Els 300.000 damnificats del Popular no perdonen

La falta de liquidat no justificava que les accions del Banc Popular acabessin valent zero
Título de la imagen
Título de la imagen

La història s’ha repetit i ha passat com l’any 1994, quan el Banc Santander va fer un suculent negoci en adjudicar-se un banc en crisi. Si aleshores va ser el Banesto, en aquesta ocasió el trofeu ha estat el Banc Popular. I si aleshores vam ser tots els espanyols els qui vam pagar aquest tiberi –que, segons va dir el governador del Banc d’Espanya d’aquella època, ens va costar uns 200.000 milions de pessetes– en aquesta ocasió les víctimes han estat els accionistes del Banc Popular, als quals la broma (pesada) els ha costat un ull de la cara.

Convé recordar que l’any 1994 el Santander va aconseguir apoderarse de Banesto en una subhasta en la qual es postulaven també el BBV i Argentaria, sent aquest últim l’adjudicatari lògic, en ser una entitat pública. En aquell temps, Argentaria estava presidida per Paco Luzón, que –curiositats de la vida– dos anys després del seu “error” (o el que fos) es va incorporar al Santander com a número dos. En aquesta ocasió, el perdedor (o el que sigui) ha estat Emilio Saracho, l’últim president del Banc Popular, que havia treballat amb anterioritat al Banc Santander, on va arribar a ser director general adjunt.

Com que on n’hi ha dos n’hi ha tres, aquí entra en escena el nostre insigne ministre d’Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, que amb el Popular ha viscut molt de prop dues fallides bancàries. La primera, el 2008, la del banc novaiorquès Lehman Brothers, del qual era el màxim responsable per a Espanya i Portugal i, ara, la del Popular. Tot un rècord gens fàcil de batre.

L’adjudicació del Popular al Santander per un euro és una cosa semblant al final d’una carrera de despropòsits. Comença amb l’equip d’Ángel Ron i la seva tossuda resistència a mantenir-se al capdavant de l’entitat, malgrat la seva nefasta gestió; continua amb la CNMV, en permetre les operacions borsàries a curt que van acabar esfondrant la cotització de les accions del banc, cosa que no ha permès que passés amb les accions del Liberbank, i acaba amb el govern inhibint-se de la crisi.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 23 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari