Totes les guerres s’acaben algun dia. També la que enfronta, des del 24 de febrer passat, Rússia amb Ucraïna. A hores d’ara, no sabem quin serà el desenllaç d’aquesta conflagració, ni els termes concrets dels acords de pau que, finalment, signaran Moscou i Kíev.
Però sí que hi ha una certesa: el Kremlin ha aixecat un altíssim mur d’hostilitat i malfiança amb els països de la Unió Europea que serà molt difícil de desmuntar. Almenys, mentre a Moscou hi governi el règim paranoic i despòtic que encapçalen Vladímir Putin i la colla de militars i d’oligarques que l’envolten.
La comunitat europea no oblidarà mai aquesta agressió unilateral i sanguinària de l’exèrcit rus contra Ucraïna. I això farà que els països que estan a l’ombra d’aquest mur -les repúbliques bàltiques, Finlàndia, Suècia, Polònia, Romania.., però també Alemanya i França- visquin, des d’ara, en una tensió i un estat d’alerta permanents.
La geografia fa que Espanya i Portugal -els dos estats de la península Ibèrica- siguem els més allunyats d’aquesta “zona calenta” que manté el centre i l’est d’Europa amb els nervis a flor de pell. També som els que tenim menys vincles econòmics i interessos comercials trenats amb Moscou.
A la península Ibèrica, per exemple, no hi arriba ni un bri de gas procedent de Rússia. Tampoc tenim dependència del seu petroli ni hi ha cap oligarca de la cort de Putin que controli cap empresa estratègica d’aquests dos països. Això ens fa més independents i som un cas excepcional en el marc de la Unió Europea.
El nou “teló d’acer” que ha reimplantat Vladímir Putin -un error geopolític colossal que pagarà, principalment, la població russa- reforça el valor de la península Ibèrica, convertida en rereguarda i bastió de l’esperit civilitzador i democràtic que significa i sintetitza el projecte de la Unió Europea, confrontada novament a l’amenaça de la tirania i la destrucció. De ser la perifèria, Espanya i Portugal ens podem convertir en el nou centre de gravetat que doni sentit a la construcció d’un ordre mundial basat en la llibertat i la fraternitat.
Són hores greus de la història: el fantasma d’una guerra atòmica recorre totes les cancelleries. En aquest sentit, cal apel·lar a la màxima responsabilitat de tothom i evitar caure en populismes -com la vaga d’un grup de transportistes, que posa en perill la cadena de subministrament alimentari- que fan descaradament el joc a les operacions desestabilitzadores que promou, des de fa anys, el Kremlin i que, malauradament, també hem patit a Catalunya.
