Fonts i mitjans de tota solvència laportista, és a dir periodistes que formen part d’aquest ‘cabina’ de la presidència del Barça, persones de la màxima confiança amb ulls i orelles posats allí on es comenten i decideixen les qüestions clau, confirmen que la història d’aquesta aparent entesa entre José Elías, el president d’Audax (foto), i la candidatura guanyadora de les últimes eleccions del Barça només va ser el producte d’un oportunista i estratègic pacte forçat pels interessos i les circumstàncies personals dels uns i els altres.
Aquesta aliança és pròxima a la seva fi, inicialment, fins al 31 de gener de 2022, si és que abans no es produeix una detonació controlada o una deflagració en tota regla.
Ja s’ha arribat a aquest punt, avançat i previst, en el qual no només res els manté units, sinó que ja no se suporten. Com era deduïble, en el moment en què Joan Laporta s’ha sentit presumptament beneficiat pel pròxim decret del Govern que es carregarà els avals, el primer que ha transmès al seu entorn ha estat que el ‘clan dels lampistes’, els homes d’Audax, són més que prescindibles, són molestos i són perniciosos.
Laporta, a la força en aquell moment, degué consentir i resignar-se a la petulància, l’exhibicionisme i el posat de pinxo de José Elías, l’avalador que per primera vegada en la història del club es va permetre decidir, amb els seus diners, qui havia de ser el vicepresident econòmic, Eduard Romeu, i qui -és a dir el mateix Elías- anava a prendre les decisions de major transcendència econòmica i financera. Com fer fora Leo Messi i traspassar Griezmann i reforçar la posició d’’ariet’ amb Luuk de Jong per a no posar en risc el seu aval.
Tot el contrari del que hagués fet Laporta, renovar i gastar, donant per fet que ja vindrà un altre al darrere a tapar les pèrdues o a retornar tots els diners que Goldman Sachs sigui capaç de prestar-li. Era un xoc de trens entre dos personatges, cadascun amb la seva bogeria, que no podia acabar bé pel Barça, com ja s’ha demostrat.
Elías va aparèixer quan més se’l necessitava, en vigílies de la dramàtica nit del 16 al 17 de març, imposant les condicions que abans se li havien negat, perquè de fet Joan Laporta ja l’havia descartat per a formar part de la seva junta, precisament per la naturalesa d’un personatge com Elías, ambiciós i insensible, que li refregava la seva fortuna constantment al mateix president del FC Barcelona.
Les coses han canviat, no obstant això, des que es va fer aquella foto la matinada dels avals. Audax ha perdut més de la meitat del seu valor en borsa, ha presentat unes pèrdues irreversibles -i continua caient-, a més d’haver estat multat amb més d’un milió d’euros com a resultat de la primera de les reclamacions i denúncies per estafa que ha resolt la Comissió Nacional de la Competència en contra seva.
José Elías pretenia tant el poder que atorga el Barça per afavorir Audax com Laporta per als seus negocis i plans al marge dels del Barça, que ha estat finalment la víctima propiciatòria d’aquest festival caníbal d’avaladors que, a la força, es va produir quan el guanyador en les urnes el 7 de març passat es va trobar que ell mateix i el seu nucli dur no havien previst avalar. No almenys en la manera i la forma previstos per qui havia de ser el vicepresident econòmic del FC Barcelona, Jaume Giró.
Aquest, després de descobrir tot el que tramava Laporta i que s’amagava de veritat darrere de la candidatura, va saltar del vaixell com a ànima que s’emporta el diable. No hi havia aval ni pla, només Laporta amb la seva desimboltura i la barra que el caracteritzen, capaç de presentar-li a Javier Tebas un aval amb trampes i irregularitats mai vistes.
De fet, el mateix Eduard Romeu, aquesta mena de testaferro d’Audax a la junta, no podia signar l’aval com ho va fer no sent un directiu electe, un episodi que només pot deixar dormir tranquils a personatges com ells, capaços d’actuar conscientment contra la llei, i als qui van mirar cap a un altre costat en el moment de la presa de possessió, és a dir Javier Tebas per part de LaLiga i Carles Tusquets per part de la Comissió Gestora. Van preferir la puntada cap endavant que aplicar, en rigor, la normativa vigent.
Mesos després, Javier Tebas ha d’estar molt penedit, perquè ara li ha d’estar parant els peus a Laporta, que no només es podrà saltar els avals gràcies a un pacte entre Bildu i PNB amb Pedro Sánchez, sinó que, a més, intenta carregar-se’l al capdavant de LaLiga promovent una espècie de motí entre els clubs per a enfonsar el pla CVC.
La jugada és presentar un pla alternatiu liderat pels tres clubs que no són societat anònima i dos d’ells, Real Madrid i Barça, que continuen sent els ‘llaners solitaris’ de la Superliga.
És una batalla que al Barça, de moment, no li reporta els ingressos amb els quals sí hagués pogut renovar a Leo Messi i que li ha provocat més maldecaps que una altra cosa. Eduard Romeu, el vicepresident que va liderar inicialment aquesta oposició a Tebas, un dels ‘ignorants’ als quals el president de LaLiga més ha identificat i castigat a Twitter, ja està també en retirada, afeblit per aquesta caiguda d’Audax en la junta, la fugida de l’aval de José Elías i la pèrdua de confiança per part de Laporta en un vicepresident al qual tampoc necessitarà a partir del 31 gener.
Eduard Romeu no pot ser destituït per Joan Laporta a causa de la naturalesa del càrrec, encara que sí relegat a un lloc de vocal, arraconat i sense amics a la directiva. Res a fer.
L’única i perillosa situació pot donar-se si el decret no arriba a temps de retirar els avals abans delo 31 de gener perquè per a entrar en aquesta nova dimensió caldrà que Joan Laporta convoqui i guanyi una assemblea extraordinària a temps d’eliminar l’únic obstacle per a presidir el Barça sense control ni cap vigilància, amb llibertat i plens poders per a rematar, com ja ha anunciat un dels seus periodistes de cambra, Salvador Sostres, la fase final de la privatització del club i la generació d’un model de governança sota el control financer i econòmic de Goldman Sachs. Tot això amb el permís, cal no oblidar-ho, l’aprovació i el suport majoritari dels propis socis del FC Barcelona.
Goldman Sachs, per cert, ja controla des de fa anys el destí d’Audax i de José Elias. I no pot dir-se que els vagi del tot bé. Al contrari.
