Seny

Divendres vaig ser a la plaça de Catalunya en l’acte de rebuig als atacs terroristes a Barcelona i Cambrils. Em vaig enfilar a una estructura metàl·lica en un lateral des d’on es podien fer bones fotos de la gentada que l’omplia. Una dona em va demanar que l’ajudés a enfilar-s’hi també. Ho vam aconseguir amb dificultats. No sóc gaire fort i ella tenia ja una edat i pesava ‘lo seu’. Tan bon punt es va posar dempeus va treure una bandereta espanyola i es va posar a brandar-la.

Vaig témer que la seva acció provocaria reaccions. I així va ser. Per sort per mi el contenciós es va accentuar quan jo ja havia marxat. Després he vist un vídeo a okdiario.com on la dona acabava amb una lipotímia. No era dia per exhibir banderes. Tot i que la plaça també n’hi havia alguna d’estelada. Per exemple, la que cobria el cos d’una dona que acompanyava diputades i regidores de la CUP. Les escasses estelades, però, no van generar esbroncades.

L’endemà, Antonio García Ferreras s’endinsava amb Xavier Sardà pel mercat de la Boqueria i parlava amb una peixatera, Sisa. La dona els va explicar que li havia preguntat a un turista francès si pensava marxar després de l’atemptat de la Rambla i que li havia contestat que era parisenc i que a la seva ciutat ja havien patit tres atemptats brutals els darrers temps. “Ens hem d’acostumar que el món és així, que hi ha gent que comet aquestes atrocitats i que hem de conviure-hi”. I no pensava marxar, clar. Quan la Sisa es va acomiadar dels periodistes els va dir: “Seny! Sobretot seny!”.

Té raó la Sisa. Cal seny. Fa anys que el seny fluixeja a Catalunya. I no era previsible que un atemptat fes canviar aquesta rutina de cop i volta.

Si de debò volem contribuir a acabar amb els atemptats a Barcelona, Cambrils, París, Turku (Finlàndia), Surgut (Rússia) i a tants d’altres llocs hem d’esforçar-nos per transcendir les nostres querelles particulars. El terrorisme lligat a Daesh (ISIS) s’ha de combatre amb seny i una visió i compromís polític i ideològic globals.

Si volem analitzar l’atemptat, la seva gestació, execució i repercussions en clau d’interessos lligats al debat independentista no faltaran arguments d’un costat i altre. Molts ho han fet. Els mossos d’esquadra han actuat com a herois o desastrosament en funció del bàndol en què militen alguns comentaristes. La guerra d’acusacions entre mitjans de comunicació que s’ha obert per determinats editorials o l’ús d’imatges mancades de respecte per les víctimes va en aquest paquet.

Si volem ajudar a combatre aquest terrorisme a nivell global hem de pensar en trencar relacions amb l’Aràbia Saudí encara que ens haguem d’espavilar a buscar alternatives al petroli i preocupar-nos més pels països i la gent que ara pateix més els efectes d’aquesta xacra mundial, i que no són precisament els europeus. Matant terroristes o detenint-los no resolem el problema de fons. Posant-nos al costat de l’organització juvenil musulmana més gran del món, Gerakan Pemuda Ansor, a Indonèsia, que ha demanat una lectura del Coran més adaptada als temps actuals farem molt més.

Simplement, el seny que demana la Sisa.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides