Buff! Aquesta ha estat l’expressió de milions, de molts milions de persones arreu del món en saber que, després d’uns quants dies de neguit, es confirmava la victòria de Joe Biden en les eleccions presidencials dels Estats Units. La gran majoria de les persones que van respirar alleujades no saben ben bé qui és Biden i quina política proposa pels propers anys pel seu país, però sí que han conegut el comportament de Donald Trump els quatre anys que l’ha presidit.
Durant la campanya electoral contrastaven les intervencions públiques que vèiem dels dos candidats a la televisió o els mitjans digitals. L’un exhibia xuleria, altivesa, amenaces, agressivitat i menyspreu pel seu adversari i pels que no pensaven com ell. L’altre insistia en recosir les relacions entre els ciutadans i apostar pel diàleg respectuós, constructiu i la convivència. De les propostes de gestió econòmica o de política internacional dels programes dels dos candidats no n’hem sabut gran cosa. O res. Hem vist només dos tarannàs diametralment oposats.
Els resultats de les eleccions han demostrat que mig país es decanta per una actitud i l’altre mig, per l’altra. Ha guanyat Biden. Perfecte! Serà president els propers quatre anys. Molt bé! Esperem que Trump no se’n surti en la seva rebequeria de no acceptar la derrota i buscar als tribunals la presidència que les urnes li han retirat. Però a hores d’ara podem dir que no hi ha un Estats Units, sinó dos.
Un país partit en dos és un país en perill. Els espanyols i els catalans ho hem patit històricament i ho continuem patint, ara amb menys virulència que als anys trenta del segle passat però la discòrdia social actual és evident i preocupant.
Trump ha perdut. L’expressió ‘mort el gos, morta la ràbia’ no és aplicable aquí. El gos no és mort. Continua viu i la ràbia que patia i encomanava s’ha escampat. Setanta milions de persones s’han de vacunar als Estats Units. I la vacuna que ha de fer servir Joe Biden és d’aquelles que s’han d’aplicar en unes quantes dosis. Confiem que la trobi i que funcioni. Si se’n surt, caldrà que la distribueixi per molts països d’arreu del món, començant pel Brasil, Filipines, Hongria i Polònia.
I si no hi ha prou dosis perquè arribin a casa nostra, ens les haurem de fabricar nosaltres. Que bona falta ens fan!
