En la guerra oberta des de la junta directiva de Joan Laporta en contra de les penyes, intentant aïllar i deixar inactiva la Confederació Mundial, l’executiva responsable de l’àrea social, Anna Aznar, ja ha ensenyat alguna de les seves cartes enviant un document a les penyes on ja proposa, sense embuts, un òrgan alternatiu de servei del club als penyistes controlat totalment per la directiva i sense la participació dels penyistes i de les penyes.
El suggeriment, acordat i suportat per alguns presidents de penyes que ràpidament han traït l’esperit i la enorme força grupal de la Confederació -pocs realment per ara- té la finalitat d’atreure penyes i penyistes cap a aquest costat fosc del moviment, ara amenaçat per l’expulsió del seu propi aparell de les arrels que havia establert al club.
La majoria de les penyes estan desoint les crides a la conspiració i els cants de sirena des de la junta, a través de l’àrea social, a canvi de privilegis i un tracte personalitzat, precisament allò que la Confederació havia aconseguit erradicar.
Té molt d’interès i força al resposta que li ha remés la junta directiva de la Penya Barcelonista La Safor, tradicionalment dominada per sentiments que en el seu moment van donar tot el suport a la figura del president Joan Laporta. Una visió que ha canviat perceptiblement.
El president de la seva Federació, Comarques de València i Marina Alta, Salva Torres, en el seu moment president de la PB La Safor, és actualment vicepresident de la Confederació, que ha mostrat una lleialtat incontestable i una defensa ferma del que representa.
Per això és tant destacat el fort contingut de la resposta d’aquesta Penya Barcelonista La Safor que comença per agrair la carta del club: “La direcció de la PB La Safor vol agrair-vos el detall d’aquesta salutació tan cordial. Ara bé, ens agradaria que, molt al contrari del que exposeu a la vostra comunicació, no se’ns exclogués a les penyes de la forma tan cruel que ho heu fet fins el moment”, escriu, per a iniciar l’argument de la seva postura: “Ara mateix, efectivament, som un referent al món, modern, emprenedor i de futur; tot gràcies a la nostra iniciativa associativa, amb l’estructura amb la qual hem decidit totes les penyes organitzar-nos, com son les Federacions territorials de penyes, o, en un quart nivell i per acabar de tancar el projecte, la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona”.
Aquesta organització, diu, “és una forma organitzativa transparent i democràtica que, al llarg dels darrers 6 anys ha sabut transmetre l’atenció a les més de 1.200 penyes que tenim en l’actualitat i una eina que evita desigualtats entre les penyes i els conflictes que en el passat vam tenir amb la Comissió Social, de membres anomenats a dit en l’era Casaus o bé amb l’existència del Consell Consultiu establert entre 2005 i el 2013. La Confederació no és cap element estrany que ha vingut a segrestar les penyes, ni pertany a cap president del Barça, ni tan sols als diferents directius de la mateixa. És una creació de tots i totes; des del darrer penyista fins als lícits representants del moviment, passant per penyes, federacions i les seves respectives juntes directives”.
I acaba exigint millors formes per part d’una junta com la de Joan Laporta que va signar mantenir la Confederació: “És per la qual cosa que demanem al club respecte. Respecte per la nostra pròpia llibertat d’associació, respecte cap als compromisos adquirits, respecte cap als 165.000 penyistes que formem la Confederació, respecte cap a les Juntes Directives de les Federacions, respecte cap al soci del Barça que començava a estimar i veure les penyes com les ambaixades del club als cinc continents, respecte als més de 18.000 socis que actualment som també penyistes, entre els quals tots els presidents de penyes, i que en els darrers anys hem abraçat una forma exemplar d’organització”.
Per acabar, fa una petició inequívoca de com respiren avui les penyes: “Si voleu donar-nos el millor servei, tal com dieu, el camí no és intentar confondre’ns creant un organisme paral•lel a l’actual estructura de la Confederació. El millor servei ens el donareu en el moment que hi hagi una taula de negociació entre representants de la directiva del FC Barcelona i els nostres representants, que no son altres que aquells que han estat elegits els passats mesos entre tots nosaltres. Perquè donar un bon servei no és expulsar-nos de les instal·lacions del FC Barcelona, ni intentar prohibir-nos els nostres símbols, entenent com a tal els del nostre club. Donar el millor servei és eliminar personalismes i ressentiments estúpids del passat i començar a integrar-nos tots a una per elevar encara més la marca penya”.
Per acabar, expressa la seva voluntat: “Traslladar-vos el desig d’una prompta negociació en la qual guanyaran les penyes, guanyarà la directiva del club i, en definitiva, guanyarà el Barça. Això seria certament estimar el Barça i donar servei a les penyes”.
