Ciutadans serà la segona força del Parlament i la seva cap de llista, Inés Arrimadas, es convertirà en la cap de l’oposició si bé sense possibilitat de formar un govern alternatiu tal com era la seva intenció. Arrimadas no només lidera la primera força de l’oposició, sinó també l’unionisme, l’espanyolisme a Catalunya i els contraris a la independència.
El partit d’Albert Rivera s’ha menjat l’espai dels populars, aquesta vegada encapçalats per Xavier García Albiol, que han quedat relegats a la cinquena posició al Parlament, només per davant de la CUP. Els grans derrotats són Unió, que es queda sense representació parlamentària, i els populars, tant els catalans com els espanyols perquè, quan falten pocs mesos per les generals, Mariano Rajoy perd pistonada. L’actual president del govern central ha estat incapaç de gestionar la qüestió catalana: ha aconseguit suports internacionals, entre els quals destaca el de Barack Obama, però això no li ha servit per res i es debilita la seva imatge com a president.
A Catalunya, els espanyolistes han situat el vot útil a Ciutadans, una formació que s’ha nodrit d’anteriors electors populars i, en menor mesura, també del PSC, que li ha servit per convertir-se en la primera força en alguns municipis de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet i el Prat, fins ara feus de l’esquerra.
La decisió d’Albert Rivera de reservar-se per les generals s’ha demostrat un encert. Les eleccions catalanes disparen les seves opcions en les properes eleccions espanyoles i enforteixen Ciutadans com a partit frontissa a Espanya.
