Un soci del FC Barcelona ha demanat oficialment el document de l’acord extrajudicial amb Neymar, que resolt els seus plets pendents. La raó que ha impulsat el soci a sol·licitar aclariments no és una altra que la fundada sospita que només surt beneficiat l’exjugador del FC Barcelona.
El club renuncia, segons el pacte, als 6,5 milions d’un litigi social en el qual Neymar va ser condemnat després de la seva escandalosa fugida al PSG. També 10 milions afegits que la comunicació del club no esmenta com a resultat d’una regularització amb Hisenda sobre 10 milions pagats de més al futbolista registrats en una inspecció fiscal. Com ara el Barça deixa de reclamar-los, als 6,5 m. cal afegir-li aquests 10 m., un total de 16,5 m. que Hisenda pot interpretar com a donació o com a salari, mai se sap, amb la corresponent tributació a càrrec del FC Barcelona.
Això sense comptar amb el resultat d’un plet posat l’agost de 2017, una altra demanda laboral en la qual li reclama 8,5 milions d’euros en concepte de danys i perjudicis i un 10% addicional en concepte de càrrecs de demora, la qual cosa fan un total de 9,35 milions d’euros. A més, li va reclamar que retornés uns 34 milions ja cobrats de la prima de renovació.
El FC Barcelona, d’altra banda, havia obtingut una primera sentència desestimatòria de les pretensions del jugador de cobrar íntegra la prima de renovació pactada un any abans, en principi subjecta al compliment d’aquest contracte trencat quan, a través del PSG, va pagar 222 milions de la seva clàusula de rescissió.
Així va començar el primer cas Neymar, quan el soci Jordi Cases va aconseguir colar en l’Audiència Nacional una querella per apropiació indeguda, en modalitat de distracció, contra el FC Barcelona, segons va argumentar per no rebre de la junta de Rosell les explicacions oportunes. El club va explicar en el seu moment tots els detalls de l’operació. En aquest cas serà impossible que ni Laporta ni ningú sigui capaç de donar una explicació raonable.
La maledicència relaciona aquesta bondat compulsiva del president amb la seva amistat amb Pini Zahavi, agent de futbolistes que va participar en l’operació de fitxatge de Neymar pel PSG. Joan Laporta i Pini Zhavi havien mantingut fins a aquest moment una relació financera com a socis d’una empresa radicada a Malta.
És probable, no obstant això, que el final sí que sigui el mateix, una querella en el jutjat, encara que caldrà veure si aquest soci l’aconsegueix sense l’ajuda de l’aparell que va tenir Jordi Cases, relacionat amb l’entorn de Joan Laporta, llavors líder de l’oposició, afegits a la ràbia del madridisme i de la llotja del Bernabéu pel fitxatge de Neymar pel Barça després que aquest hagués passat fins i tot a revisió mèdica amb el Real Madrid. Els advocats del Barça saben de sobres, encara que no ho puguin explicar, fins a quin punt l’advocacia de l’estat, sota la prefectura de l’exsecretària del Real Madrid, Marta Silva, i la fiscalia en mans d’Edmundo Bal, van pressionar en un cas que, es va demostrar, ni tan sols era de la seva competència.
