Quan l’any 1991 la multinacional holandesa Akzo va decidir desprendre’s, pel preu simbòlic d’una pesseta, de l’empresa La Seda de Barcelona (LSB) –que havia inaugurat la seva històrica fàbrica del Prat l’any 1925– es va iniciar una agitada etapa en la qual es va implicar directament l’estat major del pujolisme, amb el ple suport de la Generalitat convergent. Però aquesta aventura, en la qual es van barrejar la política amb els negocis, va acabar molt malament: l’any 2013, LSB va presentar concurs de creditors i l’any 2014 va entrar en procés de liquidació.
La figura central d’aquesta operació va ser l’advocat i enginyer Rafael Español, nomenat director general i després president de la companyia química del Prat, entre els anys 1993 i 2009. Pel consell d’administració de LSB hi van passar pesos pesants de Convergència, com Carles Vilarrubí, Artur Mas o Jordi Vilajoana. Fins i tot el fill primogènit del president Pujol va figurar com a conseller de Catalana de Polímers SL, una de les filials del grup, i el seu testaferro andorrà, Francesc Robert, també es va incorporar als òrgans de direcció de l’empresa.
Per què Jordi Pujol es va obsedir a salvar LSB, abocant-hi també ingents recursos públics de la Generalitat? Sembla que la clau és l’estreta relació que mantenia amb Llorenç Gascón –recentment traspassat–, expresident de l’empresa amb Akzo i persona de la seva màxima confiança, vinculat amb alts comandaments militars espanyols i amb els serveis d’intel·ligència dels Estats Units.
El desastre econòmic de LSB, malgrat el suport de Jordi Pujol i de Convergència, ha portat cua. Encara aquesta setmana passada es va celebrar al jutjat d’instrucció núm. 3 del Prat un nou judici –el quart- per la descapitalització i la ruïna d’aquest grup químic. Hi va faltar el principal protagonista, Rafael Español, que va morir l’any passat.
Arran de les denúncies presentades per un grup de petits accionistes i la investigació encetada per la Fiscalia de delictes econòmics, Rafael Español ja va ser condemnat en tres judicis celebrats els anys 2015, 2017 i 2018 a un total de 6 anys i 9 mesos de presó. Malgrat això, mai va trepitjar la presó, ja que havia demanat l’indult i va morir quan estava en tramitació.
Durant els 16 anys que va estar al capdavant de LSB, Rafael Español en va fer de tots colors per intentar mantenir l’empresa dempeus. Com que la companyia cotitzava a la borsa, es veia obligat a manipular els resultats per obtenir beneficis, encara que fossin mentida. Així, es va inventar vendes milionàries a Rússia i Tunísia, que eren fictícies, o va fer falses ampliacions de capital. Quan l’empresa va presentar concurs de creditors, el forat comptable va ser quantificat en 111,8 milions d’euros.
En l’últim judici celebrat al Prat s’ha jutjat una inversió de 19,8 milions feta per LSB per desenvolupar biodièsel a partir de la planta de jatropha. Els diners es van “perdre” a través de les societats Jatroil, Nuevo Sol Granadella, Nuevo Sol Ibiza i Promivola, dels germans Carlos i Pablo Gutiérrez Mondedeu. Aquests dos germans, a més, apareixen involucrats com a testaferros en la trama de corrupció muntada per l’expresident de la Generalitat valenciana Eduardo Zaplana.
Al banc dels acusats també s’hi han assegut l’auditor Gonzalo Villares, per encobrir el falsejament dels comptes de LSB, i Ferran Carreras, director de la filial Bioseda.
En els seus moments de màxima esplendor, a l’empresa –que també tenia una gran fàbrica a Alcalá de Henares– hi havien arribat a treballar 25.000 obrers. D’aquell poderós grup químic avui només en queden les despulles. N’és herència directa la planta d’Iqoxe, a Tarragona (abans de LSB), que va patir un gravíssim accident el 14 de gener de l’any passat, en el qual van morir tres persones (foto).
(Podeu llegir aquesta informació en l’última edició del setmanari EL TRIANGLE)
