Poques coses poden sorprendre a hores d’ara de la gestió d’un club com el FC Barcelona que, sota la presidència de Joan Laporta, empetiteix, perd força en tots els mercats, perd prestigi i sobretot no és capaç de competir com el que havia estat, el club més important del món. Encara que Joan Laporta faci sonar les fanfàrries artificialment i sigui capaç de popularitzar aquest tipus de frase-ganxo: “Hem tornat!”, gràcies al seu enorme aparell mediàtic i de comunicació, l’única veritat és que la institució ha entrat en un provincianisme i una regressió evidents.
On ha tornat el Barça? Objectivament, ha caigut de manera decebedora en aquesta edició de la Champions i encara que ningú dubta que amb el temps, fitxatges, ajuda i una mica de sort podrà estar entre els quatre primers al final de la temporada, qualsevol possibilitat de lluitar per la Lliga està del tot descartada.
El Barça de Xavi no està en aquesta guerra encara i faria bé, a més, d’allunyar el seu discurs del focus del títol, aprendre la lliçó d’humilitat després de cada agonia de partit i centrar-se en mirar a la cara als seus rivals, siguin els qui siguin, pensant a assegurar una de les places de Champions per a la temporada pròxima.
És un error de fanfarroneria l’obsessió del president Joan Laporta de governar de cara a la galeria i els mitjans, sense baixar la pilota a terra i afrontar amb realisme aquesta situació esportiva prou fràgil que es continua tapant sota l’efecte Xavi a l’espera que, com li hagués passat a qualsevol, també a Koeman, futbolistes com Pedri o Ansu Fati o el fitxatge estrella de mitja temporada, Ferran Torres, puguin canviar-li la cara a l’equip.
Igualment, no obstant això, l’estructura defensiva i de sortida de la pilota segueixen en les botes de futbolistes com Gerard Piqué, Jordi Alba, Sergio Busquets i ara també Dani Alves, de 34, 32, 33 i 38 anys respectivament.
La institució també pateix aquesta síndrome de l’empetitiment a conseqüència de l’erràtica i confusa gestió de Joan Laporta, que va canviar el destí del club en el moment que va fer fora Messi, deixant-se portar pels interessos econòmics personals dels avaladors i pel seu propi pànic a deixar que Leo continués dominant el vestuari i continués també sent el gran protagonista, fins i tot per damunt seu.
Aquest apocament i aquesta feblesa, per més frases que s’inventi i encunyi el president per a seguir en el candeler, han conduït al club a un descens de nivell pel que fa a imatge, prestigi i interès comercial.
La crisi és aguda internament per la falta de propostes que puguin retornar al FC Barcelona el nivell dels patrocinadors com Qatar Airways o Rakuten per a la samarreta. Gairebé a mitjan de gener, el Barça no ha tancat, perillosament, cap acord de patrocini per a la temporada 2022-23 el que implica costos addicionals a l’hora d’estampar la pròxima samarreta i penalitzacions econòmiques amb càrrec a club.
El problema, que veuria venir un cec, però no la junta de Laporta ni el seu delmat equip comercial i de màrqueting, deriva de l’impacte de perdre a Leo Messi de cara als mercats internacionals que, abans de la pandèmia, estaven disposats a pagar xifres superiors als 50 milions anuals per la samarreta. Rakuten, l’últim gran patrocinador, no ha passat dels 30 milions aquesta temporada i pot ser que, a aquest pas, acabi sent una opció per a renovar per una quantitat similar o només lleugerament superior.
Fonts de club, que fa diversos mesos que treballen sense cap lideratge al capdavant de l’àrea comercial, sostenen que el Barça té fins a dues propostes damunt de la taula per al patrocini de la seva samarreta, el d’una empresa convencional i una empresa de l’univers de les criptomonedes.
En tots dos casos, el problema ve a ser el mateix, la falta d’un interlocutor competent, seriós i professional des del club perquè la cúpula directiva i executiva actual no només no viuen en el món real, sinó que a més actuen moguts per determinats interessos, inconfessables en alguns casos, que compliquen les converses fins a tornar-les impossibles.
D’altra banda, aquest tipus de gestions requereix temps, paciència i tota una sèrie de formalitats per part del patrocinador que també s’acaba cansant de la dinàmica, incongruent, en la qual ha entrat el club.
També s’ha reproduït la presència del germà del president, Xavier Laporta, en algunes d’aquestes negociacions, una irrupció incòmoda per als habituals del departament que segueixen sense saber amb exactitud quin és el motiu i la veritable intenció d’aquesta participació en reunions en les quals s’arroga el paper de representant del president.
En aquesta línia indescriptible, l’últim fitxatge a l’àrea comercial de Holger Bittner per a convertir-se en un els pesos pesants del departament comercial ha trencat tots els motlles, perquè es tracta ni més ni menys d’un empleat, i mig soci, del vicepresident esportiu Rafael Yuste (foto) que fins ara ha ocupat el càrrec de director general d’Aqipa Iberia SL, filial espanyola d’una multinacional austríaca del món de la ferreteria i el petit electrodomèstic de la qual és responsable Yuste.
Un fitxatge que ha provocat el lògic impacte en forma de sorpresa perquè es tracta d’algú amb cap experiència en el món del futbol. Novament, es tracta de col·locar a algú que sigui capaç de tenir controlades, guardades i en silenci determinades actuacions de la junta directiva i dels alts executius, una prioritat per sobre dels veritables interessos i necessitats del club.
Una sospita que es consolidarà si, com sembla, Holger Bittner s’acaba posant al capdavant de la gestió del Barça Legends i les Barça Academy, dos dels fronts que es vénen utilitzant per a generar negoci i prebendes als amics, coneguts i compromisos dels directius.
