Com que en l’univers laportista hi cap qualsevol disbarat, fins i tot els detalls més previsibles destil·len una olor inherent de “compadreo”, amiguisme i una sensació de déjà-vu al voltant de determinades pràctiques i hàbits de l’actual directiva, sovint allunyats de l’ortodòxia i la professionalitat. Per posar-ne un exemple, la “macarronada” que tant va marcar la campanya electoral de Joan Laporta.
La “macarronada” de Laporta va ser un esdeveniment estratègic durant la seva campanya electoral per a la reelecció com a president del FC Barcelona el març de 2026, que es va convertir en un símbol festiu de la seva proximitat amb els socis, tan construïda com planificada.
L’acte va tenir lloc el 22 de febrer de 2026 al Bar Bocata, un local popular situat a la zona alta de Barcelona. Laporta es va posar literalment als fogons i va cuinar macarrons que després va servir als assistents, amb l’ajuda dels propietaris de l’establiment, Quim Crespo i el xef Lucas Urmeneta, així com d’Oriol Fernández.
La tàctica va ser deliberadament popular —o, més aviat, populista—, enfocada a connectar emocionalment amb els socis en un moment clau del procés electoral. L’esdeveniment va adquirir tanta rellevància que es va acabar convertint en un símbol de la victòria de Laporta, criticat per Víctor Font en aquell context per haver passat «de la pancarta i l’asado del 2021 a fer macarrons i tallar pernil», però sense presentar propostes reals per al futur del club.
La seva ressonància mediàtica es va consolidar quan, després de guanyar les eleccions, Laporta va celebrar-ho a Luz de Gas amb un concert del cantant Lo Pau de Ponts, autor de la cançó de la seva campanya electoral, on va cridar «Macarrons!» com a lema festiu. L’artista fins i tot li va regalar una samarreta blanca, i Laporta no va dubtar a cantar «macarrons, macarrons, macarrons!», convertint la famosa “macarronada” en una mena d’himne de campanya.
Al cap de pocs dies, el Bar Bocata va ser l’encarregat de preparar un càtering dins de les instal·lacions del club, en una zona VIP, per a un esdeveniment propi del Barça: un final més que feliç per al Bar Bocata i per a aquella aparent espontània i màgica connexió nascuda en un dinar de campanya electoral que, és de suposar, no es va finançar amb fons de la candidatura, sinó amb la generositat de l’establiment.
El que és habitual és que, si els animosos propietaris del Bar Bocata, com a laportistes convençuts, s’haguessin ofert a col·laborar en la campanya, obtinguessin a canvi algun càrrec directiu secundari, unes entradetes o potser un dia a la llotja. Si la recompensa és poder facturar un càtering esplèndidament pagat pel club, el resultat és lleig i, sobretot, confús, ja que al final no queda del tot clar a qui s’han adjudicat les llicències de restauració.
El joc és trobar diferències entre el concepte “macarra” i el concepte “macarronada”. El risc d’interpretar que, després de tot, la campanya electoral del president es va pagar, en part, amb fons del club, hi és present.
