La major part de la premsa convencional, oficialista i del règim ha estat set anys repetint que el president Josep Maria Bartomeu va arruïnar el Barça, seguint, amplificant i exagerant el relat sobre el qual Joan Laporta ha construït el seu populisme i la seva reelecció el passat 15 de març per a un mandat que, si no es produeix un desastre social, el Barça i els seus socis patiran fins al 30 de juny de 2031.
En canvi, mira cap a una altra banda, ignorant completament les reiterades declaracions de negacionisme que Bartomeu està fent a diferents mitjans argumentant amb dades auditades i provades que en l’exercici 2020-21, el més afectat per la Covid, la directiva es va «inventar» ni més ni menys que 285 milions de pèrdues que Hisenda no es va creure.
És a dir, que, com a màxim, aquest va ser l’impacte real de tenir tancat el Camp Nou i el Museu tot un any i haver deixat d’ingressar per causa de la pandèmia 500 milions, segons les dades d’una auditoria de LaLiga que, a més, va oferir al Barça, com a la resta de clubs, digerir aquestes pèrdues de 285 milions en el balanç al llarg de cinc exercicis, a raó de 57 milions per temporada.
Panorama diferent
Un panorama força diferent del presentat per Laporta i el seu estult equip econòmic, que va ser de 485 milions de dèficit mentider (2020-21), contra aquests 57 milions reals.
El Barça, si s’hagués deixat guiar pels interessos del club i no pel rancor, la propaganda i la jugada financera, tant nefasta com descarnada, ideada per Laporta per justificar no se sap quins plans endimoniats, no hauria necessitat cap palanca, podria haver renovat Messi i disposar de fair play suficient per fitxar amb solvència i capacitat autèntics cracs.
Empassar-se 428 milions que només han existit en la imaginació de Laporta i els seus sequaços no només ha ofegat el Barça fins a perdre, possiblement en un futur no gaire llunyà, el model de propietat vigent en mans de Goldman Sachs.
També els socis podrien, o haurien, de plantejar-se si és delicte aquest frau en els comptes del primer tancament de Laporta després del seu retorn a la llotja el 7 de març de 2021.
Quan Josep Maria Bartomeu reitera i difon aquest missatge, la directiva de Laporta calla en forma d’un silenci inquietant només trencat per l’exèrcit de soldats del règim a les xarxes, que vomiten insults gegants, però ni un sol informe econòmic, financer o tècnic que ho desmunti.
L’expresident Bartomeu denuncia que alts càrrecs dels Mossos que el van detenir van acabar treballant al Barça de Laporta
Tampoc la mini presidència de Rafael Yuste ha mogut peça i molt menys les noves autoritats econòmiques de la directiva, l’il·lustre Oriol Amat, servil, cec, sord i mut respecte a les atrocitats del laportisme, i la no menys inefable Carme Hortalà, amb interessos financers a Parlem, la companyia de telecomunicacions emergent i catalana que Laporta ha intentat aixafar i menystenir en benefici de Barça Mobile, una altra societat tipus Barça Studios, igualment deficitària. Hauran d’explicar aquesta misogínia que frega la pornografia financera.
A propòsit d’això, les acusacions de Bartomeu pugen de to i ara els ha tocat rebre als Mossos d’Esquadra, alma mater del Barçagate i cos descaradament al servei dels interessos laportistes.
En declaracions molt recents, Bartomeu ha assegurat que hi va haver «interessos» darrere del seu arrest el març de 2021 i ha assenyalat que alguns dels Mossos que van participar en la seva detenció «van acabar treballant pel Barça».
Assenyala en concret, l’actuació “estranya” de la Unitat Central de Blanqueig i Delictes Econòmics, deixant clar el seu respecte pel cos.
Bartomeu ha criticat específicament que, després de cinc anys d’investigació, els Mossos van presentar aproximadament 5.000 a 6.000 folis de documentació nova tot just tres dies abans de la seva compareixença judicial el març de 2026. “Tot ha estat un procediment molt estrany i feixuc”.
També aborda la seva situació legal com «un cas únic en la història d’Espanya» per ser objecte de “cinc denúncies per delictes econòmics i en cap d’elles ningú m’acusa d’haver ficat la mà a la caixa» o d’haver-me enriquit».
Al·ludir, com ha fet de manera més o menys explícita, que el seu empresonament, registre i instrucció va ser una mena d’iniciativa fosca de la Unitat Central de Blanqueig i Delictes Econòmics dels Mossos hauria de ser replicada pel cos si estigués en condicions de negar que alts càrrecs que van dirigir la detenció de l’expresident del Barça al març de 2021 van rebre més tard atractives ofertes de Laporta per treballar privadament en la seguretat del club.
Irregularitats
També resulta mentalment conflictiu i desconcertant que aquesta unitat d’investigació hagi estat renyida per la mateixa jutgessa de la causa per irregularitats greus en l’ús del material obtingut en els registres i no hagi trobat informació rellevant fins a cinc anys després, curiosament pocs dies abans de la declaració voluntària de Bartomeu.
A les repúbliques bananeres la policia respon més o menys a aquests mateixos estàndards.
Cal preguntar-se com reaccionaria, professionalment, aquesta mateixa Unitat Central de Blanqueig i Delictes Econòmics dels Mossos si un soci del FC Barcelona denunciés la directiva de Laporta per haver presentat als socis del Barça, per a la seva aprovació, comptes manipulats amb pèrdues imaginàries.
La realitat és que Mossos continua considerant molt més greu gastar 2 milions en monitorar les webs que cremar 428 milions dels socis com va fer Laporta i arruïnar el Barça amb enganys i trampes comptables.
