Joan Laporta ha compaginat l’embolic de la marxa de Messi amb un concert de Perales, un sopar al Botafumeiro amb el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, i el de la Juventus, Andrea Agnelli, i ara un retir a Eivissa previ al debut de l’equip en la Lliga que, a cinc dies del seu inici, continua exigint al Barça respecte i formalitat per la ràtio salarial. El club blaugrana, com ho va reconèixer el mateix Joan Laporta, el té encara desajustat, perquè representa el 95% dels ingressos actuals, mancant baixes, negociacions, rebaixes i solucions certament complexes.
Són els mateixos problemes que, en teoria, el president havia de resoldre gràcies al seu ‘pes’ a la Lliga, les seves habilitats negociadores en l’exterior i, sobretot, pel seu enorme poder de seducció i personalitat. Per mirar a la cara als jugadors i demanar-los a uns que se’n vagin on ell els digui i, a uns altres, que es rebaixin el sou fins on el club el necessiti.
Laporta, no obstant això, està de vacances quan arriba el gran moment. Després d’haver fet cas al seu entorn -directius, executius i avaladors que temien les conseqüències d’estirar el cas Messi fins al final, de forçar la màquina-, la postura actual del president és la de delegar-ho tot en el seu equip, especialment en Ferran Reverter i Mateu Alemany, en relació amb el necessari i urgent aprimament de l’equip. Un directiu de rang menor, Jaume Llopis, ha deixat el club com a membre de la Comissió de l’Espai Barça, desil·lusionat per la marxa de Messi i deixant un missatge aterridor: “Veurem si Depay pot debutar el diumenge”, en referència a aquests assumptes pendents que es demoren contínuament, com el del Leo, a l’espera d’un miracle.
L’ajuda inesperada de l’acord amb CVC sembla que ho arreglarà tot perquè per això s’ha negociat. Però, Florentino Pérez li ha plantat cara legalment, en teoria amb el suport del Barça, que juga a dues bandes. L’assemblea de la Lliga decidirà si s’accepta i un jutge decidirà sobre la seva immediata validesa i compliment. Al Barça li correspondrien beneficiar-se avui i ara de 270 milions que, se suposa, servirien per a gestionar l’ingrés dels nous fitxatges en la Lliga de Futbol Professional i en la Federació.
El problema radica a saber fins a quin punt el FC Barcelona pot negar-se, com vol Florentino, a acceptar aquesta cobertura, i fins a on arriba aquesta aliança amb el Reial Madrid contra la Lliga i a favor d’aquesta Superlliga que ni arriba ni arribarà. Tot està en l’aire, amb Laporta de vacances, que per descomptat està en el seu dret.
