També es va batre el rècord d’incompetència a la festa del Femení

La directiva de Laporta, per inacció i negligència, va provocar cues i embussos interminables en els accessos i la majoria no va poder ocupar el seu seient fins a la segona part del partit

El partit de Champions del Femení blaugrana davant el Real Madrid, en el qual es va registrar l’assistència històrica i mundial més gran a un partit del futbol femení amb 91.553 espectadors, també va batre el rècord d’incompetència de la junta de Joan Laporta.

Va ser, en efecte, un dia històric d’errors i de negligència per part de la mateixa directiva i dels equips responsables de seguretat, control i logística que, com a resultat, va propiciar que dos terços de la totalitat dels espectadors no van poder accedir a l’interior de l’estadi pràcticament fins a molt avançada la segona part.

Una situació vergonyosa sense precedents viscuda al Camp Nou que ja ve patint al llarg d’aquesta temporada problemes de filtratge a les portes de l’estadi, més evidents en les zones de Gol Nord, Gol Sud i lateral de Tribuna.

A pesar que l’ocupació del Camp Nou ve registrant un descens notable, es diria que d’un 40% menys, han augmentat, en canvi, les dificultats de tota mena a l’hora de fer efectiu i fluid el pas dels socis pels diferents controls.

Però, encara han estat pitjor i més patètiques les explicacions ofertes per la directiva per mediació de la seva portaveu, Elena Fort, al·ludint a una sèrie de problemes que, segons el seu punt de vista, van propiciar el desastre i el caos en què es va convertir el partit.

En efecte, els aficionats es van topar amb diverses barreres naturals, la principal derivada de la falta d’unitats de la Guàrdia Urbana de Barcelona, fora de l’estadi, que poguessin facilitar la circulació de vehicles i d’aficionats als voltants.

Una vegada dins, malgrat aquests obstacles previs, els espectadors van caure en el parany posat pels mateixos responsables del club, incapaços de preveure el que era evident, que la majoria dels aficionats, il·lusionada amb aquest rècord i amb viure un dia històric a l’estadi del Barça, no era l’habitual dels partits del Barça masculí, normalment integrada amb abonats que es coneixen de memòria el camí i la ubicació del seu seient.

La junta i els responsables de les àrees social, instal·lacions i seguretat actuals del club es van quedar de braços plegats a esperar el rècord amb les mínimes prestacions i despeses, ja que l’obertura de l’estadi suposa un esforç econòmic important, en aquest cas menor perquè no es va desplegar la logística acostumada, sinó la mínima.

Per retallar, es va estalviar en el desplegament de la Guàrdia Urbana, que és possible reforçar a canvi d’un cert desemborsament de diners, i en ampliació de la seguretat i de personal de control d’accessos, precisament en el partit on més falta feia potenciar la prevenció i l’atenció.

La conseqüència va ser que milers d’espectadors van caminar desesperats, perduts i desorientats, mancats d’informació i de servei i d’atenció per a gaudir de la festa. No va ser possible pel fet que, a més, amb l’arribada de la nova junta de Joan Laporta la qüestió de la seguretat ha passat per diverses mans d’exalts càrrecs de Mossos, generant confusió, això sense comptar amb la intervenció del principal assessor de Laporta en qüestions molt concretes, el seu excunyat Alejandro Echevarria, especialista a recomanar i afinar a conveniència de tots determinats serveis en matèria de seguretat.

Amb els canvis introduïts, en els partits habituals els socis han detectat més retards i dificultats en els accessos sense que amb el temps hagin millorat, al contrari, les mesures de detecció d’elements violents i altres aspectes. Podria dir-se que, com que es despleguen menys mitjans, és a dir menys agents de control interns, quan s’acosta l’hora del partit i augmenta el flux d’espectadors no hi ha manera d’agilitar la seva entrada. Les cues i els embuts estan garantits.

Com va passar la tarda de dimecres, si a més es produeix un col·lapse protagonitzat per aficionats sense experiència ni coneixement del laberíntic procés de localització de les localitats al Camp Nou el resultat inevitable va ser el d’un estat de confusió inacceptable, provocant en els espectadors un estat d’ansietat i de nervis fins a poder asseure’s finalment en el seient a gaudir de l’espectacle.

Els mitjans, de fet, van avaluar tan baixa l’assistència a l’inici del partit que van donar per impossible l’objectiu de batre el rècord mundial d’assistència. Van començar a donar una certa possibilitat d’èxit a partir que, en el descans del partit, els propis aficionats, atrapats en les aglomeracions, van enviar als mitjans missatges informant de la situació produïda per la imprevisió i per la ineptitud dels executius i directius del club.

L’única solució des de la llotja va ser retardar la comunicació de la dada d’assistència, obligada pel reglament de la Champions, a la Delegada de la UEFA i màxima responsable del partit. La dada no es va revelar gairebé fins al final del partit, quan per fi la gran majoria dels qui havien intentat entrar a l’estadi ho havien aconseguit.

La portaveu Elena Fort va aparèixer en alguns mitjans ahir al matí per a abundar en la grotesca i inacceptable postura de la pròpia junta quan va afirmar que “es van donar diverses circumstàncies, com que molta gent no havia vingut mai al Camp Nou, va haver-hi més cotxes dels habituals i a això es va unir el trànsit habitual de la ciutat”, va dir, admetent no haver previst precisament que aquesta situació es podia donar, sense necessitat de ser vident ni mag, tenint en compte que les entrades eren gratuïtes i van ser difoses a través dels socis, reservades principalment per a regalar-les a persones del seu entorn motivades a participar en aquest repte.

No contenta amb donar la culpa a circumstàncies del tot previsibles i sobretot susceptibles de contrarestar simplement amb una mica d’actitud, professionalitat i sensibilitat, Elena Fort també va apel·lar a la pluja com una de les causes fonamentals. “Ja sabem tots el que passa quan plou en aquesta ciutat”, va afirmar. El problema d’aquesta reflexió improvisada i caricaturesca és precisament que a Barcelona i voltants va deixar de ploure aproximadament a les 11.00 hores del matí, romanent el cel clar fins a la segona part del partit, moment en el qual van caure quatre gotes sense majors conseqüències.

Elena Fort, com el seu president Joan Laporta, s’ha acostumat a atacar aquestes situacions amb aquesta mateixa determinació de sortir airós dient el primer que li passa pel cap, irreflexivament, donant per fet que qualsevol auditori, mitjà o interlocutor està disposat a creure’s l’afirmació, la que sigui, que surti de la seva boca.

En aquesta mateixa rauxa de fúria barcelonista, perillosa, però tractable, Elena Fort es va deixar anar assegurant que quan Laporta era president a l’anterior etapa es va posar la primera pedra del semi-professionalisme en el Femení del Barça i que, gràcies a aquesta iniciativa, l’equip està avui al cim.

No es pot deixar anar major falsedat ni exhibir major desvergonyiment, encara que no per falta de memòria, sinó per pur instint de manipulació per a falsejar la realitat o, cosa que és pitjor, per a no reconèixer ni admetre que en la gestió de Josep Maria Bartomeu va haver-hi una extraordinària i encertada labor de promoció del futbol femení, tant en l’àmbit de professionalització del primer equip com de treball d’estructura en el futbol base.

Sent cert que en un moment donat de l’anterior etapa de Laporta el Femení va fitxar una estrella del moment, Marigol, també ho és que quan un altre equip li va oferir més diners el Barça ja no es va plantejar cap esforç, la secció sempre va ser amateur, mai professional ni semiprofessional, mai va jugar en el Miniestadi i, a més, va baixar a Segona per falta d’interès i de recursos mínims, completament desatesa. Les faules d’Elena Fort són de l’escola Laporta.

(Visited 216 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari