Els andorrans suspenen l’actuació dels seus coprínceps

El president de la República francesa i l’arquebisbe de la Seu d’Urgell reben una assignació de 707.499 euros cada any

Les enquestes que, any rere any, fa el Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES) d’Andorra –una entitat que gaudeix de reputació i solvència contrastada- ho reflecteixen de manera contundent. La institució que rep una valoració més negativa per part dels andorrans, siguin nacionals o residents, és la dels actuals coprínceps, Emmanuel Macron i Joan-Enric Vives, que ocupen la prefectura de l’Estat.

En l’últim sondeig del CRES, fet en plena pandèmia de la covid-19, els coprínceps suspenen, amb una nota de 4,5 sobre 10, i hi ha un 13,9% dels enquestats que els donen, directament, un 0. En canvi, la institució més ben valorada pels andorrans és la policia, que assoleix una nota de 7.

És d’imaginar que al president de la República francesa, el fet que els ciutadans d’Andorra el suspenguin en la seva apreciació no li fa perdre la son. Viu a 900 quilòmetres de les valls de la Valira i té altres maldecaps molt més grans. Però per al copríncep episcopal, l’arquebisbe de la Seu d’Urgell, Joan-Enric Vives, aquest suspens és una sonada bufetada a la seva figura, que, de ben segur, s’ha sentit al Vaticà, on, des de fa temps, el papa Francesc el té entre cella i cella.

La fórmula del coprincipat té el seu origen en els pariatges de l’edat mitjana i va ser recollida i institucionalitzada en la Constitució democràtica andorrana del 1993. A mesura que passen els anys, però, es constata que la seva vigència és més un obstacle que un avantatge.

El model econòmic, basat en el dúmping fiscal i en la negativa a formar part de la Unió Europea, causa una gran incomoditat i irritació a l’inquilí de l’Elisi. Per altra banda, la rotunda oposició del copríncep Joan Enric-Vives a acceptar realitats socials avançades com els drets a l’avortament o a una mort digna, vigents a Espanya i en l’entorn europeu, provoquen l’animadversió de les dones andorranes i dels sectors més progressistes del Principat, que el consideren una rèmora per a la plena normalització del país. I més quan, durant dècades, el copríncep episcopal ha tancat els ulls i ha deixat fer amb l’escandalós negoci de la banca local, que s’ha folrat amb l’evasió fiscal dels països veïns o amb el blanqueig de diners procedents de les màfies d’arreu del món.

Andorra, que viu fonamentalment del turisme, és el país europeu que ha patit un impacte econòmic més negatiu a causa de la pandèmia. Davant d’aquesta catàstrofe sanitària i social, l’actitud dels coprínceps ha estat d’una passivitat insultant, i ni tan sols han renunciat a la subvenció de 707.499 euros que reben cada any, a càrrec dels Pressupostos del país dels Pirineus.

Tot i que se sap que l’Església amaga una gran fortuna a Andorra, l’ajuda que l’arquebisbe Joan-Enric Vives ha donat a la població per afrontar la pandèmia s’ha limitat a l’acció de Càritas i a bones paraules de consol.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides