Laporta no ha actuat en solitari

L'herència ha estat només una excusa, el que també ha pesat en l'adéu de Messi ha estat l'ambició desmesurada del seu pare, Jorge Messi, l'actuació d'Alemany -un aliat del Madrid-, i el gran fre exercit pel CEO i els avaladors

L’inesperat desenllaç del cas Messi té altres protagonistes. El propi entorn del jugador, encegat d’ambició i obsessionat amb què Joan Laporta guanyés les eleccions perquè era l’únic dels tres candidats que, sabien de sobres, no frenaria les seves desmesurades pretensions, del tot alienes i desproporcionades a la realitat del club i de la conjuntura del futbol.

Leo Messi era part de la solució i també del problema. De l’exercici tancat (2020-21) gairebé 140 milions de les pèrdues, conseqüència de no registrar ingressos, les ha causat el salari d’un sol futbolista, el davanter argentí que, a més, havia liderat en el vestuari la ferma postura de no adaptar el seu salari, de no acceptar rebaixes ni solucions a favor del club. Aquesta va ser la resposta de Leo contra Josep Maria Bartomeu. Van pesar dues raons bàsicament: la reducció imposada del 12% del salari a l’inici de la pandèmia i la neteja al vestuari de jugadors tòxics com Vidal o Luis Suárez, generadors del mal rotllo, sobretot contra els nouvinguts.

Jorge Messi, no obstant això, sabent que a Leo li queda un Mundial i un últim contracte bo de dos o tres anys -almenys segons la seva opinió- va apostar per Laporta, se’n va fiar d’ell i de la seva paraula. Es va deixar enganyar per l’aparença de control de Laporta. Una confiança sorprenent perquè va ser amb Laporta, gràcies a la seva pèssima gestió, que Messi es va quedar sense jugar mig any -també amb la decisiva intervenció de Javier Tebas, llavors vicepresident de la LFP- i va ser amb Laporta quan va estar a punt d’anar-se’n cedit a l’Espanyol o fins i tot traspassat perquè Frank Rijkaard el considerava massa individualista. A més, Johan Cruyff no el beneïa ni el va beneir mai. De fet, Johan se’n va anar d’aquest món sense una sola lloança a Messi, al qual a més va criticar perquè, deia, només sabia jugar a futbol, que en la vida hi havia altres coses. A Cruyff li va ser impossible admetre la grandesa de Leo.

Així i tot, Jorge Messi es va posar a les mans de Laporta i, encara pitjor, va acceptar la interlocució del vicepresident esportiu Rafael Yuste, tot i saber que només està en aquest càrrec per amistat i lleialtat a Laporta, no perquè pinti res en l’organització ni pesi a l’hora de prendre cap decisió. Com no podia ser d’una altra manera, la interlocució va acabar a crits i crítiques acusatòries de Jorge Messi. Exactament el que esperava Laporta per a trencar la baralla. La gota que va vessar el got va ser quan va assabentar-se que el central de l’Atalanta, l’argentí Romero, havia signat pel Tottenham. Aquest reforç era una de les peticions de Messi i Jorge ho va entendre com una promesa incomplida de Laporta.

El que val la paraula de Laporta, com demostren els fets i l’hemeroteca, és res. Al contrari del que pugui pensar-se, l’egocèntric i superb Laporta va estar encantat de donar la cara i anunciar al món que havia estat ell, i no un altre, qui li havia donat la puntada de peu al millor jugador de la història.

També van influir i molt els avaladors, Mateu Alemany i el mateix CEO Ferran Reverter. Tots coincidien que era una bogeria i tots, finalment, van resoldre per al bé dels seus interessos renunciar al risc de renovar a Messi.

Mateu Alemany, madridista confés i de moment poc efectiu en el seu treball, s’ha convertit als ulls de Tebas en el millor aliat de Florentino Pérez al Barça en aquesta batalla de fons contra els dissidents de la Superliga, ara més units que mai en contra de la mossegada de CVC, perquè això suposa, ni més ni menys, que trencar l’acord signat per tots dos per a la cessió d’aquests mateixos drets a una altra competició que no sigui la Lliga. Tebas li va enviar un missatge: “Laporta té a algú per aquí que parla massa amb…”, a ell es referia especialment. És clar que el Real Madrid tampoc volia que Messi renovés i avui ho ha d’estar celebrant. Els favors com la pancarta es paguen.

Ferran Reverter, per part seva, ja va advertir de la temeritat de renovar a Messi i de la frivolitat d’aquest perillós joc amb el millor jugador del món, al qual ara Laporta ha fet fora definitivament, sobretot per la seva inacció, cada vegada més semblant a un pla premeditat. Si més no, això és segur, era una operació amb pocs atractius per als agents del seu entorn, Jorge Mendes o Pini Zahavi; aquí només guanyava el voraç Jorge Messi, que mai ha compartit res amb ningú des que va poder desfer-se de Josep Maria Minguella i de tants altres que han reclamat al llarg dels anys la seva part del botí.

Finalment, els avaladors de Laporta, enfront dels quals el mateix president es troba en franca minoria, li havien transmès la seva preocupació, encara més sabent que el més probable és la seva execució al final del mandat. És clar que, en part per rebutjar o no trobar solucions, les pèrdues seran irremontables i l’aval serà executat tard o d’hora. Això suposant que es renovin quan sàpiguen que augmentaran espectacularment. Clar que Laporta els hi havia promès el contrari, que ja no faria falta avalar el pròxim curs. Promeses com renovar a Messi.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides