L’any passat no ens podíem imaginar com estaríem ara per culpa de la pandèmia de la Covid-19. És evident que hi haurà un abans i un després d’aquest episodi que està vivint la humanitat sencera. Com cada any, el Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona va convocar els premis Montserrat Roig de periodisme i comunicació social. Es van presentar 97 candidats en les diverses especialitats premiades: periodisme social (70 candidats), comunicació social (15) i investigació periodística (12). Cap tractava de res relacionat amb la pandèmia, clar. Encara ens havia d’arribar.
El passat dijous 26 de novembre es va fer l’acte d’entrega dels premis al Saló de Cent de l’Ajuntament. Com a membre d’aquest jurat havia assistit als actes d’anys anteriors i el d’aquest dijous va ser alhora trist i engrescador. Trist perquè al Saló de Cent no hi eren les persones premiades. Les vam haver d’escoltar a través de pantalles, com ja ens hem acostumat a fer els darrers temps. Engrescador perquè, un any més, es recordava que hi ha molts periodistes i comunicadors bolcats en la denúncia de les injustícies socials i en l’aposta per donar a conèixer l’associacionisme ciutadà que batalla per una societat millor.
L’article Sols i migrats, publicat a la revista 5W per Marta Arias, Anna Surinyach, Agus Morales, José Colón, Àngel García i Paula Ericsson, que ens apropa les dificultats que pateixen a casa nostra els menors migrants que hi arriben sols, va guanyar el premi de Periodisme Social.
Gavina, fent volar els infants del Raval i del món, un documental de Vicens Tomàs i Ignasi Olivera, va rebre el premi de Comunicació Social per la seva forma sensible d’exposar la històrica bona tasca realitzada al barri per la Fundació Salvador Gavina.
Els tres premis a projectes d’investigació que s’hauran de desenvolupar en els propers mesos van ser per El joc patològic a Barcelona: qui hi guanya i qui hi perd, d’Ànnia Monreal, Maria Altimira i Carina Bellver, Infància desprotegida de Karma Peiró, Xaquin Veira, Rocío Minvielle i Francina Cortés, i Sensellarisme femení, històries de supervivència de Claudia Frontino.
El jurat va decidir, a més, concedir un premi especial a tots els col·lectius que han treballat en l’atenció a les persones per raó de la Covid-19, i en especial als i les periodistes i equips de comunicació social pel treball en el tractament de les informacions relacionades i pels esforços per transmetre-les.
Quan ens vam acomiadar, els membres del jurat ens vam preguntar com serien els articles, els documentals, els programes de ràdio i televisió, els projectes que es presentarien a la propera convocatòria. El 2020 molts periodistes i comunicadors s’han esforçar per explicar-nos la realitat i les conseqüències de la pandèmia. Hem anat veient el seu treball durant aquests mesos angoixants.
Seria fantàstic que la propera entrega de premis Montserrat Roig es faci en un Saló de Cent ple de gom a gom com en edicions anteriors, sense mascaretes i saludant i abraçant als guardonats.
Hem entregat els premis corresponents al període d’abans de la Covid-19. Tant de bo els propers siguin els primers que entreguem després de la Covid-19!
