D’homenots i collonades

Des del Twitter es diu que el Twitter és com la barra d'un bar a altes hores de la matinada. Gabriel Rufián, afamat tuitero, accepta i dobla l'aposta: "Twitter és l'escopidora de la barra d'un bar". Cada cop hi estic més d'acord. En aquest miniblogging no es fan ostatges. De qualsevol tema aviat es fan blocs: l'amic i l'enemic, i la guerra és a matxet. No hi ha posició mitjana, o blanc o negre. Els dels grisos, com canta Joaquín Sabina, ens trobem "estranys com un ànec al Manzanares". Sigmund Freud hauria al·lucinat amb la bilis del Twitter. I Twitter no deixa de ser una caricatura, exagerada si es vol, de la realitat.

Circula per les xarxes el fragment d'una antiquíssima entrevista a l'escriptor Josep Pla, a on se li demana una valoració després de la primera victòria electoral de Jordi Pujol, el març de 1980: "Oh, és natural, hi ha una gran reacció antiesquerrana a Catalunya degut al paro… I la gent vol viure". El periodista vol saber si l'empordanès creu que Pujol pot arreglar Catalunya: "Jo crec que sí. Ara, es necessita autoritat, eh?… La democràcia només és en els països obedients, és a Anglaterra, és al nord d'Europa, és a Alemanya, tothom obeeix… Aquí, és al revés, és tot anarquia". El periodista insisteix en el grau de satisfacció de Pla pel resultat electoral i aquest l'interromp: "Segur, home! segur. Jo crec que el socialisme és la misèria i el comunisme és la mort. Jo he estat a Rússia moltes vegades i això ho sé perfectament. Cuidado, eh? Poca broma amb això". Finalment, el periodista li inquireix sobre els aspectes que hauria de treballar el nou govern: "Exactament ha d'apoiar la burgesia i que la gent treballi…". Amén… Immediatament, el bar de Twitter embogeix i els seus bevedors agafen posicions a favor i en contra de Pla fins que a altes hores de la matinada, i no tan altes, ja es qüestiona la seva vàlua com escriptor. "Collonades", que diria ell.

Pla era un superb i el fragment condensa molt bé una ideologia antiesquerrana visceral que l'home no amagava. L'homenot hauria estat un tuitero ferotge. El seu argumentari és blasmable cent per cent. Però això no treu ni un bri a la seva qualitat escriptora. No m'agrada el pensament de Pla, però això no desacredita la seva narrativa. La xarxa aviat cita Manuel de Pedrolo, antítesi al pensament planià, i es crea una falsa dicotomia. Pla i Pedrolo, Pedrolo i Pla, pensaments al marge, són dos dels millors escriptors que ha tingut la llengua catalana, i m'agrada rellegir-los pensin com pensin, estigui més a prop o lluny dels seus pensaments.

Amb els contemporanis passa el mateix. Javier Cercas és un bon escriptor, pensi com pensi i malgrat que faci comparatives més o menys afortunades sobre la crisi del coronavirus i la de la tardor del 2017. I Jaume Cabré mereix el Nobel de literatura, sigui poc, una mica, o molt independentista, perquè és un escriptoràs. Dit d'una altra manera, quan busco un cirurgià perquè m'operi, busco el millor, al marge que sigui culer o merengue.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides