El nou decret sobre menjadors escolars ja ha començat a generar debat més enllà de l’àmbit educatiu. La normativa, que limita la carn vermella, els fregits i els precuinats i aposta per més verdura, llegums i productes integrals, va entrar en vigor la setmana passada amb l’objectiu de fer els àpats més saludables.
Qui ha aixecat la veu amb més contundència és la cuinera Maria Nicolau. Lluny de centrar-se en el contingut nutricional, Nicolau ha posat el focus en el model mateix de menú escolar, criticant que es mantingui l’esquema clàssic de primer, segon i postres.
“No té cap sentit que a 2026 seguim implementant la fórmula del menú del dia […] instaurada artificialment el 1964 pel Ministerio de Información y Turismo franquista de Manuel Fraga”, ha assegurat. La cuinera defensa, en canvi, un model més simple i coherent amb la cuina quotidiana, basat en un plat central complet. “A casa es fa guisat central complet i amanida”, comenta.
El debat, per tant, no és només nutricional, sinó també cultural. Mentre l’administració posa l’accent en la salut, veus com la de Nicolau qüestionen el patró estructural dels àpats escolars, posant sobre la taula fins a quin punt el canvi real passa per modificar no només què es menja, sinó com s’organitza el menú.
