, esportiu i social.

El primer avís el va donar el dimarts a la nit, en públic i en calent després d’haver-se deixat anar a l’entrevista concedida a L’Esportiu. “Fitxatges? Fem el que podem perquè és difícil. No tenim cap complicitat, cap suport de LaLiga. Les normes de fairplay aquí són massa exigents, comparades amb les d’altres països. Això és un hàndicap que haurem de superar”.

Sembla acorralat i terriblement alterat, perquè en aquesta mateixa entrevista li va enviar una sorprenent andanada als jugadors del primer equip. “Estic -va dir- cabrejat i decebut per l’actitud dels jugadors”. Poques hores després han començat a circular informacions que apunten a una espècie de càstig de la junta i del cos tècnic contra aquells jugadors de més pes en la massa salarial, amb el doble objectiu d’aconseguir que acceptin una rebaixa de les seves fitxes o bé la carta de llibertat a canvi de trencar el contracte sense conseqüències.

De nou, Laporta utilitza la premsa i els seus entorns tòxics per a gestionar mediàticament una situació en extrem delicada, principalment per la seva inacció en els primers mesos de mandat, dedicat a recuperar una vida de viatges, àpats i luxe de cinc estrelles, mentre el club estava com abandonat després de cinc mesos sense junta directiva, també per culpa d’un vot de censura que, novament, torna a convertir-se en l’origen dels molts problemes que avui afloren en l’administració barcelonista.

Se li acumulen els deures, perquè Dembélé no renova ni sembla que vagi a renovar, la continuïtat de Gavi ja s’ha enquistat, les expectatives de fitxatges semblen centrades en futbolistes que acaben contracte i l’obsessió per Lewandowski puja enters, mentre comencen a circular també llistes de baixes que no seran senzilles de gestionar.

Des que va arribar a la llotja aquest és indubtablement el moment més arriscat i perillós, perquè Laporta ha d’adoptar decisions d’enorme calat per al futur sota una terrible pressió, nerviós i trastornat perquè el futbol s’ha convertit en una font inesgotable de problemes.

No és una bona setmana per a un president i un entorn al qual se’ls acaba l’excusa de tirar-li tota la culpa al passat i a l’herència, havent-se demostrat que més de 400 milions de la càrrega que avui és insuportable són de puny i lletra de Laporta.

Josep Maria Bartomeu, per part seva, ha fet un altre pas important en la seva defensa pel Barçagate. El recurs de Jaume Roures contra la decisió contrària a la seva pretensió de condemnar a Bartomeu per un delicte d’injúries i de calúmnies ha estat desestimat, de manera que es consolida aquesta línia efectiva de defensa de l’expresident respecte al Barçagate. Tampoc el passat li dona treva a Laporta.

(Visited 157 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari