Marta Ferrusola, l’esposa de l’expresident Jordi Pujol, va utilitzar terceres persones per extreure diners d’Andorra o fer transferències des del seu compte bancari al Principat, segons va declarar en seu judicial Joan Jover, qui fou gestor de tots els comptes dels Pujol Ferrusola a Andbank des del 2001 fins al 2010.
Segons el relat que va exposar davant el jutge instructor, José de la Mata, ningú li va dir que els diners procedissin d’una deixa, com han sostingut els Pujol, però sí que va assenyalar, en canvi, que cadascun dels fills de l’expresident gestionava el seu propi compte i que cap d’ells tenia com a apoderat el fill primogènit, Jordi júnior. “Tots els germans tenen compte. Més tard o més d’hora van venir tots i ens anàvem veient temporalment”, va explicar Jover, revela El Español.
“Jo no vaig arribar a veure mai a la mare. Els pocs moviments que hi ha en el compte és a través d’una carta xofer. Ve un apoderat, amb un poder perquè en faci la transferència”, va exposar, segons el mateix diari digital. Jover, això sí, no va poder dir quins eren tot els representants de Marta Ferrusola, per bé que un d’ells era el seu fill gran, segons va assegurar, tot afegint que no era autoritzat en el compte de la mare però si tenia autorització d’ella per efectuar determinades accions, entre elles la cancel·lació del compte.
Jover, d’altra banda, no va aclarir qui va ordenar el 2010 l’extracció d’un milió d’euros en metàl·lic del compte que els investigadors assenyalen, basant-se en anotacions manuscrites, que pertanyia a Jordi Pujol quan encara presidia la Generalitat. Segons El Español, tampoc va recordar qui va emportar-se aquella suma.
Panamà i la BPA
Quan els diners dels Pujol a Andorra foren moguts d’Andbank, van passar a la Banca Privada d’Andorra (BPA), entitat que va crear una xarxa de societats a Panamà al servei de clients VIP, publica El País. Entre els usuaris d’aquestes societats hi havia Marta Ferrusola i els seus fills, exposa la mateixa informació, que afegeix que els documents lliurats per Andorra a l’Audiència Nacional revelen que les societats panamenyes investigades s’administraven des d’una societat de Belize que era propietat de BPA Serveis, filial de la BPA.
“L’objectiu de BPA Serveis era constituir societats panamenyes i d’altres a demanda del client (…) perquè és la manera d’evitar la retenció”, va declarar el directiu de la BPA Santiago Roselló als jutjats. Jordi Pujol Ferrusola, per la seva part, va explicar al magistrat De la Mata que la BPA li va proposar l’ús d’una societat panamenya, Kopeland Foundation. Assenyala, de fet, que el conseller delegat de la BPA d’aleshores, Joan Pau Miquel, li va assegurar que d’aquesta manera s’estalviaria un futur impost sobre els estalvis. Els altres membres del clan s’haurien beneficiat d’altres societats, com ara Clipperland.
