Thorfinnur Omarsson, portaveu de l‘Associació Europea del Llibre Comerç (EFTA, en anglès), ha fulminat el relat processista nodrit des de la Generalitat sobre la possibilitat d’un accés al mercat comú europeu per part d’una Catalunya independent que no fos membre de la Unió Europea (UE).
Omarsson, publica El Mundo, assenyala l’article 128 de l’acord sobre l’Espai Econòmic Europeu (EEE), segons el qual caldria “l’aprovació de totes les parts contractants”, els 28 Estats membres de la UE i els tres estats de l’EFTA en aquest espai -Noruega, Islàndia i Liechtenstein-, així com també la condició d’Estat membre de la Unió Europea o de l’EFTA.
L’acord comercial de l’EEE permet als membres d’aquests dos conjunts d’Estats accedir al mercat de l’altre. A la pràctica, en el cas català, la resposta d’Omarsson esvaeix la possibilitat que des d’una eventual Catalunya independent es poguessin vendre productes lliures d’aranzels a la UE sense el permís exprés dels membres la mateixa UE.
El departament d’Economia de la Generalitat s’havia pronunciat en aquest sentit, tot afirmant que independentment d’un acord amb Espanya es podria garantir la continuïtat a l’EEE a través de l’EFTA.
El cop de porta al mercat comú per la via de l’EFTA s’afegeix a la negativa obtinguda de les institucions comunitàries a implicar-se en el conflicte polític entre la Generalitat i l’Estat central. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s’hi ha referit com un “afer intern” d’Espanya reiteradament i ha rebutjat exercir una mediació si no ho demanen ambdues parts. També s’ha mostrat contrari a la secessió catalana, que troba que els encaminaria a “una Europa formada per 90 països”.
La Generalitat, per la seva part, sembla haver desistit els darrers dies en el seu intent perquè la Unió Europea els piqués l’ullet després de l’1-O. El representat català a Brussel·les, Amadeu Altafaj, de fet, ha etiquetat la UE de “grup privat d’Estats en hores baixes”.
