Al carrer Nicaragua de Barcelona, on encara hi ha la seu central del PSC, ningú dubta que els socialistes catalans participaran en l’elecció del pròxim secretari general del PSOE.
Des de la negativa dels diputats socialistes catalans a permetre amb la seva abstenció la investidura de Mariano Rajoy, veus autoritzades del PSOE van amenaçar que el PSC s’havia autoexclòs dels òrgans de govern del socialisme espanyol i que també se’ls exclouria de poder decidir qui és el pròxim líder/lideressa del partit.
Una d’aquestes veus va ser la de la presidenta d’Andalusia i cap de files del socialisme andalús, Susana Díaz, dirigent que es postula per dirigir els destins del PSOE. L’empipada dels socialistes espanyols per la plantada dels catalans s’entén fins i tot a Can Nicaragua, ja que “si el comitè federal (del PSOE) del qual formes part pren una decisió, i després passes del comitè federal, és normal que el PSOE estigui emprenyat. Nosaltres també ho estaríem“.
ELECCIÓ “IL·LEGÍTIMA”
Fonts de Nicaragua apunten a EL TRIANGLE que el malestar s’ha refredat i que, tant des del PSC com des del PSOE, es considera que si els socialistes catalans no participessin en l’elecció del secretari general del partit socialista “tots podem prendre molt de mal“, ja que a parer dels socialistes catalans l’escollit hauria de sentir permanentment que havia estat escollit en fals, en haver deixat fora del procés electoral quasi el 10% de la militància, en aquest cas, dels afiliats de Catalunya.
Des del PSC s’insisteix en el fet que una elecció a secretari general del PSOE sense els vots dels socialistes catalans seria una “votació antireglamentària” i “il·legítima“, i recorden que els afiliats, en el moment que fan efectiva la seva militància, tenen drets i deures, i que un dels drets que tenen és el d’escollir el secretari general dels socialistes en l’àmbit espanyol, un dret que ningú pot negar “fàcilment” als militants del PSC. I es pregunten: “Vols dir que li convé a Susana Díaz sortir escollida deixant de banda una part important de la militància d’Espanya a la qual no han permès votar?”
Tot i que no tothom coincideix en el nombre de crisis que han tingut ambdós partits des de la seva associació el 1978 –alguns el situen en tres–, en qualsevol cas sí que hi ha coincidències a dir que “tan poques crisis en 38 anys de matrimoni no és una mala mitjana. Tan malament no està“. Un altre element a favor que els socialistes catalans han de poder votar, sí o sí, el futur secretari general del PSOE és el fet que qualsevol socialista d’Espanya que vingui a viure a Catalunya i que vulgui mantenir una “militància activa” ha d’entrar a les files del PSC, ja que “no hi ha agrupació local del PSOE a Barcelona“, per posar un exemple, i “si vols ser militant socialista a Catalunya, passes a ser militant del PSC“.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
