Goldman Sachs no vol finançar el nou Palau Blaugrana

No veu factible el pla de negoci ni la recuperació dels 420 milions d'inversió necessaris. La seva demolició és inevitable i les seccions correrien risc de desaparèixer.

La directiva blaugrana ha reconegut que, amb molta sort i bona voluntat, el préstec de Goldman Sachs per a la construcció de l’Espai Barça no es signarà fins al mes de juny, una especulació que, en qualsevol cas, es contemplava en els temps encara feliços en els quals Ferran Reverter manava en els assumptes econòmics i financers.

A la tornada de reunir-se a Miami amb experts de Goldman Sachs i possibles inversors, en el què va ser el seu últim acte de servei al club, Reverter ja va tornar amb males notícies sota el braç, no del tot pèssimes, encara que sí determinants i clarificadores dels problemes de nou ordre als quals s’enfronta el club des del punt de vista dels seus plans desenvolupament i explotació patrimonial.

A més d’aquest retard, que ara pot ampliar-se a després de l’estiu, diferents fonts confirmen que Goldman Sachs no té la menor intenció d’incloure en aquest paquet els 420 milions del Palau Blaugrana.

La financera americana considera que el nou estadi blaugrana posseeix suficients possibilitats d’explotació per a garantir que els beneficis del seu ús durant els 365 dies de l’any serviran per a reingressar el cost de les obres i la devolució del préstec en les condicions que, més tard o més d’hora, es puguin negociar i tancar.

Aquests 420 milions del Palau es requereixen per a la necessària inversió en una parcel·la, on abans s’aixecava el Miniestadi, que ha d’albergar un pavelló per a 15.000 espectadors, un segon pavelló per a 2.000 aficionats, una nova Pista de Gel i les instal·lacions centrals del Barça Academy.

També es contempla en el subsòl aquest pàrquing especialment ampli i gegantesc per als autocars de les penyes en els dies de partit i, per a la resta de la setmana, l’ús de la seva enorme capacitat per a admetre diàriament fins a un total de 200 autocars, com s’han arribat a registrar en els dies d’estiu de més afluència de visitants. Els plans arquitectònics preveuen la total desaparició de places d’aparcament en superfície.

Si Goldman Sachs, com sembla, no considera aquesta part de l’obra dins del gran bloc Espai Barça, la directiva blaugrana s’enfronta a un problema de difícil i complexa solució, perquè les quatre seccions professionals que cohabiten al Palau veurien seriosament compromesa la seva supervivència.

Potser menys el bàsquet, que podria plantejar-se la hipòtesi d’un trasllat al Palau Sant Jordi, una instal·lació amb la capacitat i condicionament idonis per als partits de l’Eurolliga. Com és notori, sabut i recurrent, la secció de basket blaugrana continua jugant de franc i de favor al Palau Blaugrana, gràcies al fet que la mateixa Eurolliga li ho permet, no obstant ser l’únic club que, des de fa anys, no compleix amb les exigències i paràmetres de la primera competició europea.

La resta de les seccions -handbol, futbol sala i hoquei patins- perdrien la seva única raó de ser i d’existir si es queden sense Palau Blaugrana, una realitat a la qual estan condemnats tots aquests equips perquè la reforma del Camp Nou obliga a avançar de tal manera els límits de la Tribuna Principal que, per a la seva construcció, es fa inevitable la demolició del vell Palau Blaugrana.

Francament, aquest horitzó no preocupa massa, per no dir en absolut, a l’actual president, Joan Laporta, que mai ha sentit per les seccions poliesportives massa estima. Ja va ser criticat en el seu primer mandat per castigar-les i ignorar-les, doncs sempre va considerar que aquest havia estat un territori Núñez històricament, en el qual no era massa ben rebut.

Ara, en el seu retorn, no ha deixat de protagonitzar alguna evidència d’aquesta desafecció. La més clara i significativa, la seva destacada absència a la final de la Copa del Rei de bàsquet aquesta temporada, brillantment conquistada per l’equip que dirigeix Sarunas Jasikevicius.

L’equip, sense el seu president, en una llotja on sí que estava el del Real Madrid, l’altre finalista, no va donar el menor senyal de descontentament ni de lament per aquesta indiscutible desatenció institucional. Al contrari, va exhibir una actitud de compromís amb el club i d’agraïment amb la graderia del Palau absolutament impecables i d’amor als colors blaugrana, una resposta molt independent respecte de la junta directiva.

Per dir-ho d’una altra manera, el bàsquet va ser la secció que menys es va atrevir a tocar Laporta quan va arribar fa un any, la que menys li fa la ‘pilota’ al president i la que en tot moment, ni amb Bartomeu ni amb el seu substitut, més i millor assumeix el seu compromís de defensa dels colors blaugrana per a l’afició.

En definitiva, el Palau té data de caducitat, si avança com està previst l’Espai Barça i es confirma que Goldman Sachs no veu clar el seu pla de negoci per a aquesta instal·lació indoor i polivalent.

Una situació que s’explica perquè aquestes instal·lacions, tipus ‘Arena’, formen part d’un gran circuit internacional de seus d’esdeveniments, concerts i grans espectacles amb un magnífic rendiment econòmic.

El problema del Palau Blaugrana és que, a diferència de molts altres equipaments semblants, l’obligació d’ús per als seus quatre equips professionals és del tot incompatible amb una explotació per a usos no esportius.

Les empreses interessades necessiten disposar del seu propi calendari i d’absoluta preferència a l’hora de planificar els seus esdeveniments. Amb quatre equips de disciplines professionals com les del FC Barcelona succeeix el contrari, que només és possible llogar el Palau de forma molt excepcional per a actes no específicament esportius, mentre que, per la naturalesa i estructura social del club, les quatre seccions són, des del punt de vista pressupostari, del tot deficitàries. Impossible, per tant, amortitzar un nou Palau amb els ingressos d’explotació de l’aforament.

Per desgràcia per al FC Barcelona i també per a la ciutat, si no existeix un pla definit i una inversió assegurada per al nou Palau Blaugrana no serà possible utilitzar aquest espai per als JJOO d’Hivern 2030, en el cas que la candidatura Pirineus 2030 surti escollida.

La previsió del COE és poder lluir i oferir al món bona part dels esports de gel des de Barcelona i particularment, si el nou Palau ha estat inaugurat, des de la nova joia de l’Espai Barça, un escenari que, de moment, corre un seriós perill.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.